RSS

HOR DAGO d'en Vila d'Abadal.

diumenge, 20 de setembre del 2009

George Lakoff ha tingut l’habilitat de conceptualitzar un nou marc d’estudi en el debat polític: l’estudi metafòric del llenguatge polític . Sota aquests “frames”, posicionaments mentals o estructures mentals , els dirigents polítics vehiculen sigil·losament ( alguns amb més habilitat que d’altres ) la defensa / preeminència o posició sobre diversos aspectes. A mida d’exemple , tal com recull Lakoff en el seu darrer llibre , trobem com alguns marcs mentals gaudeixen ( no de forma aleatòria / gràcies a l’impuls estratègic de múltiples actors polítics / actors directes i indirectes ) d’una major rellevància que d’altres : guerra al terrorisme, autoritat, pressió fiscal,etc...

Esmento la importància d’aquests aspectes per revisar les declaracions de l’alcalde de Vic, Vila d’Abadal al programa Angle Obert del 9 TV. Durant l’entrevista , estableix un posicionament envers a dos temes : la pacificació de la ciutat i la necessitat de que Vic , i per delegació el seu alcalde gaudeixi d’una presència rellevant en el nucli dur de la coalició CIU.

Pel que fa al primer aspecte , el fet de posicionar el debat sota la marca “pacificació de la ciutat” amb el silenci asseveratiu de la resta de membres de govern ( PSC i ERC ), col·loca a aquesta coalició en un espai guanyador, posicionant mentalment el debat i la marca VIC en una lògica de valors més afins a la dreta , i digereix a la resta de grups en una lògica semàntica de dretes. És en aquesta marc mental a on la venta , defensa i aprofitament dels èxits del govern ( desprès de redreçar la deriva ) assolirà una major credibilitat en l’espai de CIU que en el d’ERC i PSC. Probablement la substancia és la mateixa , però la marca CIU té la patent i la resta operen en el mercat de “ la pacificació “ amb marca blanca. Copia o autenticitat ?

Segon punt. En el joc del Mus existeix una màxima ; qui fa un pas enrere , perd. Per tant si intueixes que el teu oponent té una bona mà o una parella doble , si vols guanyar la totalitat juga’t un órdago (del euskera hor dago, "ahí está"/ aposta màxima , si la parella contrària l’accepta i perd, guanyes la totalitat del joc ). Aquesta estrategia té similituds amb el posicionament guanyador ( en clau Vic , en clau coalició i en clau principal opositor a l’alcaldia ) d’en Vila d’Abadal ; “ Vic mereix un diputat ... ben posicionat a la llista ... entre els 10-15 primers... això o res...”. Lideratge, fil directe amb el poder , avalar la capitalitat política de Vic en l’espai polític català amb la figura del seu màxim representant i a més a més.... enmarcar indirectament a la resta de grups polítics en un nivell polític menor ( li pot oferir el PSC a Vic un diputat entre els 15 primers ? ) alhora que posiciona el lideratge propi ( amb l’aval d’Unió ) per fer front als possibles moviments soterranis que es puguin produir en les files de Convergència.

Això, Hor Dago ... del senyor Alcalde.