RSS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comunicació política. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comunicació política. Mostrar tots els missatges

Partits Polítics ( I+D)

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Els nous canvis tecnològics perfilen nous comportaments i hàbits socials. Sembla obvi. Cert. L’adaptació per part dels múltiples actors empresarials, econòmics , serveis i ens institucionals està en curs. Les noves tecnologies determinen noves formes de comportament social. Un nou espai que sociabilitza a l’individu entorn a noves pautes : unes pautes de comportament que defugen la comunicació unidireccional ( teledirigida), fragmenta als individus en perfils molt heterogenis ( hipersegmentació dels targets ) i hiperpersonalitza els hàbits de consum ( El ciutadà online busca continguts àgils , de qualitat i accessibles ) d’aquests individus.

I els partits polítics estatals ? De moment expectants als canvis , immobilistes pel que fa a aquests nous hàbits de comportament ( l’ús instrumental de les noves tecnologies opera en la forma però no en el fons . L’ús obeeix a la necessitat imperativa d’existir en aquest nou espai , per bé que no modifiquen el fons de l’exercici polític ) i porucs d’innovar per por a perdre el control sobre el missatge , el missatger i el receptor.

Cal entendre que els ciutadans no operen sota les directrius dels missatges unidireccionals ( TV, premsa i comunicació ) . Els nous hàbits de comportament ( consum , oci , educatius , serveis ) transfereixen als individus el control , la sortida i fins i tot la veu , pel que fa a la comunicació. En aquest apartat , els grups polítics han d’entendre que el ciutadà del segle XXI opera com Word Cloud ( núvols de paraules ). El nou elector està hipersegmentat , no digereix fàcilment la comunicació unidireccional i dilueix el seu comportament al marge d’etiquetes ideològiques del segle XX ( dretes o esquerres ). Un elector més complexa , més crític , més informat i que demanda comportaments conductuals deliberatius ( possibilitat de veu ) i participatius ( entrada i sortida ).

Així , de la mateixa forma que la qualitat , l’accessibilitat i agilitat són prioritaris en múltiples camps , pel que fa a la operativitat política i el funcionament dels partits polítics , aquests han de vehicular noves formes d’actuar. Unes noves formes que tinguin com a pilars bàsics l’accountability (mecanismes de responsabilitat política real) , la transparència i l’accessibilitat dels ciutadans.

HOR DAGO d'en Vila d'Abadal.

diumenge, 20 de setembre del 2009

George Lakoff ha tingut l’habilitat de conceptualitzar un nou marc d’estudi en el debat polític: l’estudi metafòric del llenguatge polític . Sota aquests “frames”, posicionaments mentals o estructures mentals , els dirigents polítics vehiculen sigil·losament ( alguns amb més habilitat que d’altres ) la defensa / preeminència o posició sobre diversos aspectes. A mida d’exemple , tal com recull Lakoff en el seu darrer llibre , trobem com alguns marcs mentals gaudeixen ( no de forma aleatòria / gràcies a l’impuls estratègic de múltiples actors polítics / actors directes i indirectes ) d’una major rellevància que d’altres : guerra al terrorisme, autoritat, pressió fiscal,etc...

Esmento la importància d’aquests aspectes per revisar les declaracions de l’alcalde de Vic, Vila d’Abadal al programa Angle Obert del 9 TV. Durant l’entrevista , estableix un posicionament envers a dos temes : la pacificació de la ciutat i la necessitat de que Vic , i per delegació el seu alcalde gaudeixi d’una presència rellevant en el nucli dur de la coalició CIU.

Pel que fa al primer aspecte , el fet de posicionar el debat sota la marca “pacificació de la ciutat” amb el silenci asseveratiu de la resta de membres de govern ( PSC i ERC ), col·loca a aquesta coalició en un espai guanyador, posicionant mentalment el debat i la marca VIC en una lògica de valors més afins a la dreta , i digereix a la resta de grups en una lògica semàntica de dretes. És en aquesta marc mental a on la venta , defensa i aprofitament dels èxits del govern ( desprès de redreçar la deriva ) assolirà una major credibilitat en l’espai de CIU que en el d’ERC i PSC. Probablement la substancia és la mateixa , però la marca CIU té la patent i la resta operen en el mercat de “ la pacificació “ amb marca blanca. Copia o autenticitat ?

Segon punt. En el joc del Mus existeix una màxima ; qui fa un pas enrere , perd. Per tant si intueixes que el teu oponent té una bona mà o una parella doble , si vols guanyar la totalitat juga’t un órdago (del euskera hor dago, "ahí está"/ aposta màxima , si la parella contrària l’accepta i perd, guanyes la totalitat del joc ). Aquesta estrategia té similituds amb el posicionament guanyador ( en clau Vic , en clau coalició i en clau principal opositor a l’alcaldia ) d’en Vila d’Abadal ; “ Vic mereix un diputat ... ben posicionat a la llista ... entre els 10-15 primers... això o res...”. Lideratge, fil directe amb el poder , avalar la capitalitat política de Vic en l’espai polític català amb la figura del seu màxim representant i a més a més.... enmarcar indirectament a la resta de grups polítics en un nivell polític menor ( li pot oferir el PSC a Vic un diputat entre els 15 primers ? ) alhora que posiciona el lideratge propi ( amb l’aval d’Unió ) per fer front als possibles moviments soterranis que es puguin produir en les files de Convergència.

Això, Hor Dago ... del senyor Alcalde.

ARENYS DE MUNT

dimarts, 15 de setembre del 2009

Arenys de Munt.

Cal dir , en primer lloc que la consulta no es pot extrapolar a tot el territori català. La fressa mediàtica ha insonoritzat les particularitats pròpies i contextuals del procés . Un procés alimentat pel desgast estatutari , per la insatisfacció política estructural, envoltat d’una espiral del silenci , alimentat per elements contextuals externs indirectes ( la manifestació de falange , el paper de la judicatura ) i una fratricida lluita en l’eix sobiranista per extreure rèdits polítics.

Ara bé , al meu parer , la consulta ha deixat uns grans damnificats. Els grups polítics.

A darrera de l’èxit popular ( amaga la necessitat d’habilitar nous mecanismes de veu al poble en relació als seus representants ) s’obre una petita escletxa ( tot dependrà del mimetisme d’aquest tipus de consulta ) en el sistema de partits ( monolítics , jeràrquics i poc democràtics ). Davant de les dificultats simbòliques dels grups polítics de liderar la representativitat de determinats sectors de la població , l’efecte mimètic de vehicular ( no únicament propostes d’autodeterminació / aquest efecte mimètic s’inocula en la pròpia forma de pressa de decisions de la ciutadania ) mitjançant la via de fets consumats el seu vot , resulta molt atractiu ( vies de fet vehiculades per la voluntat popular i desproveïdes del control absolut dels partits legalment representatius )i perillós pel que fa al funcionament actual dels grups polítics .

Es a dir, tal com es recull en la ciència política i en paraules de Hirschman , fins ara el ciutadà manifestava les seves opcions polítiques mitjançant la veu o la sortida ( èxit). La veu ( delegada i insatisfeta amb el seu interlocutor ) es manifestava cada quatre anys , i la sortida operava com l’únic canal de insatisfacció ( abstenció , vot nul). Així doncs, tot i que tothom interpreta en clau partidista l’efecte Arenys, caldria que els grups polítics interpretessin el rerefons de l’èxit de la consulta popular - la possibilitat d’exercitar directament la seva veu , davant de la pèrdua simbòlica de representativitat dels grups polítics- : la necessitat de revisar el funcionament , la transparència , la opacitat , la jerarquia i la representativitat simbòlica i interactiva dels representants envers els seus representats. No parlo d’anarquia, parlo de la necessitat de lubrificar un sistema representatiu que cada cop està més distant de la població, i el que resulta més preocupant , pèrdua del valor simbòlic.

GRIP NOVA. ALARMA INNECESSARIA ?

dilluns, 14 de setembre del 2009

. Dr. Juan Gervás

. Dr. Juan Simó

. gripeycalma.wordpress.com

. bbc.co.uk/mundo/ciencia tecnologia

. Anfreu Segura , President de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària

Redissenyar la imatge de Barcelona

divendres, 4 de setembre del 2009

La imatge que recull la fotografia pot minvar la identitat de marca de la ciutat de Barcelona. Tanmateix la insuficient musculatura comunicativa del màxim responsable del consistori barceloní , l’alcalde J. Hereu trasllada als ciutadans de la Barcelona una imatge de manca de lideratge. Parlem d’un lideratge carismàtic. Un carisma que li permeti lidera la gestió dels processos en moments de crisis institucionals ( un carisma dominant i en certa mesura autoritari; un carisma que trenca en moments de crisis les costures pròpies del càrrec i supera la legitimació legal i tradicional que el propi càrrec confereix al personatge).

Aquesta imatge de l’alcalde hereu preocupa i molt als principals estreteges del carrer Nicaragua ( així ho recullen els diversos baròmetres d’opinió de la ciutat i la possible correlació que troba en la intenció de vot i el grau de mobilització / recollit en aquest post anterior ).

Així , per bé que les mesures de caire policial han corregit temporalment la negativa imatge de la marca de ciutat , entenc que la gestió integral comunicativa ha resultat incomplerta. Incomplerta , en relació a la insuficient visibilitat de l’alcalde en la gestió , anàlisi i actuacions pertinents , per corregir la negativa imatge que han ofert els medis de la ciutat.

Alguns elements recolzen aquesta idea : la creixent personalització política , que per bé que l’òrgan municipal obeeix a un govern bicolor , cal entendre que la gestió comunicativa que es trasllada als medis opera sota la lògica de la personalització. L’alcalde és la imatge . L’acció de l’alcalde i la direcció de la crisis és l’acció del govern. Un alcalde inactiu visualment és equiparable a inacció política. No resulta contraproduent vehicular l’acció política amb l’aplicació de les mesures policials, el que si resulta contraproduent pel lideratge i carisma del líder és la transmissió d’una imatge de no acció i si de lamentació.

No existeix cap recepta màgica per abordar situacions de crisis , però podem analitzar comportaments de certs líders en situacions de crisis , i observar com el lideratge i l’acció en aquests moments poden revertir i positivitzar la imatge . Segons Rudolph Giuliani , tot líder ha de seguir unes regles bàsiques en la gestió d’una crisis : escoltar ( confrontar les opinions ) , proximitat ( per controlar el terreny, s’ha de conèixer ) , actitud positiva , comunicació ( transparència d’informació al públic ) i realisme ( no hi han decisions perfectes; s’han de fer i prou. Un líder ha d’actuar i no perdre el temps lamentant-se ).

Watch.Us Now

divendres, 28 d’agost del 2009

Arrel de la invitació d'en Marc López ( creador de www.NuestraCausa.es ), per col.laborar amb la pròxima edició a Barcelona del Personal Democracy Forum / 20-21 NOV 2009 , revisant la pàgina web he arribat a aquest excel.lent film ( subtitulat ). Un film que genera preguntes i apunta escenaris sobre les noves formes de fer política.
Molt recomanable.

Inici del Curs Polític

dimarts, 25 d’agost del 2009

El curs polític exhaureix les seves vacances estivals i novament escalfa motors “el pols estatutari “. Certs actors polítics , grups de pressió i els medis de comunicació comencen a emmarcar i posicionar el seu missatge , i d’altres mesuren amb cura el ritme cardíac de l’opinió publica.
Exceptuant al PSC i PP , el posicionament o “ frame” de CIU , ERC i ICV resulta manifest , per bé que difereix en l’espai i en el temps : oposició a qualsevol sentencia contrària o que declari inconstitucional aspectes simbòlics essencialistes del text estatutari , diguem-ne nació o llengua. Pel que fa a el PSC , inicialment curós amb qualsevol manifestació prèvia a la resolució del TC , disposa d’una certa dificultat per unificar un missatge integral i coherent ; coherent , en relació al seu soci estatal i integral en relació a la resta d’integrants del govern català. El PP , per bé que reafirma la lògica de la coherència del seu missatge inicial d’oposició al text estatutari , troba que la complexa geometria variable de l’estat no li aconsella accentuar un posicionament ferotge de les seves tesis , mal que els grups mediàtics afins al seu electorat o pseudo-grups de pressió l’empenyin a traçar línees més gruixudes.
Diverses raons : qualsevol resolució que declari inconstitucionals aspectes estatutaris simbòlics , trobarà pòsit en el marc d’una opinió pública elaborada ( contrària a una opinió pública espontània ). Una opinió pública arrelada sobre marcs negatius – tal com recullen els darrers estudis d’opinió del CEO , en relació als principals problemes i com poden vehicular un comportament de vot sociotròpic ) – i hereva d’una discussió dilatada i polititzada en negatiu per tots els actors polítics.
A més apareix un element nou , un element que gaudeix d’un sostrat simbòlic molt important en un país que gaudeix d’un sistema de drets i garanties democràtiques: l’expressió de la voluntat popular vehiculada mitjançant el referèndum. En el fons i parafrasejant a Rousseau podem dir “ que la sobirania com a exercici de la voluntat general no pot ser mai manllevada , i el sobirà com a ésser col•lectiu és representa a si mateix. El poder pot transmetre’s , però no la voluntat ”. J.J. Rosseau , El contracte Social.

Trobades Ciutadanes Populars ( Town Hall Meetings )

dissabte, 15 d’agost del 2009

Durant aquestes darreres i les pròximes setmanes, l’administració Obama ha articulat i articularà un ampli ventall de mesures de comunicació ( relacions públiques, rodes de premsa, actes públics , mobilització dels voluntaris , mailing massiu als simpatitzants disponibles en les bases de dades de la darrera campanya presidencial , destinades – en un primer moment – a informar sobre la reforma de salut ( healthcare reform ) i a combatre l’erosió i el cost en popularitat que li ha suposat la proposició d’aquesta reforma , en bona part arrel de la campanya de contra propaganda i pressions endegades per determinats lobbies republicans, d’assegurances mèdiques i grups antiavortistes.
En aquest post voldria recollir un element poc conegut al nostre país : els town hall meetings ( trobades ciutadanes populars , una pràctica molt estesa en aquell país ) . Unes trobades bidireccionals i participatives entre representants i representats , a on la nostra classe política local i autonòmica podria aprofundir en pro d’una major interactivitat amb la ciutadania ( pel que fa a polítiques de proximitat entre ciutadà i polític , tot entenent aquests formats en un temps i espai aliè al combat electoral propi de la “horse race “ o l’anomenada cursa de cavalls de campanya ).
Però , tot i que la figura política d’Obama impregna gran part de les activitats polítiques que ens arriben d’aquell país, avui voldria recollir i convidar a revisar la web del governador Deval Patrick. Aquest polític afroamericà , nascut l’any 1956 i governador la comunitat de Massachusetts va esdevenir el primer afroamericà que ostentà aquest càrrec. Però al marge d’aquest apunt , vull apuntar l’ús que fa el governador de les noves eines tecnològiques per difondre, informar , escoltar i treballar sobre el terreny : en aquest portal el governador a més de traslladar la informació pertinent sobre l’actuació política , equip de treball i varis, Deval Patrick utilitza les noves eines ( twitter, youtube, calendari d’actes, RSS, Flickr , mails i telèfons o goggle maps ) per comunicar-se amb els ciutadans . Puntualitzo ; comunicar-se i no únicament utilitza les noves eines tecnològiques com a element purament presencial i d’imatge. En aquest punt i recollint el sentit inicial del post , els town hall meetings , cal aprendre i traslladar l´ ús d’aquests formats a la pràctica local , comarcal i autonòmica de la nostra classe política.

Pol.lució Sonora

dijous, 13 d’agost del 2009

Durant els darrers dies l’escenari polític espanyol ha assolit uns nivells de pol•lució sonora elevats. La pol•lució , a grans trets es coneix com un fenomen que altera les característiques físiques , químiques o biològiques del medi , bé arrel de causes naturals o per la intervenció de l’home.

Si traslladem aquests elements a l’escena política estatal , podem assimilar la pol•lució sonora endegada per el PP contra els pilars institucionals de l’Estat de Dret , com l’intent de desenfocar un dels temes que amb major grau han copsat i dilatat l’agenda mediàtica estival ; la corrupció . Ara bé , aquesta estratègia de confrontació no resulta nova ( estratègia utilitzada durant el darrer govern de Felipe Gonzàlez i durant la primera legislatura de Zapatero – analitzada de forma acurada per J.M. Maravall en el seu darrer llibre “ La confrontación política” ). Probablement aquesta acció lineal ( en el temps i l’espai ) tindrà èxit i aconseguirà el seu propòsit inicial : manllevar el pes de la corrupció de l’agenda de l’opinió publica i redimensionar ( desenfocant ) un tema menys lesiu per al seu interès , alhora que instrueix combativament ( fidelització) al seu propi electorat. Invertir en el caos , com si es tractés d’un mercat de valors.

La veritat és que la jove democràcia espanyola i certs partits polítics es mostren en aquests escenaris com en un joc de miralls ( fent ús de un dels símbols més característics de Borges. Un mirall que simbolitza la metàfora d’allò real i allò il•lusori. Un mirall, que a més li permet a Borges instal•lar la paradoxa de que potser l’únic real sigui el reflex , de que el món sigui la il•lusió i el reflex allò real). Una il•lusió : una democràcia sòlida. Un reflex : una democràcia hereva d’una cultura política poc respectuosa amb les institucions democràtiques. Una classe política conservadora irrigada d’una cultura política ambiental caïnita i que atia foc contra unes institucions, encara avui massa permeables a la ingerència política.

Mecanismes antisèptics ? un recorregut democràtic perllongat , una arquitectura institucional sòlida , una separació de poders real i una ciutadania crítica i observadora.

Ben mirat , aquesta jove país beu de la lògica de l’aprenentatge. Un aprenentatge necessari que sovint ens ofereix un rostre no desitjat. Necessariament, aquest aprenentatge democràtic beu de la coherència del guaret ( “barbecho”). Un procés agrícola que permet que la qualitat del sòl no s’esgoti . Així doncs , perquè el sòl assoleixi la qualitat orgànica i la humitat necessària , cal amb anterioritat no sembrar durant un o varis cicles vegetatius , amb el propòsit de recuperar i emmagatzemar . Manca de qualitat democràtica ? Un requeriment obligat per enfortir la nostra democràcia ? Una indigestió necessària ? . Probablement una democràcia adolescent.

L'ART DE LA PERSUASIÓ. BARACK OBAMA

dilluns, 27 de juliol del 2009

LA COMUNITAT OBAMA

Finançament : ALEA JACTA EST

diumenge, 12 de juliol del 2009

L’ha sort s’ha llençat. S’ha tirat el dau . El finançament català ha estat aprovat. Ara cal vehicular simbòlicament els resultats de l’acord. Resta un any per les properes eleccions autonòmiques. La campanya permanent dóna el seu tret de sortida. L’estabilitat del tripartit cohesiona el relat intern de cadascun dels membres , i si bé , aquesta darrera etapa negociadora deixarà cicatrius internes en alguns partits , crec sincerament que la no aprovació d’un bon finançament hauria resultat encara pitjor.

Certament , alguns elements avalen l’encert de l’aposta : en primer lloc , el suport simbòlic però manifest de determinats poders fàctics del país ( Molt important: la cambra de comerç, Foment del treball i els sindicats / patronal + sindicats ) , l’habilitat estratègica del PSC i del seu conseller Castells ( posicionant una imatge de fermesa i control dels pols negociador ) , la comprensió racional d’ERC de visualitzar l’abisme polític en el cas d’una negativa a l’acord ( construcció de marca negativa de partit , incapacitat de governar , immaduresa política i la possibilitat d’habilitar un relat negatiu de marca de partit / un futur camí pel desert polític ) , la fidelitat ben entesa i responsable d’ICV ( escenificant la unitat de govern i avalant de forma expressa el relat d’un govern madur ) , la nova campanya política del PP ( per bé que , segurament matisada amb molt silencis , per raó d’interès electoral ) que donarà relleu i visibilitat ( en la mesura que accentuï un discurs negatiu envers Catalunya) a l’encert de procés negociador , i en gran mesura un element final de caire psicològic : construir marcs emocionals realistes que defugin els posicionaments maximalistes i demagògics , uns marcs emocionals que resulten poc encisadors i recomanables en política , en època de crisis.

Pel que fa a CIU , crec sincerament que la gestió del procés , en la darrera fase final ha esdevingut molt errònia. Errònia , en tant que no ha gestionat amb habilitat el momentum político-social i ha infravalorat la maduresa d’alguns partits i del propi govern d’entesa. Probablement, la proximitat ( en certa mesura avalada pels baròmetres d’opinió i les enquestes darreres ) al poder l’hi ha generat una febril estrategia de combat .Una febril estrategia , bona en un primer moment , però no així finalment , en tan que la pròpia tàctica inicial ( moviment ) ha esdevingut estrategia ( finalista) , i la marca CIU ( recordem , no avalada pels poders fàctics i econòmics catalans / observeu amb cura el silenci de La Vanguardia aquests dies i resteu atents a la manifestació de l’església ) ha maximitzat un discurs poc moderat, que visualment escenifica la fam i la febril necessitat de tocar poder . Crec que un joc comunicatiu més hàbil en el procés , no hauria modificat l’ascendent moviment electoral – sòlid , consolidat i fins i tot imantat – de CIU. Ara bé , un cop la majoria de la societat civil i econòmica del país recolza el resultat final , quin relat pot construir CIU ( responsabilitat ? moderació ? raonabilitat ? ) , o potser vol disputar a ERC un eix de màxims , amb el risc que pot comportar això en certa part del seu target electoral ( ull a Unió i el seu malestar ? ), deixant pel PSC aquest centre tan preuat ?

Ara doncs , potser fets ( avalant i reforçant la marca i missatge central del president Montilla ) i menys paraules ? rebaixar el to i posar-nos a treballar pel bé del país i de tots nosaltres.

Rita Barberà i les Olives Farcides d'Anxova

dimecres, 8 de juliol del 2009

Reconec que acudeixo al centre comercial per raons de supervivència , recorrent els passadissos de forma aliena a la establerta de forma “quasi” direccional pels minoristes i per les seves estratègies de persuasió , que programen i assignen logísticament una major presencia i percepció dels seus productes .

Res nou. Però , sorprenentment avui m’he trobat aturat , de forma inconscient, al davant de la secció “ aceitunas rellenas de anchoa” , i en especial he parat atenció en una llauna concreta . Aquesta llauna metàl·lica , exteriorment molt elegant (sobri , de negre i or), presentava en el seu frontispici la fotografia d’una oliva excelsa farcida d’anxova , acompanyada d’un missatge central : “Aceitunas manzanilla rellenas de anchoa del Cantábrico”.

Llavors , amb la llauna a les meves mans , se’m plantejà un dubte. Realment és d'anxova el farcit de les olives ? Bé , en aquest cas com es farceixen aquestes? Realment existeix un exèrcit d’homes i dones , hàbils i àgils , que de forma acurada i ràpida desossen les olives i introdueixen un tros d’anxova o de pebrot vermell? Ho sento , no és així. De la mateixa manera , no resulta políticament coherent – tant des de el punt de vista de la comunicació política ni de la mesura racional- establir similituds entre un fet tipificat pel Codi Penal com a suborn ( art. 426 del C.P ) i un present donat pel president de Cantabria , en qualitat d’una formalitat institucionalment comuna. Tanmateix , l’equiparació establerta per l’alcaldessa de València resulta tramposa. No cal oblidar que el presumpte suborn del president de la Generalitat Valenciana , opera en paral·lel al cas Gürtel , sobre un presumpte finançament il·legal del Partit Popular .

El que s’injecta , com a anxova, és una crema líquida ( aprox. D’un 6 % d’anxova) , barrejada amb additius, concretament alginat sòdic , que fa que la crema és solidifiqui. Així doncs, sra. Barberà no vulgui vendre’ns gat per llebre, no resulta el mateix acceptar un present institucional públic i en certa mesura propagandístic ( anxoves del cantàbric ) del President de Cantabria ( legítimament i democràticament elegit ) , que acceptar uns vestits personalitzats , privats i atorgats per un dels imputats en el cas Gürtel ( per finançament il·legal i tràfec d’influències ).

Ja ho sabeu , ni tot el farcit de l’oliva és anxova , ni el Mar Cantàbric és el Mediterrani. Bon profit.

Case Study : The Barack Obama Strategy

dissabte, 4 de juliol del 2009

L’equilibri del funambulista

dissabte, 27 de juny del 2009

La conjuntura política actual opera en un mercat de futurs d’escenaris incerts. Un horitzó prim i sinuós. Un atzucac geopolíticament fràgil i de suma negativa. Un escenari polític mancat de certeses i famèlic de seguretats. Un taulell policèntric assentat sobre unes plaques tectòniques en constant moviment. Geometria variable en diuen uns , geografia política de suma negativa en parlaria l’Enric Juliana , un horitzó polític sense xarxa i sofert a l’equilibri d’una corda massa rònega.
Una sentència difícil de digerir pels vencedors i pels vençuts. Aliment per l’ànima ferida dels vençuts. Silenci discret dels guanyadors. De nou, Catalunya en el mapa. L’equilibri dels funambulistes. Un finançament enverinat. Una població esgotada i dèbil . Un antídot ?,Un calmant ?... un tractament financer que calmi el dolor. I el verí ? bé, si... però sobretot que em tregui aquest dolor. Societat egocèntrica, Homo economicus , Peix al cove. Ara doncs, exercici de funambulisme dels actors polítics catalans . Panorama apassionant de tacticisme polític . Temps pels líders, temps de veritats , temps de responsabilitats , mals temps pels demagogs. Modernitat líquida . Mal temps per l’èpica.
I de sobte , l’estiu. Estatut , punt i final . Ara , un nou relat. Acció, moviment, fets.

Barack Obama.2.0

divendres, 12 de juny del 2009

Chris Hughes , estudiant d’història , Universitat de Harvard.

“ pots gaudir de la millor tecnologia del mon , però si no disposes d’una comunitat que vulgui utilitzar-la i es trobi emocionalment compromesa amb aquesta , llavors no té cap sentit “.

Aparentment és una obvietat, però el futur dissenyador de la campanya www.mybarackobama.com creia en aquesta obvietat. Aquest estudiant va generar una xarxa social inicialment universitària , posteriorment inter-universitària , que va evolucionar amb el que avui és coneix com facebook.

Molt s’ha parlat sobre la gestió política 2.0 de la campanya de Barack Obama , ara bé , sense menysprear aquesta nova eina , cal entendre que aquesta eina tecnològica no exclou ni infravalora la resta de components propis de qualsevol campanya política moderna : construcció d’un líder, preparació del candidat , gestió i anàlisis de les bases de dades , anàlisi qualitatiu i quantitatiu dels diversos segments que conformen EEUU ( segmentats en funció de perfils varis : edat, sexe, estatus social, comunitats religioses, comunitats ètniques , segments professionals , etc...) , equips multidisciplinars de primer nivell ( politòlegs, sociòlegs, historiadors, economistes, gestors del sector públic i privat , comunicòlegs, periodistes, entre d’altres...però sempre avalats per un currículum professional i acadèmic solvent ) , gestors dels esdeveniments, gestors dels mitjans de comunicació ( premsa, radio, tv , infoentreteniment, talkshows ), departaments de recaptació de fons ( cal matisar que únicament – malgrat el mite hagi superat a la realitat – únicament una quarta part dels fons recaptats “fund raising ” s’han generat via Internet i mitjançant aportacions de menys de 200 $ ) , relacions públiques, lobbys, líders d’opinió i estratègies de grassroots.

És en aquest punt ( si voleu més informació podeu dirigir-vos a la web del politòleg Guillem Lopez Bonafont ) a on la construcció , generació , mobilització de les comunitats de suport, de recerca d’informació , de gestió d’esdeveniments , de la construcció de milers de comunitats de suport al candidat Obama , ha resultat innovadora en quan a l’ús vehicular de les noves tecnologies. Chris Hughes , mitjançant www.mybarackobama.com va generar una xarxa social que fonamentava un canal directe i interactiu amb el ciutadà. Un canal interactiu atractiu, amè , fàcil de gestionar i el que poder és més important, un canal de comunicació que escoltava. Una xarxa que dinamitzava i estimulava a l’altre part a sentir-se part del procés de canvi ( missatge emocional central de la campanya ) . Una xarxa que no era unidireccional ( a diferència de bona part de les eines polítiques de comunicació ). Una xarxa que estimulava als individus ( mitjançant estímuls competitius ) a generar continguts, organitzar events , trobades amb la resta de la comunitat de veïns, mobilitzar a la gent a la busca i captura de nous electors , i tot això sobre la base del respecte al ciutadà , sobre la base de la comunicació dual , sobre la base de un diàleg deliberatiu i respectuós amb el voluntari . Un voluntari que esdevindrà un exèrcit de voluntaris imbatible.

Ara bé, cal entendre que bona part de l’èxit d’aquesta eina descansa en l’ús que se’n extreu; aquesta xarxa de voluntaris ( prèviament organitzats en “ field offices of voluntars” i dirigits en darrer terme per un cap organitzatiu de l’àrea corresponent ) aporta una quantitat de dades molt valuoses. Dades , que posteriorment seran tractades estadísticament amb programes avançats , per extreure les dades més rellevants i concloents ( graus de fidels , indecisos, no recuperables / per barri, zona , trams horaris ,etc..). Un cop disposem de les dades , el treball posterior d’aquest exèrcit es recondueix cap a la mobilització final ( email , record de mòbil, etc..), l’últim pas cap a l’èxit.

Últim pas ? No. Ara l’equip de Barack Obama ( amb aquesta valuosa informació disponible ) vehicula – hàbilment i sota les directrius bàsiques de qualsevol xarxa social viva – a aquest voluntaris i ciutadans afins , cap a una nova direcció : www.change.gov .

Una nova eina ( ara no electoral ) que lis serveix per transferir als seus ciutadans informació actualitzada , segmentada i àgil sobre les seves propostes , el recorregut de les seves fites i el que és més important , la connexió amb la gent .

Eleccions Europees II : Catalunya

dimarts, 9 de juny del 2009

Per bé que algunes de les reflexions del post anterior són vàlides pel cas català , voldria apuntar certs matisos interpretatius.
Crec que ens trobem en aquest cas davant d’un avís de canvi de tendència . No tant en quan als resultats propis de les eleccions ( solidesa de CIU , pèrdua important de vots del PSC , lleu d’ ERC i ICV ) , com a certs aspectes més profunds.
Si analitzem les dades del CEO sobre l’índex de satisfacció política , observem com progressivament i gradualment l’índex d’insatisfacció creix , i s’eixampla cada cop més la distància vers els satisfet. Alhora , si llegim el subíndex de satisfacció conjuntural ( no així pas l’estructural ) podem també observar com la insatisfacció conjuntural creix. Aquest fet per si sol podria explica una part de l’abstenció , ara bé si agregem a aquest grau creixent d’insatisfacció ( “ aparentment conjuntural per la crisi econòmica “ ) aspectes relatius al context sociopolític i de comportament de vot , podem observar com la tendència és manifesta ( “ lleument , però al meu parer és perceptible “).
Llegint els darrers baròmetres del CEO observem com en resposta a la situació política de Catalunya ( a nivell global ) els problemes principals es manifesten constants ( atur, funcionament economia , sistema de finançament i insatisfacció política ). Si observem la resposta a la pregunta dels teus principals problemes ( a nivell personal ) , veiem com les respostes són similars. Podria resulta coherent que la gent doni la mateixa resposta a les dues preguntes, però no sempre és així. Observem la coincidència dels problemes globals ( poden traduir-se en un vot sociotròpic) i personals ( vot egocèntric) , i també com aquests es correlacionen amb l’alt grau d’insatisfacció política. Aquest tres aspectes en conjunt ( units a la fidelitat del vot, les expectatives i el desig de canvi ) poden marcar una tendència. A més , crec que l’agenda política i òbviament mediàtica futura , vindrà profundament marcada per la resolució dels principals components d’aquest possible vot sociotròpic i egocèntric ( que pot rebaixar la confrontació ideològica i escenificar un enfrontament no pas tan ideològic com racional ) . En aquest apartat , la resolució del finançament , la sentència del TC i la conjuntura econòmica de crisis es sumen a les dificultats del tripartit per establir un relat guanyador .

Eleccions Europees I

No podem extrapolar els resultats electorals de les eleccions europees a qualsevol contesa electoral futura. Caldrà analitzar amb cura els estudis post-electorals pròxims. Per múltiples raons , el comportament electoral dels electors no opera sota les mateixes premisses , incentius , desincentius , expectatives , desitjos i afinitats , alhora de traduir aquests en una decisió de vot. Ara bé , els resultats si ens ofereixen una fotografia instantània del clima polític actual i ens permeten prendre la temperatura al electorat. Per bé que encara és aviat – i possiblement poc prudent- per mesurar les tendències polítiques futures , si que podem i cal analitzar la fotografia ( en aquest cas , a diferència de les enquestes , una fotografia real ).
En aquest punt , establiré un marc d’anàlisi asimètric ; el marc estatal i el marc català.
Pel que fa al marc estatal , entenc que no ens trobem al davant d’un escenari de canvi polític. Resulta contraproduent interpretar aquest resultats en clau de generals. Per múltiples raons : en primer lloc l’alt grau abstencionista no ens permet mesurar el comportament d’aquest conjunt d’electors abstencionistes ( sabem que l’escenari europeu – quantitativament i qualitativament- no resulta un escenari competitiu ni mobilitzador / a major competitivitat menys abstenció ). En segon lloc , encara falten tres anys per a les pròximes generals. Tres anys, senyors! Finalment cal analitzar determinats elements conjunturals , estructurals i els perfils dels electors. Conjunturalment , resulta obvi que l’escenari econòmic influeix en la mobilització . En aquest apartat , sabem que PSOE ( en funció del perfil del seu electorat / electors de baixa intensitat ) acudia a aquestes eleccions amb una major concentració de risc . Aquesta concentració de risc ha mobilitzat en menor mesura als electors socialistes ( malgrat han vehiculat una campanya ideològica per incentivar la competència en les seves bases) , a diferència del populars ( més mobilitzats sota una campanya gairebé plebiscitària amb el govern i en clau nacional , recullin la inèrcia de les autonòmiques gallegues i avalant el lideratge del seu líder ). Un matís ; rellegint l’evolució agregada entre les expectatives de vot, el desig i la intenció de vot , les dades lineals únicament apunten una lleu tendència al alça del PP ( Qui creu que guanyarà? ) , no avalada per el desig de canvi ( qui desitja que guanyi ? ) i no acompanyada per una significatiu canvi en la intenció de vot.
Ara bé, si que han succeït determinats fets que resulten preocupants per al PSOE : València , Madrid, Murcia , Castella la Mancha i Catalunya. Observem com l’escletxa que s’obre entre el PP i el PSOE s’engrandeix enormement en les tres primeres comunitats , perd força a Castella i s’escenifica un vot de càstig a Catalunya ( tractat en el següent post ). Ens els primers casos resulta preocupant pel PSOE , la manca de lideratge a aquestes comunitats, l’increment de vots del PP malgrat els casos de corrupció i la fortalesa del PP. Tot això en base a la importància quantitativa d’aquest territoris ( escons ) i qualitativa ( capitalitat central i corredor econòmic mediterrani ).

L'ART de la PARAULA

dissabte, 6 de juny del 2009

Revisant el discurs de Barack Obama a la Universitat Al-Azhar del Caire ( per cert , excel·lent escenificació simbòlica ) crec observar un element que transcendeix l’art dels discurs retòric. L’element litúrgic.
Exposo el meu raonament. Un cop revisada l’estructura del discurs , l’argumentació i el destinatari del missatge central , crec percebre una profunditat litúrgica intencional . La profunditat del discurs del president dels EEUU opera sobre les formes clàssiques del que es coneix per “ litúrgia”. Per bé que la construcció discursiva de la seva exposició resulta sublim ( posada en escena , habilitat retòrica, gestualitat , control del auditori i estructura – inici, cos argumental de la tesi i conclusió-) , l’ànima del discurs té un sentit político-religiós i ecumènic . Ecumènic, en tant que l’acte busca establir ponts de cooperació i unitat entre les tres religions del llibre d’Abraham ( Islam , Judaisme i Cristianisme ).Un gest carregat de profunditat espiritual .
És amb aquesta litúrgia , pròpia de la religió Judaica i del Cristianisme, i en menor mesura de la religió musulmana ( ara bé si analitzem el propi text i la càrrega simbòlica de les seves paraules, podem observar la constat i estratègica referència a les tres fonts principals del Islam : el text sagrat pels musulmans, la tradició i la comunitat / es a dir , el Cora , la Sunna i la Umma ), que Barack Obama vesteix persuasivament el seu discurs.
Inicialment , amb la voluntat de guanyar-se al auditori , Obama amb un gest d’humilitat ( en certa mesura penitencial ) es dirigeix al auditori amb un gest persuasiu molt hàbil ( “ sala, aleikum / la pau estigui amb vosaltres) . Posteriorment el president inicia el “ ritual d’entrada ( part I ) , “ l’inici d’una nova era en les relacions entre l’Islam i el món Occidental “. Seguint la pròpia estructura de la “ litúrgia” ara Obama pren partida per la litúrgia de la paraula ( part II ) .Utilitza un llenguatge ple se simbolismes incloents , vasos comunicants entre ambdues comunitats , pren partida per acabar amb els estereotips , construeix ponts i proposa la tesi central d’aquesta “ eucaristia “ ( part III ) : la tolerància religiosa i racial , el paper de la dona, la construcció d’un Estat Palestí , el reconeixement d’Israel , la promoció dels valors democràtics , la defensa de la pluralitat religiosa. I una màxima , “ Pluribus Unum , De tots, un “ ( per bé que originàriament al·ludeix a la integració de les 13 colònies americanes , actualment troba el seu sentit en la integració racial nord americana ).
Finalment el discurs conclou reforçant la tesi central : la necessitat de trobar un lloc comú , un punt de trobada compartit i uns interessos duals . En aquest punt , Obama rebla el clau , mitjançant els textos de les principals religions ( el Cora , la Bíblia i el Talmud ) dona coherència a la validesa global del seu discurs i edifica el sentit espiritual d’una comunitat mundial en pau.
Un gran discurs , un discurs que forma part d’una ofensiva diplomàtica gegant ; reconduir l’escletxa entre Occident i el poble musulmà. Un gest amb justificant de recepció : Israel.
El següent pas ... Dresde ( ciutat simbòlica de la destrucció bèl·lica ) ,Buchenwald ( camp de concentració on s’estima que varen ésser assassinats 56.000 jueus ) i Normandia ( símbol de l’alliberament de la tirania ). Soft power en essència.

Panem et Circences

dijous, 4 de juny del 2009

Aquesta expressió llatina arrela el seu sentit , en la necessitat dels emperadors romans d’oferir al seu poble elements de distracció que permetessin mantenir a la població aliena dels aspectes cabdals i controvertits de la política. L’expressió “ panem et circences “ permetia a l’emperador alienar l’esperit crític del “populus urbà o demos urbà ” i vehicular a les masses mitjançant un estomac ple i una ment famèlica d’un entreteniment de baixa qualitat.

 

Res nou ni estrany . La grandiloqüència propagandística del ministre de propaganda nazi Joseph Goebbels , els fons aportats pel departament de defensa nord americà a la factoria Hollywood  durant la guerra freda  o l’accent franquista en el folklore i el toreig.

 

Les masses. Aquesta és la raó de fons , el control de les masses , actualment etiquetada en la marca “ opinió pública”. Una opinió pública que s’informa a través dels mass media ( per bé que s’estan produint canvis importants que reconfiguraran la forma d’informar dels partits polítics) i canalitza el seu missatge en funció del propi codi dels media i del propi llenguatge dels mass media. Uns missatges que anteposen la espectacularitat a la serenitat, el missatge breu i impactant a la raonabilitat reposada , l’eslògan a l’article de reflexió , la imatge a la paraula i l’altaveu amplificador a la mesura del diàleg.

 

Aquesta campanya europea no s’allunya d’aquests postulats. Observem com els estreteges atien elements negatius i de desprestigi del candidat oponent, enerven ( amb el beneplàcit i posicionament actiu de certs grups corporatius mediàtics /  actors polítics ,en tant que conformen l’agenda públics i creen marcs mentals de motivació de vot) del debat polític la reflexió crítica i traslladen la confrontació política a un ring de boxa on predominen els cops baixos.