RSS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sistema Electoral. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sistema Electoral. Mostrar tots els missatges

Partits Polítics ( I+D)

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Els nous canvis tecnològics perfilen nous comportaments i hàbits socials. Sembla obvi. Cert. L’adaptació per part dels múltiples actors empresarials, econòmics , serveis i ens institucionals està en curs. Les noves tecnologies determinen noves formes de comportament social. Un nou espai que sociabilitza a l’individu entorn a noves pautes : unes pautes de comportament que defugen la comunicació unidireccional ( teledirigida), fragmenta als individus en perfils molt heterogenis ( hipersegmentació dels targets ) i hiperpersonalitza els hàbits de consum ( El ciutadà online busca continguts àgils , de qualitat i accessibles ) d’aquests individus.

I els partits polítics estatals ? De moment expectants als canvis , immobilistes pel que fa a aquests nous hàbits de comportament ( l’ús instrumental de les noves tecnologies opera en la forma però no en el fons . L’ús obeeix a la necessitat imperativa d’existir en aquest nou espai , per bé que no modifiquen el fons de l’exercici polític ) i porucs d’innovar per por a perdre el control sobre el missatge , el missatger i el receptor.

Cal entendre que els ciutadans no operen sota les directrius dels missatges unidireccionals ( TV, premsa i comunicació ) . Els nous hàbits de comportament ( consum , oci , educatius , serveis ) transfereixen als individus el control , la sortida i fins i tot la veu , pel que fa a la comunicació. En aquest apartat , els grups polítics han d’entendre que el ciutadà del segle XXI opera com Word Cloud ( núvols de paraules ). El nou elector està hipersegmentat , no digereix fàcilment la comunicació unidireccional i dilueix el seu comportament al marge d’etiquetes ideològiques del segle XX ( dretes o esquerres ). Un elector més complexa , més crític , més informat i que demanda comportaments conductuals deliberatius ( possibilitat de veu ) i participatius ( entrada i sortida ).

Així , de la mateixa forma que la qualitat , l’accessibilitat i agilitat són prioritaris en múltiples camps , pel que fa a la operativitat política i el funcionament dels partits polítics , aquests han de vehicular noves formes d’actuar. Unes noves formes que tinguin com a pilars bàsics l’accountability (mecanismes de responsabilitat política real) , la transparència i l’accessibilitat dels ciutadans.

Enquesta POST- FINANÇAMENT

divendres, 11 de setembre del 2009

L’enquesta publicada per el diari Público ( cal recordar que una enquesta únicament recull la fotografia política de l’opinió publica del moment en què s’efectua ) apunta certes tendències. Tendències que es venen a sumar a d’altres recollides prèviament.

Tres elements contextuals: la mostra s’ha recollit amb posterioritat a l’aprovació de l’acord de finançament , el marge d’error és de més/menys 2,1 ( les dades ofertes poden variar positiva o negativament amb aquest marge d’error ) i les dades no ens permeten abastir tota la informació segmentada per províncies ( cal recordar que els restos de la circumscripció electoral de Girona i de Barcelona podrien atorgar diferents escons , bé sigui per el PP o el PSC a Girona o per al PSC o CIU-PP a Barcelona ).

En tot cas , defugint l’elaboració - no coneguda - de l’estimació de vot , les dades que ens aporten més informació són les següents : la intenció de vot directe , l'encreuament del record de vot en relació a la intenció de vot ( ens determina les possibles transferències de vot ) i la valoració dels candidats.

Pel que fa al PSC , observem com la intenció directe de vot s’incrementa de forma significativa ( pròxima al creixement de CIU ). Ara bé , aquesta variable ( a diferència de CIU ) no ve acompanyada per el mateix grau de fidelitat del votant de CIU ( la diferència en aquest cas a favor de CIU resulta molt clara , CIU 82 % de fidelitat i PSC 55 ) i per la valoració dels líders ( 5,3 Artur Mas i 5,2 Jose Montilla / però en aquest cas cal restar atents a una dada indirecta : la valoració entre els propis votants és molt superior en el cas dels votants de CIU respecte al seu candidat – 7,1 - , que en el cas dels del PSC respecte al seu – 6,4 ). Atenció a Barcelona ( caldria reforçar la figura de Jordi Hereu / l’efecte capitalitat pot generar atracció o desgast ).

CIU , consolida l’espiral ascendent ( lleu , però continuada , malgrat el possible desgast del no a l’acord de finançament i a l’espera de la sentència del TC ) .Tanmateix CIU assoleix un grau de fidelitat molt elevat entre els seus votants i obté una bona valoració entre els votants del PP , fet que podria mobilitzar cert vot útil per vehicular la no reedició del tripartit. També Artur Mas gaudeix d’una major preferència per a la majoria de votants ( el 34,1 % dels votants el prefereix com a president , a diferència del 29,6 % que es decanta per Jose Montilla).

ERC. Males noticies. L’enquesta recull un pèrdua important d’intenció de vot directa ( caldria valorar la fragmentació entre les diverses corrents satèl•lits de l’espai independentista , CUP i Reagrupament ) que sumat a fràgil mobilització dels seus electors i la baixa valoració del seu candidat ( 5,6 % / una dècima inferior que la que els seus propis votants donen al candidat d’ICV ) generarà una seriosa reflexió.

PP. Estancament. A més se li obre un nou espai de competència en l’eix nacionalista espanyol , concretament amb UPD i Ciutadans ( fet que podria afavorir al PSC en determinades circumscripcions / Barcelona i Girona ). També , el vot útil cap a CIU ( per la no reedició del tripartit ) podria manllevar el vot cap aquest grup.

ICV. Estabilització. Alta fidelitat entre el seu propi electorat , i malgrat el possible desgast que ha generat la figura d’en Joan Saura , la previsible candidatura d’en Joan Herrera ( candidat menys desgastat i amb una bona valoració ) podria consolidar una certa estabilitat en el seu partit. Ara bé , cal restar atents a la possible concentració partidista ( tendència de vot cap a governs forts , en contrapartida a coalicions multipartidistes).

Rendició de Comptes

dijous, 25 de juny del 2009

Recollint les reflexions aportades pels politòlegs Becario en Moncloa , Kancilleria i El Patí Descobert , arrel de la necessitat de reformar la llei electoral catalana , apuntaré una reflexió : la necessitat d' aprofundir en un sistema electoral que promogui instruments que garanteixin al ciutadà-elector la possibilitat d’articular mecanismes d’accountability electoral ( rendició de comptes ). Vehicular mecanismes transparents que facilitin la informació i la justificació de la seva elecció , la seva tasca professional, el seu compromís amb el projecte defensat i l’activitat constant del seu càrrec . Alhora aquesta informació i justificació ha de permetre la sanció o recompensa posterior del candidat.

Alhora aquesta accountability , no únicament ha de resultar efectiva envers l’accountability electoral ( aquella rendició de comptes que pot exercir l’elector vers l’electe, el governat al governant en relació als compromisos adquirits i els resultats aconseguits ) , també s’han de vehicular ponts que afavoreixen una accountability inter-institucional ( responsabilitat en l’activitat de control del govern que exercita la oposició , la magistratura, els tribunals constitucionals, els mitjans de comunicació i la resta d’òrgans institucionals ). Mecanismes que permetin a aquests òrgans reconquerir la seva funció primària i essencial : revitalitzar l’essència del sistema de separació de poders , avui encara molt polititzat i partidista.

Entenc que qualsevol reforma , bé sigui en la magnitud de les circumscripcions ( de 4 a 7) , en el sistema de vot ( llistes desbloquejades amb vot preferent ) , en fórmules d’ e-voting o d’altres, qualsevol reforma haurà d’assentar-se sobre la base de que l’ elector gaudeixi d’incentius que li permetin fer sentir la seva veu ( voice ) i no abastir la opció fàcil de la sortida del sistema ( exit).

Iniciativa per una nova llei electoral

dijous, 18 de juny del 2009

En aquesta adreça trobareu més informació sobre la proposta.

Eleccions Europees I

dimarts, 9 de juny del 2009

No podem extrapolar els resultats electorals de les eleccions europees a qualsevol contesa electoral futura. Caldrà analitzar amb cura els estudis post-electorals pròxims. Per múltiples raons , el comportament electoral dels electors no opera sota les mateixes premisses , incentius , desincentius , expectatives , desitjos i afinitats , alhora de traduir aquests en una decisió de vot. Ara bé , els resultats si ens ofereixen una fotografia instantània del clima polític actual i ens permeten prendre la temperatura al electorat. Per bé que encara és aviat – i possiblement poc prudent- per mesurar les tendències polítiques futures , si que podem i cal analitzar la fotografia ( en aquest cas , a diferència de les enquestes , una fotografia real ).
En aquest punt , establiré un marc d’anàlisi asimètric ; el marc estatal i el marc català.
Pel que fa al marc estatal , entenc que no ens trobem al davant d’un escenari de canvi polític. Resulta contraproduent interpretar aquest resultats en clau de generals. Per múltiples raons : en primer lloc l’alt grau abstencionista no ens permet mesurar el comportament d’aquest conjunt d’electors abstencionistes ( sabem que l’escenari europeu – quantitativament i qualitativament- no resulta un escenari competitiu ni mobilitzador / a major competitivitat menys abstenció ). En segon lloc , encara falten tres anys per a les pròximes generals. Tres anys, senyors! Finalment cal analitzar determinats elements conjunturals , estructurals i els perfils dels electors. Conjunturalment , resulta obvi que l’escenari econòmic influeix en la mobilització . En aquest apartat , sabem que PSOE ( en funció del perfil del seu electorat / electors de baixa intensitat ) acudia a aquestes eleccions amb una major concentració de risc . Aquesta concentració de risc ha mobilitzat en menor mesura als electors socialistes ( malgrat han vehiculat una campanya ideològica per incentivar la competència en les seves bases) , a diferència del populars ( més mobilitzats sota una campanya gairebé plebiscitària amb el govern i en clau nacional , recullin la inèrcia de les autonòmiques gallegues i avalant el lideratge del seu líder ). Un matís ; rellegint l’evolució agregada entre les expectatives de vot, el desig i la intenció de vot , les dades lineals únicament apunten una lleu tendència al alça del PP ( Qui creu que guanyarà? ) , no avalada per el desig de canvi ( qui desitja que guanyi ? ) i no acompanyada per una significatiu canvi en la intenció de vot.
Ara bé, si que han succeït determinats fets que resulten preocupants per al PSOE : València , Madrid, Murcia , Castella la Mancha i Catalunya. Observem com l’escletxa que s’obre entre el PP i el PSOE s’engrandeix enormement en les tres primeres comunitats , perd força a Castella i s’escenifica un vot de càstig a Catalunya ( tractat en el següent post ). Ens els primers casos resulta preocupant pel PSOE , la manca de lideratge a aquestes comunitats, l’increment de vots del PP malgrat els casos de corrupció i la fortalesa del PP. Tot això en base a la importància quantitativa d’aquest territoris ( escons ) i qualitativa ( capitalitat central i corredor econòmic mediterrani ).

Una Enquesta Innocent.

dijous, 30 d’abril del 2009

Ahir vaig gaudir de l’oportunitat de participar en l’enquesta formulada per l’ empresa “ bloc idees “. Recolliré alguns punts sobre la pròpia enquesta.
Sabem que la elaboració del qüestionari esdevé la pedra angular , en la preparació de l’enquesta. Lògicament, aquesta elaboració es fonamenta en l’anàlisi previ del context i circumstàncies del tema a investigar : en aquest cas , Opinió Pública de Vic. Aquesta elaboració pot formular-se mitjançant diferents opcions : reunions de grup , de dirigents polítics, líders locals o sociòlegs i acadèmics coneixedors de la problemàtica sociopolítica del municipi. D’aquests , s’extrauran les preguntes necessàries o temes bàsics a tractar.
Fins aquí , res a dir. Ara bé , un cop l’entrevistador inicia la formulació del qüestionari ( elements identificadors, estadístico-econòmics, temàtics , valoració de partits , intenció de vot , record de vot , la “ Vegueria “ de l’alt Ter , identificació nacional o una pregunta sobre Impevic ) un element de fons em sorprèn ; aproximadament una tercera part del qüestionari es centra - en quan a nombre i tractament de fons del qüestionari- en dos aspectes : L’alcalde i la Immigració.
Així, s’observa com en l’enquesta impera l’objectiu d’obtenir elements d’anàlisi sobre la tasca de l’alcalde ( es pregunta sobre la capacitat, preparació, grau de responsabilitat i fins i tot “ la seva residència “) i sobre la immigració. En aquest punt , recolliré un element de fons en la formulació de les preguntes ( cal recordar que l’actor que encarrega , té molt a dir en la determinació i elaboració del qüestionari !). La quantitat , així com la finalitat tautològica de les preguntes , denoten un alt grau de preocupació sobre el tema migratori. Alhora , el propi tractament de les preguntes ( les preguntes associen de forma implícita la correlació entre immigració i inseguretat , immigració i delicte i immigració i atur ) esdevé una declaració d’intencions sobre el pensament de l’actor de l’encàrrec.
Caldria doncs, plantejar algunes preguntes : De on prové l’encàrrec ? Finançament públic o privat ? En el primer cas, obeeix l’elaboració , formulació i finalitat de l’enquesta a l’ interès de la ciutadania ? o bé a l’alcaldia ? En aquest darrer supòsit , quin grau de control exerceixen la resta de partits de l’equip de govern de la meva ciutat ?
En fi......silenci...

Poder: Usufructe o Nu Propietari

dijous, 5 de març del 2009

Oxigen per a Mariano Rajoy. En clau estatal , l’amplia majoria assolida pel senyor Feijó a Galícia , permet posicionar el lideratge del líder central , apaivagar qualsevol ombra de dubte i aparcar la nit de ganivets llargs , per altres temps. Certament i a l’espera dels estudis post-electorals , la xunta del BNG i el PSG no ha consolidat – ni en les formes ni en les polítiques endegades – el canvi promès. Si a més li afegim una mala gestió de la campanya - en quan a timing i posicionament del líder – i la manca d’habilitat estratègica alhora de comunicar la gestió d’aquest darrers anys , el resultat era previsible. Sumem a més , una crisi econòmica de enorme profunditat , un enfrontament estèril entre el BNG i el PSG en la fase final de la campanya , un bon candidat del PP ( poc estrident però efectista , que defuig i distreu la opulència de la sobreactuació ) , la complicitat d’uns medis estatals ( ABC / El Mundo ) en la construcció d’una imatge negativa del president Touriño i Anxo Quintana , l’activació d’una bona campanya de base en el teixit gallec i el pas ferm de Rajoy en la defensa del feu més sòlid del PP.
Pel que fa al país basc , com en altres contrades , la pèrdua de l’hegemonia del poder desperta en els anteriors usufructuaris d’Ajuria Enea ( per bé que com resulta natural , el dilatat dret d’usufructe ha generat mecanismes endògens de nu propietari ) vertigen. Vertigen i por de perdre les xarxes d’interessos i influències creades en aquestes dècades i por a l’abisme de la pèrdua del poder. Res nou previsiblement, ara toca incitar al cisnisme de les emocions , apel•lar a la injustícia electoral ( però no fem trampes , que volem un sistema presidencialista? Un sistema que exclogui a les minories ? serveix aquest discurs , únicament per a la Lehendakaritza , però no per a les diputacions forals? Potser no coneixíem amb anterioritat les regles del joc i la baralla de cartes ? ) i a la por més visceral.
Racionalment , sense menysprear la desnaturalització democràtica que suposa la no presència parlamentaria d’un enorme cos de l’electorat , el PNV i el PSE han obtingut uns bons resultats. Bons en el primer cas ( per bé que fagocitant als seus socis de govern anteriors – EB i EA- i erosionant la possibilitat d’estructurar una majoria nova per accedir a la Lehendakaritza ) i molt bons en el cas del segon. En aquest cas , la campanya de Patxi Lòpez ha resultat molt bona ; unitat , no enfrontaments, canvi i basquisme obrer ( probablement els ha mancat assolir un millor resultat –esperat- a Guipúscoa , que hagués consolidat els 27 escons desitjats ). Tanmateix , tot i els bons resultats assolits pel PNV ( no obviem l’efecte fagocitari ) , la pèrdua del poder pot origina un debat intern entre els sector d’Egibar i Urkullu. Pel que fa al PP , la derrota de dos escons pot reconvertir-la en una dolça victòria, si tot i no entrar a forma part d’un govern del PSE en minoria , dóna suport al candidat del PSE i esdevé un actor clau . Un sacrifici gestual fàcilment vendible a la resta de l’estat i que genera adhesions i rèdits electorals.
Un apunt, cal ser prudents però probablement desprès de l’èxit d’Aralar a Navarra i ara a el País Basc , s’intueix la possibilitat de canalitzar democràtica i institucionalment a el 8’8 % de votants nuls de l’esquerra abertzale , i corregir definitivament aquesta disfunció democràtica.
Així doncs , res nou en democràcia : nous usufructuaris a la xunta i a la Lehendakaritza.

El vot estranger a Vic.

divendres, 6 de febrer del 2009

Font : Idescat

Si tenim present que el darrer regidor de les eleccions municipals de Vic va establir-se sobre uns 600 vots aproximadament, la significació d’un col·lectiu de 1802 persones (les taules anteriors recullen un 90 % del col·lectiu estranger, segons les dades d’idescat) no resulta menyspreable. Així , segons el Pla de Vic per a la convivència, en aquest mosaic trobem un pes clar dels joves entre 15-44 anys.
Per bé que no disposem de forma numèrica i exacte la correlació de dades entre l’edat i la nacionalitat ( per estratificar el grup en funció del dret a vot) , les dades genèriques ens diuen que aproximadament, el 70 % d’aquest col·lectiu es troba en disposició de votar en les eleccions municipals del 2011.
En aquest punt, cal subratllar determinats aspectes: l’exercici del dret a vot en les eleccions municipals s’articula en el principi de reciprocitat , un principi recollit constitucionalment en l’art. 13.2 de la CE , i que legitima a votar als ciutadans d’aquells països que garanteixen l’exercici del dret a vot als ciutadans espanyols. Òbviament , aquest principi opera en la unió Europea. Pel que fa als ciutadans estrangers, no comunitaris, el dret a exercir el vot ha d’operar sota la lògica de la reciprocitat.
En aquest punt, els darrers acords ( en breu i futurs , amb Colòmbia, Argentina , Perú, Trinitat i Tobago i possiblement amb Equador) eixamplen la possibilitat d’aquests segments de població estrangera per exercir el vot ; això si , caldrà que manifestin el gaudi del permís de residència ( 5 anys de residència permanent ), es trobin inscrits en el cens electoral i que existeixi un tractat internacional entre els dos països que possibiliti l’exercici del dret de reciprocitat.
Pel que fa a d’altres col·lectius importants en el nostre àmbit territorial, com per exemple la comunitat marroquí o asiàtica , el fet de que el seu marc no democràtic no possibiliti l’exercici del dret a vot dels estrangers , obtura aquesta possibilitat. Ara bé, algunes veus acadèmiques apunten la possibilitat restrictiva del concepte de reciprocitat ( pels ciutadans estrangers que han nascut en països no democràtics ) i la viabilitat d’anar més enllà d’aquest principi, fet que eixamplaria de forma significativa el nombre d’electors estrangers no comunitaris.

ON SÓN ELS MEUS VOTS ?

dijous, 10 de juliol del 2008

Desprès de llegir l’avanç de resultats post-electorals del CIS , podem extreure les següents conclusions :
Els resultats ens permeten concloure que han resultat uns comicis molt polaritzats ( distància ideològica) competitius ( distància electoral) i de gran concentració ( tendència al bipartidisme) .
Així, pel que fa al transvasament de vots entre els partits d’àmbit estatal , els resultats ens diuen que el PP assoleix un 91,1 % de fidelitat l’any 2008 , dels votants que els varen votar l’any 2004. Aquest percentatge es redueix al 88,2 % en el cas del PSOE . Observem també com, un 4,2 % dels que varen votar al PSOE l’any 2004 van votar al PP l’any 2008. Aquest transvasament es redueix al 2,6 % en el cas dels votants del PP que han transferit el seu vot al PSOE.
Es confirma que l’estratègia de crispació del PP, accentuant la confrontació entorn del debat de la identitat territorial , la immigració i el terrorisme , ha desgastat a un part lleu però significativa dels votants del PSOE ( probablement en base a això, entenem algunes actuacions actuals del PSOE ). Però , al mateix temps aquesta estratègia ha polaritzat en excés a l’electorat de les Comunitats històriques. En aquestes comunitats el PSOE i una percepció molt negativa del PP , han possibilitat que el PSOE recuperi part del seu vot fugit al PP.
En aquest punt cal destacar el paper d’IU. Bona part de la pèrdua de vots s’explica pel vot útil, la gran competitivitat entre PP-PSOE , la tendència a la concentració bipartidista i la por al PP. Sols un 71,6 % de fidels a IU durant l’any 2004 varen tornar a votar a IU. Per contra , un 21,4 % dels votants d’IU del 2004 varen votar al PSOE l’any 2008.
Pel que fa a Catalunya , CIU assoleix un 74,5 % de fidelitat i ERC únicament un 62%. Entre els votants que van votar a CIU l’any 2004 , un 13,7 van votar al PSOE. En el cas d’ERC , aquest percentatge és del 11,8 %. Ara bé , sorprèn en el cas d’ ERC l’elevat percentatge de votants que transvasen el seu vot a ICV ( 15,6% ). Això explica en bona part , els dignes resultats d’ICV, davant d’un escenari bipartidista i polaritzat. També destaca el 7,7% de vots que guanya CIU dels votants d’ERC del 2004. Aquest fet, corregeix la suau , però perllongada caiguda de CIU, dels darrers anys.
Ara , un cop tinguem els resultats a nivell micro, analitzarem amb més cura els resultats. Resultats, que determinaran bona part de les estratègies futures del partits. A manca de més dades, us recomano dos bons anàlisis : la del brillant becarioenmoncloa i un estudi magnífic publicat a la revista Claves.

Termòmetre Polític Català.

dilluns, 26 de maig del 2008

El darrer estudi de maig del Centre d’Estudis d’Opinió ( CEO) , en relació a l’estudi de gener de 2008 ( previ a les eleccions generals) ens ofereix uns indicadors de resultats a “grosso modo” – per bé que no avancen a priori cap moviment rellevant significatiu- de consolidació del suport a l’obra i l'equip de govern.
Una lectura, en base a les respostes obtingudes en el baròmetre de maig del CEO , arrel dels resultats sobre el context sociopolític i l’encreuament per record de vot autonòmic , ens permeten establir les següents aproximacions i lectures polítiques.
- Així pel que respecta al context sociopolític , del conjunt de problemes més rellevants pel ciutadà català , no apareix alteració significativa ( de fet , aspectes com la immigració, l’accés a l’habitatge, l’atur i precarietat laboral o el funcionament de l’economia , es repeteixen) , exceptuant el punt relatiu a infraestructures i problemes amb el transport. Aquest punt , sorprenentment passa del 26,8% al 12,3% , pel que fa al principal problema de Catalunya ( probablement un cop el focus informatiu en l’agenda dels mitjans de comunicació ha manllevat aquest protagonisme, la preocupació ciutadana s’ha reduït ).
- En relació a les possibles solucions als problemes esmentats anteriorment , el PSC apunta un lleuger però marcat increment com agent que pot garantir una solució als problemes; passa del 14,5% al 19,9%. Pel que fa a la resta de forces , sols és rellevant la pèrdua d’ERC, del 4,9% al 3,5% . Aquesta tendència a l’alça del PSC, la fermesa de CIU, el descens d’ERC ( caldrà restar atents a la gestió post-congressual de la nova direcció i les possibles repercussions ) i el difícil equil.libri d’ICV/EUA ( probablement el pròxim baròmetre reflectirà majorment el possible desgast de l’anomenada “crisi de l’aigua” i la necessitat de redireccionar els lideratges interns ) es reprodueix en tot l’estudi.
- D’altra banda , però sota la mateixa lògica apuntada , l’anàlisi dels aspectes referents als valors polítics ens ofereix els següents resultats: en primer lloc pel que fa l’intenció de vot directe en les eleccions autonòmiques , el PSC incrementa de 21,2% a 27,9% ( en part , aquest increment arrossega un percentatge de vot superior no real , de l’efecte “victòria” del PSOE a les generals ), CIU consolida i incrementa en 0,7 %punts , de 20,08% a 21,5% ( probablement atrau part del vot del votant desencisat d’ERC , que és de caire sostingut en els darrers 4 anys , i també part del vot del sector moderat del PP català ) , ERC passa del 10,8% al 9,5% i ICV/EUA perd 0,3 punts ( del 7,9% al 7,6%). Aquestes dades , unides al grau de simpatia ( el PSC incrementa de 24 a 32,3% , CIU + 0,4%, ERC passa de 12,2% a 9,5%, el PP perd 0,9% i ICV/EUA passa del 8,3 al 7,9%), ens confirmen el diagnòstic apuntat en el primer paràgraf.
- Finalment , pel que fa a un dels punts més mediàtics , el coneixement i la valoració dels líders polítics, els resultats millors apunten cap a Carme Chacón ( excel·lent campanya d’imatge pública; en part gràcies al bon ús d’un suport mediàtic ampli i la projecció institucional ) i Duran Lleida ( polític que sempre ha gaudit d’una valoració pública molt elevada), alhora s’incrementa de forma significativa – de 5,14 a 5,48- la mitjana del President de la Generalitat , José Montilla .
- Les mitjanes de valoració són les següents: Josep Antoni Duran i Lleida 6,01 / Carme Chacón 5,97 / José Montilla 5,48 / Artur Mas 5,33 / Joan Herrera 5,07 / Joan saura 4,81 / Joan Ridao 4,81 / Josep Lluís Carod Rovira 3,95 / Daniel Sirera 2,80.

Resultats Electorals VIC. Part II

dimecres, 19 de març del 2008

Per més info , clicar + , clicar +
Alhora d'analitzar els resultats electorals del meu municipi , el mètode utilitzat - a manca de les enquestes post-electorals- es fonamenta en l'anàlisi ecològic i l'anàlisi dinàmic. El primer , l'ecològic analitza els resultats en funció de la distribució territorial dels vots , mitjançant marcs territorials com les províncies, les ciutats , les circumscripcions o els districtes. En aquests post , el marc d'anàlisi és el districte (5 en el cas de Vic) . Els segon mètode d'anàlisi és el dinàmic. Aquest mètode estudia les transferències de vot i els possibles moviments de vots dels electors, així com l'abstenció.

DISTRICTE 1
Aquest districte assoleix en la darrera comesa electoral un nivell de participació del 68,98% , un 11% aproximadament inferior a les eleccions de l'any 2004 (uns 300 electors abstencionistes). En relació a l'any 2004 , CIU perd 27 vots, el PP 49, ERC 209 , el PSC incrementa 38 vots i ICv-EUA guanya 8 vots. La dada més significativa d'aquest districte gira entorn de ERC. Aquest partit perd 209 vots , en relació a l'any 2004.
Entenc que bona part de la pèrdua de vots d'ERC s'alimenta de l'abstenció. A més la possible transferència de vots d'ERC , es delega al PSC (vot útil) i a CIU. CIU? si , efectivament , un percentatge significatiu de CIU (vot diferencial) vota al PSC en les generals (habitualment el 12%, segons dareres dades del CEO). Així CIU , corregeix bona part de la pèrdua de vot al PSC amb vots que provenen d'ERC i en menor mesura del PP. Pel que fa ICV, les dades d'aquest districte no donen marge a una interpretació significativa.
DISTRICTE 2
Aquest segon districte si que ens planteja la necessitat d'un anàlisi més acurat. En part , per la gran pèrdua de vots d'ERC (-1177) i les possibles transferències al PSC , CIU o fins i tot ICV.
Pel que fa a l'abstenció , aquest districte redueix un 8% el percentatge d'electors (alt per alt , suposen un nombre de 600 electors abstencionistes) . Un cop observades les transferències de vot, podem concloure que l'abstenció afecta en aquest districte , de forma majoritaria a ERC. CIU (-34) no perd gaires vots; si bé , probablement la possible pèrdua i transferència de vots al PSC , es corregeix (aquesta lectura és transversal en els 5 districtes de VIC) amb vots provinents d'ERC i uns pocs del PP.
El PSC alimenta el seu sòl electoral (+169) , en part del vot útil d'ERC i del vot diferencial de CIU, a més de la pròpia mobilització del seu electorat. Sorprenenment ICV-EUA incrementa el seu sòl fins als 349 vots (+102). El meu anàlisi d'ICV-EUA visualitza un vot molt fidel (generals, locals i autonòmiques) , poc procliu a transferir el seu vot i que en aquest districte , així com en la resta, s'alimenta de nous votants d'ERC i del PSC . Destaca en aquest districte i en el número 3 l'important increment de vots en blanc.
DISTRICTE 3
En aquest disctricte (el més nombrós, pel que fa a electors) , ERC assoleix la major pèrdua de votants (-1520). Cal dir, però que la menor participació (al voltant d'un 7%) , pot suposar un 1100 votants menys aproximadament).
A diferència del districte 4 , en aquest el PSC (+52) no assoleix gran part del vot útil d'ERC. És més , probablement CIU i ICV (+117) adquireixen la transferència de vots. Més fàcil de veure a ICV-EUA , però perceptible a CIU (-80, aquest corregeix bona part de l'abstenció dels seus votants o la transferència de part dels seus vots , amb la transferència de vots d'ERC i alguns del PP). Destaca també l'elevat vot en blanc ; 201 vots.
DISTRICTE 4
La pèrdua dels 720 electors d'ERC si que es transfereix en gran part al PSC. Aquí si es compleix l'apel.lació al vot útil al PSC (+334). Amb una abstenció que gira sobre un 9 % més que en les generals del 2004 , els abstencionistes poden voltar sobre el 350. CIU i el PP assoleixen un nombre similar a les eleccions del 2004. Destaca , tal com exposem en el post (aplicable a aquest districte), l' increment de vots de ICV-EUA (+66).
DISTRICTE 5
El districte de la Guixa, amb pocs electors, destaca únicament per dos moviments paral.lels. És el districte més participatiu ; lògicament el que pateix menys l'abstenció (al voltant de 50 electors menys). Alhora , en aquest districte la pèrdua d'ERC (-107) s'alimenta de la transferència al PSC ( +36) i de l'abstencionisme.

Catalunya dóna la victòria al PSOE.

dilluns, 10 de març del 2008

La darrera campanya electoral ha esdevingut la més presidencialista de totes les realitzades fins ara. Així la comptabilització total ( a falta dels vots emesos a l’estranger) atorga un 84% a la suma dels vots del PSOE ( 43,65%) i del PP ( 40,13%). L ’evolució de les darreres conteses electorals marquen una tendència clara cap al bipartidisme , en detriment dels partits minoritaris.

La victòria del PSOE es construeix en gran mesura , en torn dels feu socialista català . Una lectura en diagonal de la totalitat de circumscripcions de l’estat ens ofereix les següents lectures:

- L’excel•lent resultat assolit a Catalunya per part del PSC-PSOE ( 25 escons / superior en 4 escons a l’assolit en l’any 2004 - 21) , en relació al resultat del PP ( 7 escons / 6 any 2004 ), escenifiquen el marc diferencial d’ambdós partits : 17 escons de diferència entre el PSOE i el PP ( 18 a Catalunya ).

- Tot i la pujada del PP ( de 148 a 153 escons) , aquests resulten insuficients per atallar distàncies envers al PSOE.

- La victòria del PSOE es fonamenta sobretot en Catalunya. Així , exceptuant els lleus increments d’escons en províncies com Aragó ( 1 diputat més , en detriment de l a Chunta Aragonesista ) i Canàries ( 1 diputat més , efecte Lòpez Aguilar) , Catalunya i el País Basc ( 1 diputat més , en detriment del PNV que perd 1 / l’anàlisi del País Basc és més complexa i requereix molts matisos d’interpretació : el darrer atemptat i el vot útil , l’elevat grau d’abstenció, ANV, el probable desgast per la pèrdua de Josu Imaz en el sector menys sobiranista , etc... ) esdevenen els escenaris més remarcables per la seva importància , tant quantitativament , com qualitativament ( en relació al referèdum de la tardor a Euskadi, aquests resultats reforcen el posicionament del PSE , alhora que debiliten al PNV).

- El PP que assoleix un nombre d’escons superiors ( passa de 148 a 153 ) confirma la forta presència i incrementa la seva implantació electoral en els seus feus tradicionals ; Madrid ( el PP passa de 17 a 18 i el PSOE perd un , de 16 a 15), València ( de 17 a 19 – agafa el nou diputat demogràfic d’ Alacant), Múrcia ( el PP confirma la seva hegemonia , i a més incrementa un escó ).

- Pel que fa a Andalusia , el PP arrenca dos escons al PSOE ( tot i que és hegemònic / 1 escó a Cadis i a Màlaga ), i marca una lleugera tendència a l’alça en la comunitat. En tot cas, resulta normal un lleuger desgast del candidat Chaves , després de molts anys encapçalant el Govern.

- Sorgeix un nou partit , UPD. El partit de Rosa Díez, arreplega 1 escó , probablement dels bancs del PSOE.

Aquets resultats ens ofereixen un espai electoral marcadament bipartidista ( l’evolució és creixent ) , a on ambdós partits han incrementat en 5 escons el resultats anteriors. Si bé, exceptuant ( ni els millors sondejos i anàlisi propis dels partits , apuntaven a aquest espectacular increment d'escons) el cas de Catalunya, tan el PP com el PSOE repeteixen bona part dels resultats de les eleccions de l’any 2004 , si que s’obren certes reflexions: la campanya del vot útil ha esdevingut molt fructífera ( cal aplaudir l’excel•lent campanya del secretari d’organització del PSC José Zaragoza . Negativa , sense programa,..? Potser si, però extremadament efectiva). El bipartidisme ha esdevingut estructural ( sobretot amb la crisi – desaparició ? reconversió?- d’IU , i la digne però insuficient resistència d'ICV a Catalunya: probablement la reconversió d'IU tendirà cap als postulats d' ICV ). Els partits de caire nacionalista han perdut força en escons, vots reals i vots percentuals ( en el cas de CIU - es pot considerar un cert èxit o un mal menor - una lectura en perspectiva de les darreres conteses electorals posteriors a l’era post-pujolista, requereix amb urgència un nou horitzó estratègic i programàtic; de lideratges, de coalició o d’ampliació i recuperació de l’espai perdut per ERC ).

Info sobre la CCAA de Catalunya. Ministeri de l'Interior.

- L'anàlisi en els cas d'ERC resulta més complexe : la pèrdua de 5 escons ( tot i que cal apuntar que el resultat de l'any 2004 estava sobre-representat, arrel de l'affair Carod i l'expulssió del tripartit) és preocupant. En principi l'escenari normal , previst per tots els sondejos i partits polítics , voltava sobre l'assoliment -amb major o menor solidessa- del grup parlamentari a Madrid. Però la pèrdua de 5 escons ( dos a BCN, 1 a Lleida i l'altre a Girona ) resultava molt llunyana. A més , malgrat cal un estudi electoral profund, els resultats semblen indicar que bona part d'aquest escons s'han reconduit cap al PSC i l'abstenció. Si és així, s'obren molts interrogants ( tan per a CIU- potencial xarxa de pesca de vots nacionalistes / no ha estat el cas - com per a ERC ; el probable desgast del tripartit i del Govern d'Entesa , la fagozitació d'ERC per part del PSC, l'error o no de la no aprovació de l'Estatut, el cansament de l'elector al voltant de les excesives crisis internes i de lideratge, la necessitat de replantejar el paper assambleari d'ERC, l'atomització excessiva de grups interns crítics i de desgast amb els òrgans de govern, etc... ).

En tot cas i un cop analitzat el sistema electoral espanyol i el sistema de partits, en relació a el PP , aquest urgentment ha d’implementar una nova estratègia en relació a les comunitats històriques ( principalment Catalunya i País Basc ) , si vol esdevenir en un futur pròxim , alternativa de govern .

És l'economia estúpid !

dijous, 21 de febrer del 2008

Variables a tenir en compte:
- Pregunta 3. del Baròmetre d’opinió del CIS.
Com qualifica la situació econòmica d’ Espanya ? Regular 38,1% / Dolenta 30.0 / Molt dolenta 15,9%

- Pregunta 6. Baròmetre d’opinió del CIS.

Com valora la política del govern en relació a... Economia? Regular 39,3%/ Dolenta 28,5% / Molt dolenta 9,3%

- Pregunta 7. Baròmetre d’opinió del CIS.

Creu vostè que el PP ho hagués fet millor, igual o pitjor en economia? Millor 24,4%, 31,4 igual

Aquestes respostes , interpretades conjuntament amb les variables creuades de l’escala ideològica i el record de vot , ens ofereixen uns punts molt clarificadors : el segment afí al PP està més mobilitzat que el del PSOE / un 30,1 % del electors que tenen la voluntat manifesta de votar , estan indecisos / la percepció de l’estat de l’economia ha esdevingut un dels problemes principals per una gran part de l’electorat ; es visualitza de forma preocupant en una part important de l'electorat del PSOE , alhora observem com una part de gent que va votar al PSOE en les darreres eleccions , creu que el PP garanteix una millor solució als problemes d’índole econòmica.

VOT ECONÒMIC

Entenem que el comportament de l’economia pot generar un cert impacte en els resultats electorals. Així , si la percepció dels electors de la conjuntura econòmica passada i futura esdevé negativa , aquesta percepció pot generar un vot en contra del partit que ha gestionat l’economia , o bé una certa desmobilització de l’electorat afí al partit governant. Ara bé, cal matisa aquestes afirmacions; si bé és cert que la conjuntura econòmica pot influir en el vot, aquest vot també es veu influenciat per la ideologia. Llavors que ? doncs , l’estratègia del PP , es dirigeix – tal com apunten les enquestes- a aquell segment indecís o bé poc mobilitzat , habitualment votant del PSOE en contextos electorals molt ideologitzats, però que per raons socioeconòmiques son els primers en rebre l’impacte dels cicles de desacceleració econòmica.

Que busca el PP? Deixant al marge els possibles errors o no del PSOE ( en relació a la política comunicativa , l’habilitat o no d'un avanç electoral, la imprevisible fase de contracció econòmica i les causes externes : l’increment del preu del petroli , matèries primes , aliments i la crisi financera de les sub-prime ) , l’estratègia del PP passa per traslladar i emmarcar ( “framing”) a la ciutadania la percepció d’una ineficient gestió econòmica , i alhora erigir-se com a solució al problema. Resumint , el PP busca que un determinat elector atorgui preponderància al vot econòmic per sobre del vot ideològic.

Finalment recullo una metàfora molt aclaridora de Tuchman , sobre el concepte framing . “ La noticia és una finestra al mon (...). Però el paisatge des d’una finestra , depèn de si aquesta és gran o petita , de si els seu vidre és clar o obscur, de si dóna al carrer o a un pati. L’escena també depèn d’on un es posa , lluny, a prop...”

IU i la Llei Electoral.

dijous, 14 de febrer del 2008

Sovint i de forma recurrent en períodes electorals apareix el debat sobre la necessitat de reformar la Llei electoral. Aquest tema , tal com exposa el “Blog Becario en Moncloa”, genera molts tòpics i afirmacions , i no sempre amb arguments fonamentats.
Un dels grups polítics que habitualment posa sobre la taula la necessitat de la reforma és IU. Aquesta formació política defensa revisar un sistema electoral que atorga una prima de representació als dos partits polítics majoritaris , PSOE i PP. Tanmateix, aquesta sobre-representació genera que els partits no majoritaris amb una presència uniforme i constant en el territori ( IU), assoleixin una infra-representació. Alhora , cal apuntar un element , sovint esbiaixat interessadament : si bé és cert que la rendibilitat del vot dels partits nacionalistes és molt elevada, no és menys cert , que és força proporcional. Observem com el model electoral els assigna un nombre d’escons proporcional al seu nombre de vots ( aquesta legislatura varen obtenir el 9,4 % d’escons , en relació a un 10,2 % de vots).

Llavors... ?. La clau la trobem en el tamany de les circumscripcions. NO en la fórmula Electoral ( la coneguda Llei D’Hondt ), ni el Llindar ( actualment el 3% dels vots vàlids emesos ). Així, durant el debat del Procés consuetudinari de la Constitució Espanyola, una de les premisses bàsiques del govern Suarez , va ser la necessitat d’establir una llei electoral que primés l’estabilitat i reduís la fragmentació partidista ( tal com va succeir durant la II República ). Així , el fet de proposar a la província com a circumscripció electoral , atribuint un nombre mínim de diputats per província ( 2 , la resta es prorrateja per població) i configurant un Parlament entre 350 i 400 diputats ( actualment 350 ),va generar un sistema que primava a les províncies menys poblades ( en principi , pròximes a UCD ) i garantia la formació d’un govern majoritari i poc fragmentat.

És lògic llavors que IU sol·liciti una reforma que compensi aquesta infra-representació. Si bé les propostes són múltiples ( reduir a 1 els diputats assignats per província , circumscripció única nacional , o ampliar a 400 el nombre de diputats al Congrés, entre d'altres.. ).

Possiblement la opció més viable – si bé ens planteja dubtes d’inconstitucionalitat / no en relació al nombre ( 400 diputats, ja recollit en la CE ) , si no en tant a l’adscripció dels 50 diputats restants en una circumscripció única nacional – passa per incrementar a 400 el nombre de diputats , i repartir proporcionalment ( en funció dels quocients més alts de les províncies , no assignats ) aquest 50 diputats entre els vots no utilitzats; “ les restes”. Aquest sistema, lògicament assignaria escons als partits majoritaris, però també als mitjans i minoritaris.
Aplicant aquestes regles , el sistema compensaria una mica a IU. Actualment amb un 5% dels vots hauria d’obtenir uns 19-20 diputats ( si fos estrictament proporcional) , i té realment 5 diputats. Amb el sistema proposat de 400 diputats , obtindria 13. Llavors doncs , 5 de 350 0 13 de 400.. ?

L' IMMIGRANT també Vota!

dimecres, 13 de febrer del 2008

Els politòlegs defineixen el Vot Temàtic , com aquell element que pot incidir en el debat polític , i que opera al marge – tanmateix busca tenir un recorregut transversal en l’electorat - dels principals indicadors que determinen el comportament electoral ; la posició social i els valors polítics o ideològics.

Durant aquests darrers dies de Precampanya Electoral , determinats partits com CIU i el PP en major mesura ( en paral·lel a determinats mitjans de comunicació i grups d’interès ) han introduït en el debat polític - i potser el que és més important per als partits polítics , en l’agenda pública dels mitjans de comunicació - l’assumpte de la Immigració. Aquest assumpte, lligat a propostes de Reducció de l’edat penal per la comissió de determinats delictes , l’aparició de nou del Debat del vel, la proposta – que beu de la campanya Sarkozy – del Contracte d’integració dels nouvinguts i el ressorgiment en l’agenda pública de la Inseguretat, tenen un objectiu clarament definit en el cas particular del PP : un determinat segment d’electors afins ideològica i socialment al PSOE, però que competeixen social, laboral i territorialment , amb aquest flux de nova immigració.

Un dels objectius bàsics de tota formació política el trobem , en la necessitat de mobilitzar al seu electorat , desmobilitzar al del seu oponent i si és possible aconseguir vots del seu rival - aquest supòsit esdevé més complexe -. Aquests dos darrers objectius ( desmobilitzar i atraure vot del rival ) rauen en l’estratègia del PP en aquest darrers dies.

Si bé les enquestes publicades - cal llegir-les amb cura, entenent que molts cops tenen intencionalitat política- ens ofereixen un context d’empat tècnic, una lectura acurada ens ofereix un element molt clarificador : l’elector del PP gaudeix d’un grau superior de mobilització, en relació al del PSOE. Aquest és l’element clau: atacar directament – mitjançant propostes emocionalment reactives, molts cops populistes i fins i tot demagògiques - a aquest segment del PSOE , que per raons múltiples, percep aquests problemes més pròxims. Que busca? Doncs, el canvi de vot ideològic a un vot temàtic o la desmobilització.

L’èxit o el fracàs de l’estratègia del PP el marcaran les urnes ; si bé , molts ciutadans ens hauríem de replantejar racionalment el nostre vot, en funció de l' oportunitat, la forma i els efectes negatius d’aquest tipus d’estratègia. Això si , des del punt de vista del timing electoral , actualment el PP marca l’agenda política i el PSOE no.

Recomano dues pàgines excel·lents : http://lamoqueta.blogspot.com/ , http://www.becarioenmoncloa.com/.

Reforma Electoral

dijous, 31 de gener del 2008

De la lectura de la sessió de la Comissió d'Afers Institucionals nº 20, sobre "La discussió de la nova Llei Electoral a Catalunya", n'extreiem alguns punts:
-Necessitat de desplegar aquest àmbit competencial propi.
-Establir paritat en les candidatures.
-En paral.lel , al desenvolupament de l'organització territorial de Catalunya, aquest informe preveu distribuir les circumscripcions electorals en coincidència als àmbits del Pla Territorial General.
-Vot anticipat de persona / vot electrònic.
- Substitució del sistema de vot de llista tancada actual , per una de sistema de vot de llista desbloquejada ( que malgrat l'interés de vendre'l així, no és un sistema de vot de llista oberta, exactament ).
Reflexió al voltant d'aquest sistema de vot:

Cal mesurar si aquesta proposta de llista desbloquejada ( que reitero no pas oberta) estimularà els dèficits que pateixen actualment les relacions entre els representants polítics i la ciutadania. Tal com es recull en els darrers indicadors demoscòpics , avui els índexs d' insatisfacció política i els nivells de participació en processos electorals ( si bé, en aquest cas les raons són múltiples i de divers calat ) es troben en hores baixes.

Aquesta proposta de sistema de vot de llista desbloquejada permetrà que el votant triï una llista de partit com les actuals, o bé que en aquesta mateixa llista subratlli la preferència de determinats candidats per sobre d'altres. Això si, aquest vot preferent es troba condicionat , únicament als membres de la llista , no pas als d'altres partits. D'altra banda , aquest sistema implicarà que qualsevol dels membres elegits hagi obtingut , com a mínim un 5% dels vots preferents ( en cas de que l'elector no subratlli a cap candidat, es determina la preferència per l'ordre establert pel partit).

  • Vot Personalitzat: al votant se li requereix que marqui el nom del candidat , entre tots els que se li ofereixi en la papereta . Aquest vot trenca la rigidesa de la llista de partits i trasllada al elector la possibilitat de votar a persones de diferents partits.
  • Vot de llista: és el sistema actual, i de fet la nova proposta resulta únicament una variant d'aquest ; permet que l'elector introdueixi alguns petits canvis, amb el vot preferencial.
  • Vot de llista oberta: aquesta variant possibilitar esmenar la llista del partit: l'elector pot eliminar un o més candidats de la llista i substituir-los per candidats d'altres llistes o candidats independents.
  • Vot preferencial: similar al vot personalitzat , però a més aquest possibilita que es pugui escalonar , segons l'ordre de preferències.
Cal esmentar que si bé aquesta atorga al ciutadà elector un major grau d'incidència en la determinació del candidat, alhora que redueix el control jeràrquic dels partits per part dels aparells orgànics, la proposta adoptada no suposa - malgrat ens el vendran així- cap revolució democràtica en el sistema de partits.