L'assalt de Xavier Trias al Poder.

x ampliar clicar sobre la taula

Els darrers sondejos municipals sobre la ciutat de Barcelona ens confirmen la tendència alcista de CiU. El baròmetre semestral de juny de 2008 ens avançava un increment significatiu de CIU pel que fa a la intenció directe de vot ( 14,0 set.2007 – 20,0 juny.2008). Alhora , aquest resultat anava reforçat per un increment en la valoració de Xavier Trias ( 5,4 set.2007 – 5,5 juny 2008 ). Tanmateix , aquest resultat troba un valor afegit en relació als resultats assolits pel PSC. Així, els resultats del PSC venen a confirmar una lleugera tendència a la baixa ( 23,4 set.2007 – 22,4 juny 2008). Alhora i lligat a aquesta tendència, l’alcalde Jordi Hereu , perd valoració ( 5,4 set.2007 – 5,1 junt.2008 ) i assoleix un sòl molt negatiu ( similar a la darrera fase d’alcaldia de Joan Clos ).Uns resultats molt allunyats dels resultats assolits durant les etapes anteriors.

Aquest sondeig semestral ( pròxima publicació del de desembre ) es veu ratificat per sondejos posteriors ( sondeig GESOP 15.12.2008 ) i la detecció de cert nerviosisme i moviments tàctics de l’alcalde Jordi Hereu per posicionar un perfil més polític ( oposició -i recolzament indirecte – a l’aplicació dels controls de velocitat ).

Certament, no podem únicament reduir aquest resultats a la lògica municipal (es necessari entendre el feu barceloní com un ens d’atracció i d’irradiació de tendències ) Amb tota probabilitat, els estrategs dels partits són prou conscients de la importància d’assolir la plaça de la capitalitat. Òbviament , bona part de la davallada es fruit dels desgast del poder , però alhora cal sumar a aquesta fuita de vots , la manca de confiança i lideratge que desperta el nou alcalde en la ciutadania , la dificultat d’aprofundir en la lluita dicotòmica pujoliana ( àrea metropolitana central versus la Catalunya perifèrica / molt visible i generadora de musculatura política ), la necessitat de donar relleu a l’alternança ( per raons d’higiene i salut democràtica ) i l’assentament d’un cicle polític abstencionista ( de més recorregut en l’espai ideològic de les esquerres). Tot això , sumat a la fidelitat del votant de CIU.

x ampliar clicar sobre la taula