Una Enquesta Innocent.
dijous, 30 d’abril del 2009
Homo Xenophobicus
diumenge, 8 de febrer del 2009
Del grec xenos ( estrany) i fobos ( por, fòbia)
El rebuig al que ve de fora per part del grup de pertinença ( generalment ètnic, nacional, religiós o per l’orientació sexual) l’anomenem xenofòbia.
Freqüentment s’associa la xenofòbia al racisme. Certament tot racisme s’alimenta de la xenofòbia , ara bé , no tota xenofòbia es nodreix del racisme.
En aquest punt , els darrers successos ocorreguts en determinats països europeus apunten a l’existència d’una correlació significativa entre l’ intensitat de la crisi econòmica i l’augment de comportaments xenòfobs.
Aquesta evidència em planteja la següent pregunta: Existeix un factor “ natural” en la xenofòbia , que afavoreix la seva producció i reproducció?
Òbviament , la ciència ha demostrat la no presència d’aquest factor “ natural” , no obstant la psicologia social ens diu que en la conducta dels homes s’observa un ethos cultural de “ territorialitat” i d’un “espai personal” que dificulta la cessió d’un espai propi “ natural”.
La cessió d’aquest espai “ natural” legitimat legalment per el ius solis ( nacionalitat, territorialitat) i socialitzat culturalment mitjançant el ius sanguinis ( dret de sang ), tendeix a despertar en èpoques de crisi econòmica i social , un recolliment espaial i la defensa de la privacitat dels espais “ socialitzats com a propis”.
Aquesta reflexió en veu alta no busca justificar la xenofòbia, ans al contrari , neix de la necessitat de racionalitzar i entendre la complexitat dels processos globals i els conflictes comunitaris particulars, per fer front a qualsevol lectura simplista acusatòria : la necessitat d’un boc expiatori ( el que no pertany al nostre grup).
Etiquetas: Immigració
El vot estranger a Vic.
divendres, 6 de febrer del 2009
Espais de Benvinguda Educativa
diumenge, 27 de juliol del 2008
Etiquetas: Immigració, Política Catalana, Política Espanyola
La Directiva de Retorn.
dijous, 19 de juny del 2008
L’aprovació per part de l’Eurocamara de
Sense menysprear la complexitat del fenomen migratori i els elements conflictuals inherents en l’encaix sociocultural, socioeconòmic i legal , cal ser molt prudents alhora d’implementar qualsevol mesura que manllevi un dels estàndards més valorats i lluitats del darrer segle - la igualtat i el respecte a les persones - i introdueixi en l’espai europeu dues categories de individus : una categoria superior ( els individus amb “papers” ) i una categoria inferior ( els “sense papers” ) .
No voldria emetre judicis de valors simplistes sobre les dificultats de trobar mecanismes de resposta àgils i tàctils ( probablement , tal com ahir parlàvem amb un company blocaire d’osona , cal implementar estratègies perllongades en el temps i l’espai , mesures que defugin la propaganda política , mesures aïllades de la dictadura dels períodes electorals , mesures consensuades de forma transversal i global , mesures que evitin estigmatitzar a l’ovella negre, en fi POLÍTICA en majúscules ) , però tal com recullen determinades personalitats autoritzades com Raimon Obiols , Jacques Delors o l'abogacia estatal , la entrada en vigor de
La màxima “el fi justifica els mitjans ” fou atribuïda a Maquiavel (1469 – 1527 ) per el seu pensament polític caracteritzat per molts com dèspota, fred i amoral. Segons aquesta premissa, un governant hauria d’ utilitzar tots els mitjans disponibles al seu abast sense límit per la moral o la ètica. Cal valorar doncs; seguretat (por?) o llibertat.
Etiquetas: Immigració, Política Espanyola, Política Internacional
Recordant: Gueto de Varsovia
dimecres, 16 d’abril del 2008
Etiquetas: Immigració, Política Internacional
L' IMMIGRANT també Vota!
dimecres, 13 de febrer del 2008
Els politòlegs defineixen el Vot Temàtic , com aquell element que pot incidir en el debat polític , i que opera al marge – tanmateix busca tenir un recorregut transversal en l’electorat - dels principals indicadors que determinen el comportament electoral ; la posició social i els valors polítics o ideològics.
Durant aquests darrers dies de Precampanya Electoral , determinats partits com CIU i el PP en major mesura ( en paral·lel a determinats mitjans de comunicació i grups d’interès ) han introduït en el debat polític - i potser el que és més important per als partits polítics , en l’agenda pública dels mitjans de comunicació - l’assumpte de la Immigració. Aquest assumpte, lligat a propostes de Reducció de l’edat penal per la comissió de determinats delictes , l’aparició de nou del Debat del vel, la proposta – que beu de la campanya Sarkozy – del Contracte d’integració dels nouvinguts i el ressorgiment en l’agenda pública de la Inseguretat, tenen un objectiu clarament definit en el cas particular del PP : un determinat segment d’electors afins ideològica i socialment al PSOE, però que competeixen social, laboral i territorialment , amb aquest flux de nova immigració.
Un dels objectius bàsics de tota formació política el trobem , en la necessitat de mobilitzar al seu electorat , desmobilitzar al del seu oponent i si és possible aconseguir vots del seu rival - aquest supòsit esdevé més complexe -. Aquests dos darrers objectius ( desmobilitzar i atraure vot del rival ) rauen en l’estratègia del PP en aquest darrers dies.
Si bé les enquestes publicades - cal llegir-les amb cura, entenent que molts cops tenen intencionalitat política- ens ofereixen un context d’empat tècnic, una lectura acurada ens ofereix un element molt clarificador : l’elector del PP gaudeix d’un grau superior de mobilització, en relació al del PSOE. Aquest és l’element clau: atacar directament – mitjançant propostes emocionalment reactives, molts cops populistes i fins i tot demagògiques - a aquest segment del PSOE , que per raons múltiples, percep aquests problemes més pròxims. Que busca? Doncs, el canvi de vot ideològic a un vot temàtic o la desmobilització.
L’èxit o el fracàs de l’estratègia del PP el marcaran les urnes ; si bé , molts ciutadans ens hauríem de replantejar racionalment el nostre vot, en funció de l' oportunitat, la forma i els efectes negatius d’aquest tipus d’estratègia. Això si , des del punt de vista del timing electoral , actualment el PP marca l’agenda política i el PSOE no.
Recomano dues pàgines excel·lents : http://lamoqueta.blogspot.com/ , http://www.becarioenmoncloa.com/.
Etiquetas: Immigració, sistema Electoral




