RSS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Immigració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Immigració. Mostrar tots els missatges

Una Enquesta Innocent.

dijous, 30 d’abril del 2009

Ahir vaig gaudir de l’oportunitat de participar en l’enquesta formulada per l’ empresa “ bloc idees “. Recolliré alguns punts sobre la pròpia enquesta.
Sabem que la elaboració del qüestionari esdevé la pedra angular , en la preparació de l’enquesta. Lògicament, aquesta elaboració es fonamenta en l’anàlisi previ del context i circumstàncies del tema a investigar : en aquest cas , Opinió Pública de Vic. Aquesta elaboració pot formular-se mitjançant diferents opcions : reunions de grup , de dirigents polítics, líders locals o sociòlegs i acadèmics coneixedors de la problemàtica sociopolítica del municipi. D’aquests , s’extrauran les preguntes necessàries o temes bàsics a tractar.
Fins aquí , res a dir. Ara bé , un cop l’entrevistador inicia la formulació del qüestionari ( elements identificadors, estadístico-econòmics, temàtics , valoració de partits , intenció de vot , record de vot , la “ Vegueria “ de l’alt Ter , identificació nacional o una pregunta sobre Impevic ) un element de fons em sorprèn ; aproximadament una tercera part del qüestionari es centra - en quan a nombre i tractament de fons del qüestionari- en dos aspectes : L’alcalde i la Immigració.
Així, s’observa com en l’enquesta impera l’objectiu d’obtenir elements d’anàlisi sobre la tasca de l’alcalde ( es pregunta sobre la capacitat, preparació, grau de responsabilitat i fins i tot “ la seva residència “) i sobre la immigració. En aquest punt , recolliré un element de fons en la formulació de les preguntes ( cal recordar que l’actor que encarrega , té molt a dir en la determinació i elaboració del qüestionari !). La quantitat , així com la finalitat tautològica de les preguntes , denoten un alt grau de preocupació sobre el tema migratori. Alhora , el propi tractament de les preguntes ( les preguntes associen de forma implícita la correlació entre immigració i inseguretat , immigració i delicte i immigració i atur ) esdevé una declaració d’intencions sobre el pensament de l’actor de l’encàrrec.
Caldria doncs, plantejar algunes preguntes : De on prové l’encàrrec ? Finançament públic o privat ? En el primer cas, obeeix l’elaboració , formulació i finalitat de l’enquesta a l’ interès de la ciutadania ? o bé a l’alcaldia ? En aquest darrer supòsit , quin grau de control exerceixen la resta de partits de l’equip de govern de la meva ciutat ?
En fi......silenci...

Homo Xenophobicus

diumenge, 8 de febrer del 2009

Del grec xenos ( estrany) i fobos ( por, fòbia)

El rebuig al que ve de fora per part del grup de pertinença ( generalment ètnic, nacional, religiós o per l’orientació sexual) l’anomenem xenofòbia.

Freqüentment s’associa la xenofòbia al racisme. Certament tot racisme s’alimenta de la xenofòbia , ara bé , no tota xenofòbia es nodreix del racisme.

En aquest punt , els darrers successos ocorreguts en determinats països europeus apunten a l’existència d’una correlació significativa entre l’ intensitat de la crisi econòmica i l’augment de comportaments xenòfobs.

Aquesta evidència em planteja la següent pregunta: Existeix un factor “ natural” en la xenofòbia , que afavoreix la seva producció i reproducció?

Òbviament , la ciència ha demostrat la no presència d’aquest factor “ natural” , no obstant la psicologia social ens diu que en la conducta dels homes s’observa un ethos cultural de “ territorialitat” i d’un “espai personal” que dificulta la cessió d’un espai propi “ natural”.

La cessió d’aquest espai “ natural” legitimat legalment per el ius solis ( nacionalitat, territorialitat) i socialitzat culturalment mitjançant el ius sanguinis ( dret de sang ), tendeix a despertar en èpoques de crisi econòmica i social , un recolliment espaial i la defensa de la privacitat dels espais “ socialitzats com a propis”.

Aquesta reflexió en veu alta no busca justificar la xenofòbia, ans al contrari , neix de la necessitat de racionalitzar i entendre la complexitat dels processos globals i els conflictes comunitaris particulars, per fer front a qualsevol lectura simplista acusatòria : la necessitat d’un boc expiatori ( el que no pertany al nostre grup).

El erizo. Bernado Atxaga

El vot estranger a Vic.

divendres, 6 de febrer del 2009

Font : Idescat

Si tenim present que el darrer regidor de les eleccions municipals de Vic va establir-se sobre uns 600 vots aproximadament, la significació d’un col·lectiu de 1802 persones (les taules anteriors recullen un 90 % del col·lectiu estranger, segons les dades d’idescat) no resulta menyspreable. Així , segons el Pla de Vic per a la convivència, en aquest mosaic trobem un pes clar dels joves entre 15-44 anys.
Per bé que no disposem de forma numèrica i exacte la correlació de dades entre l’edat i la nacionalitat ( per estratificar el grup en funció del dret a vot) , les dades genèriques ens diuen que aproximadament, el 70 % d’aquest col·lectiu es troba en disposició de votar en les eleccions municipals del 2011.
En aquest punt, cal subratllar determinats aspectes: l’exercici del dret a vot en les eleccions municipals s’articula en el principi de reciprocitat , un principi recollit constitucionalment en l’art. 13.2 de la CE , i que legitima a votar als ciutadans d’aquells països que garanteixen l’exercici del dret a vot als ciutadans espanyols. Òbviament , aquest principi opera en la unió Europea. Pel que fa als ciutadans estrangers, no comunitaris, el dret a exercir el vot ha d’operar sota la lògica de la reciprocitat.
En aquest punt, els darrers acords ( en breu i futurs , amb Colòmbia, Argentina , Perú, Trinitat i Tobago i possiblement amb Equador) eixamplen la possibilitat d’aquests segments de població estrangera per exercir el vot ; això si , caldrà que manifestin el gaudi del permís de residència ( 5 anys de residència permanent ), es trobin inscrits en el cens electoral i que existeixi un tractat internacional entre els dos països que possibiliti l’exercici del dret de reciprocitat.
Pel que fa a d’altres col·lectius importants en el nostre àmbit territorial, com per exemple la comunitat marroquí o asiàtica , el fet de que el seu marc no democràtic no possibiliti l’exercici del dret a vot dels estrangers , obtura aquesta possibilitat. Ara bé, algunes veus acadèmiques apunten la possibilitat restrictiva del concepte de reciprocitat ( pels ciutadans estrangers que han nascut en països no democràtics ) i la viabilitat d’anar més enllà d’aquest principi, fet que eixamplaria de forma significativa el nombre d’electors estrangers no comunitaris.

Espais de Benvinguda Educativa

diumenge, 27 de juliol del 2008

Arrel de la comunicació de la futura implantació dels Espais de Benvinguda Educativa , s’ha produït un debat creuat força feréstec entre diversos actors que transiten en l’espai polític; principalment entre el diari El País , el Conseller Ernest Maragall , determinats mitjans de comunicació d’Osona i representants polítics del consistori vigatà .

Al marge del litigi argumental sobre l’encert o no del tractament informatiu de la noticia , la raó de fons de la futura implantació de les EBE rau en la seva validesa legal. Així , un cop revisat tot el marc legal que abasta la matèria educativa, tan a nivell estatal com autonòmic i tenint present el marc legal establert per la Constitució Espanyola , l’Estatut , la Llei Orgànica d’Educació ( LOE ) i l'avantprojecte de llei d’educació de Catalunya , entenc que la implementació d’aquest tipus de mesura desborda el marc competencial propi i entra en contradicció amb el marc competencial recollit en la Constitució i desenvolupat en la Llei Orgànica d’Educació ( educació entesa com a matèria objecte de reserva de llei ).

Respectant qualsevol altre interpretació legal competencial, inherent al propi dret , a continuació i amb la voluntat d’incidir en un debat més ampli , exposo el marc legal que al meu parer grinyola en aquest assumpte:

ESTATUT DE CATALUNYA

En les matèries que l'Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat , corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l'Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d'acord amb la Constitució i amb aquest Estatut. En exercici d'aquestes competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d'una llei les dites disposicions bàsiques.

2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l'obtenció d'un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l'Estat i amb relació als ensenyaments d'educació infantil, la competència exclusiva que inclou: (...LINK ).

3. En allò que no regula l'apartat 2 i amb relació als ensenyaments a què fa referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant els aspectes essencials del dret a l'educació i a la llibertat d'ensenyament en matèria d'ensenyament no universitari i d'acord amb el que disposa l'article 149.1.30 de la Constitució ( “ Regulación de las condiciones de obtención, expedición y homologación de títulos académicos y profesionales y normas básicas para el desarrollo del artículo 27 de la Constitución a fin de garantizar el cumplimiento de las obligaciones de los poderes públicos en esta materia “), la competència compartida que inclou en tot cas:

a. La programació de l'ensenyament, la seva definició i l'avaluació general del sistema educatiu.

b. L'ordenació del sector de l'ensenyament i de l'activitat docent i educativa.

e. L'accés a l'educació i l'establiment i la regulació dels criteris d'admissió i escolarització de l'alumnat als centres docents.

AVANTPROJECTE DE LA LLEI D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA

Article 62. Criteris que orienten l’organització pedagògica dels centres

1. En el marc de l’autonomia de centres educatius, els criteris que regeixen l’organització pedagògica a cada centre en la impartició dels ensenyaments, han de contribuir al desenvolupament dels principis del sistema educatiu i han de fer possible:

a) la integració dels alumnes procedents dels diversos col·lectius en aplicació del principi d’inclusió;

d) l’adequació al ritme d’aprenentatge individual tot aplicant, si escau, pràctiques inclusives i de compensació i pràctiques d’estímul per a l’assoliment de l’excel·lència;

e) la coeducació que ha d’afavorir la igualtat entre l’alumnat;

Article 65. Necessitats educatives específiques i inclusió

1. L’atenció educativa a l’alumnat es regeix pel principi d’inclusió.

2. Els projectes educatius dels centres han de considerar la participació de tot l’alumnat en els entorns escolars ordinaris, independentment de les seves condicions i capacitats. Així mateix, aquests principis han d’estar implícits en tots els centres i serveis educatius, desenvolupant un treball en xarxa que afavoreixi la coordinació i l’optimització dels recursos.

4. Els centres especialitzats poden desenvolupar serveis i programes de suport a l’escolarització d’alumnat amb discapacitats en centres ordinaris que el Departament determini.

5. L’Administració educativa ha d’establir mesures d’acollida en els centres per als alumnes d’incorporació tardana amb necessitats educatives específiques.

Article 66. Projectes d’innovació pedagògica

1. El Departament ha d’afavorir les iniciatives de desenvolupament de projectes d’innovació pedagògica i curricular que tinguin l’objectiu d’estimular l’èxit escolar de tot l’alumnat, la millora de l’activitat educativa i el desenvolupament del projecte educatiu dels centres que presten el servei públic d’educació. De manera especial, s’han d’afavorir els projectes d’innovació que facin ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’aprenentatge i el coneixe- ment. Els projectes poden abastar un o més centres.

L’Administració educativa ha d’establir línies per a la innovació i articular sistemes d’ajuts que la facin possible.

LEY ORGÁNICA 2/2006, de 3 de mayo, de Educación

SECCIÓN III. ALUMNOS CON INTEGRACIÓN TARDÍA EN EL SISTEMA EDUCATIVO ESPAÑOL.

Artículo 78. Escolarización.

1. Corresponde a las Administraciones públicas favorecer la incorporación al sistema educativo de los alumnos que, por proceder de otros países o por cualquier otro motivo, se incorporen de forma tardía al sistema educativo español. Dicha incorporación se garantizará, en todo caso, en la edad de escolarización obligatoria.

2. Las Administraciones educativas garantizarán que la escolarización del alumnado que acceda de forma tardía al sistema educativo español se realice atendiendo a sus circunstancias, conocimientos, edad e historial académico, de modo que se pueda incorporar al curso más adecuado a sus características y conocimientos previos, con los apoyos oportunos, y de esta forma continuar con aprovechamiento su educación.

Artículo 79. Programas específicos.

1. Corresponde a las Administraciones educativas desarrollar programas específicos para los alumnos que presenten graves carencias lingüísticas o en sus competencias o conocimientos básicos, a fin de facilitar su integración en el curso correspondiente.

2. El desarrollo de estos programas será en todo caso simultáneo a la escolarización de los alumnos en los grupos ordinarios, conforme al nivel y evolución de su aprendizaje.

3. Corresponde a las Administraciones educativas adoptar las medidas necesarias para que los padres o tutores del alumnado que se incorpora tardíamente al sistema educativo reciban el asesoramiento necesario sobre los derechos, deberes y oportunidades que comporta la incorporación al sistema educativo español.

La Directiva de Retorn.

dijous, 19 de juny del 2008

L’aprovació per part de l’Eurocamara de la Directiva de Retorn vehicula la possibilitat que els Estats membres , mitjançant la via administrativa , atribueixin mesures punitives pròpies de conductes delictives als immigrants “ sense papers”.

Sense menysprear la complexitat del fenomen migratori i els elements conflictuals inherents en l’encaix sociocultural, socioeconòmic i legal , cal ser molt prudents alhora d’implementar qualsevol mesura que manllevi un dels estàndards més valorats i lluitats del darrer segle - la igualtat i el respecte a les persones - i introdueixi en l’espai europeu dues categories de individus : una categoria superior ( els individus amb “papers” ) i una categoria inferior ( els “sense papers” ) .

No voldria emetre judicis de valors simplistes sobre les dificultats de trobar mecanismes de resposta àgils i tàctils ( probablement , tal com ahir parlàvem amb un company blocaire d’osona , cal implementar estratègies perllongades en el temps i l’espai , mesures que defugin la propaganda política , mesures aïllades de la dictadura dels períodes electorals , mesures consensuades de forma transversal i global , mesures que evitin estigmatitzar a l’ovella negre, en fi POLÍTICA en majúscules ) , però tal com recullen determinades personalitats autoritzades com Raimon Obiols , Jacques Delors o l'abogacia estatal , la entrada en vigor de la Directiva de retorn i la retenció dels “ sense papers” vulnera determinats drets. Drets futurs , com l’exercici del dret d’asil o el reagrupament familiar, figures legals que estableixen categories en l’exercici de determinats drets fonamentals de les persones ( retenció o expulsió de malalts, menors d’edat o familiars ) i dinamita un dels eixos que configuren l’anima d’Europa . LA IGUALTAT de les persones.

La màxima “el fi justifica els mitjans ” fou atribuïda a Maquiavel (1469 – 1527 ) per el seu pensament polític caracteritzat per molts com dèspota, fred i amoral. Segons aquesta premissa, un governant hauria d’ utilitzar tots els mitjans disponibles al seu abast sense límit per la moral o la ètica. Cal valorar doncs; seguretat (por?) o llibertat.

Recordant: Gueto de Varsovia

dimecres, 16 d’abril del 2008

65 anys desprès de que la resistència del Gueto de Varsòvia s’enfrontés amb coratge i determinació a la ignomínia més gran de la historia contemporània , malgrat encara determinats líders polítics prenen posicionament en defensa de la creació de “camps de detenció“ per a immigrants, es necessari recordar aquest passatge de la trista historia d’Europa.
A l’oest del riu Vistula , a la ciutat de Varsòvia, si bé els darrers bombardejos de l’exèrcit alemany varen destruir quasi per complet la ciutat, trobem l’antic barri jueu de Warsaw. Malgrat el silenci arquitectònic ( un té la impressió de caminar per una ciutat sense ànima) i el pes de la pròpia historia s’inoculen en la retina del turista , únicament resten com a record material dels Gueto les runes que s’observen en la fotografia i els documents que s’exposen en el Museu d’Història de la ciutat ( malgrat que el petit tamany i la manca de mitjans resulten evidents, el material museístic, les peces fotogràfiques , els símbols de la resistència polonesa i de l’exèrcit nazi , la visita resulta imprescindible per a qualsevol amant de la història ). Molt a la vora de les runes de la fotografia es conserva restaurada una façana de l’antic teatre jueu i el monument als Caiguts en l’aixecament del gueto (16 d’octubre de l’any 1940 – 19 Abril de 1943 ). Aquest darrer monument va escenificar una de les imatges més significatives en la història d’alemanya; la figura del canciller Willy Brandt, genolls a terra i mans en creu , demanat perdó al poble jueu i polonès en nom de tota Alemanya.
Si bé tothom coneix els fets i múltiples fonts d’informació , si que recomanaria el magnífic film-documental de Claude Lanzman , SHOA ( realment 10 hores colpidores / probablement en millor documental sobre la matèria) i l’enorme relat sobre la vida a Auschwitz de Primo Levi , Si això és un Home.

L' IMMIGRANT també Vota!

dimecres, 13 de febrer del 2008

Els politòlegs defineixen el Vot Temàtic , com aquell element que pot incidir en el debat polític , i que opera al marge – tanmateix busca tenir un recorregut transversal en l’electorat - dels principals indicadors que determinen el comportament electoral ; la posició social i els valors polítics o ideològics.

Durant aquests darrers dies de Precampanya Electoral , determinats partits com CIU i el PP en major mesura ( en paral·lel a determinats mitjans de comunicació i grups d’interès ) han introduït en el debat polític - i potser el que és més important per als partits polítics , en l’agenda pública dels mitjans de comunicació - l’assumpte de la Immigració. Aquest assumpte, lligat a propostes de Reducció de l’edat penal per la comissió de determinats delictes , l’aparició de nou del Debat del vel, la proposta – que beu de la campanya Sarkozy – del Contracte d’integració dels nouvinguts i el ressorgiment en l’agenda pública de la Inseguretat, tenen un objectiu clarament definit en el cas particular del PP : un determinat segment d’electors afins ideològica i socialment al PSOE, però que competeixen social, laboral i territorialment , amb aquest flux de nova immigració.

Un dels objectius bàsics de tota formació política el trobem , en la necessitat de mobilitzar al seu electorat , desmobilitzar al del seu oponent i si és possible aconseguir vots del seu rival - aquest supòsit esdevé més complexe -. Aquests dos darrers objectius ( desmobilitzar i atraure vot del rival ) rauen en l’estratègia del PP en aquest darrers dies.

Si bé les enquestes publicades - cal llegir-les amb cura, entenent que molts cops tenen intencionalitat política- ens ofereixen un context d’empat tècnic, una lectura acurada ens ofereix un element molt clarificador : l’elector del PP gaudeix d’un grau superior de mobilització, en relació al del PSOE. Aquest és l’element clau: atacar directament – mitjançant propostes emocionalment reactives, molts cops populistes i fins i tot demagògiques - a aquest segment del PSOE , que per raons múltiples, percep aquests problemes més pròxims. Que busca? Doncs, el canvi de vot ideològic a un vot temàtic o la desmobilització.

L’èxit o el fracàs de l’estratègia del PP el marcaran les urnes ; si bé , molts ciutadans ens hauríem de replantejar racionalment el nostre vot, en funció de l' oportunitat, la forma i els efectes negatius d’aquest tipus d’estratègia. Això si , des del punt de vista del timing electoral , actualment el PP marca l’agenda política i el PSOE no.

Recomano dues pàgines excel·lents : http://lamoqueta.blogspot.com/ , http://www.becarioenmoncloa.com/.