Rendició de Comptes

Recollint les reflexions aportades pels politòlegs Becario en Moncloa , Kancilleria i El Patí Descobert , arrel de la necessitat de reformar la llei electoral catalana , apuntaré una reflexió : la necessitat d' aprofundir en un sistema electoral que promogui instruments que garanteixin al ciutadà-elector la possibilitat d’articular mecanismes d’accountability electoral ( rendició de comptes ). Vehicular mecanismes transparents que facilitin la informació i la justificació de la seva elecció , la seva tasca professional, el seu compromís amb el projecte defensat i l’activitat constant del seu càrrec . Alhora aquesta informació i justificació ha de permetre la sanció o recompensa posterior del candidat.

Alhora aquesta accountability , no únicament ha de resultar efectiva envers l’accountability electoral ( aquella rendició de comptes que pot exercir l’elector vers l’electe, el governat al governant en relació als compromisos adquirits i els resultats aconseguits ) , també s’han de vehicular ponts que afavoreixen una accountability inter-institucional ( responsabilitat en l’activitat de control del govern que exercita la oposició , la magistratura, els tribunals constitucionals, els mitjans de comunicació i la resta d’òrgans institucionals ). Mecanismes que permetin a aquests òrgans reconquerir la seva funció primària i essencial : revitalitzar l’essència del sistema de separació de poders , avui encara molt polititzat i partidista.

Entenc que qualsevol reforma , bé sigui en la magnitud de les circumscripcions ( de 4 a 7) , en el sistema de vot ( llistes desbloquejades amb vot preferent ) , en fórmules d’ e-voting o d’altres, qualsevol reforma haurà d’assentar-se sobre la base de que l’ elector gaudeixi d’incentius que li permetin fer sentir la seva veu ( voice ) i no abastir la opció fàcil de la sortida del sistema ( exit).