RSS

Enquesta POST- FINANÇAMENT

divendres, 11 de setembre del 2009

L’enquesta publicada per el diari Público ( cal recordar que una enquesta únicament recull la fotografia política de l’opinió publica del moment en què s’efectua ) apunta certes tendències. Tendències que es venen a sumar a d’altres recollides prèviament.

Tres elements contextuals: la mostra s’ha recollit amb posterioritat a l’aprovació de l’acord de finançament , el marge d’error és de més/menys 2,1 ( les dades ofertes poden variar positiva o negativament amb aquest marge d’error ) i les dades no ens permeten abastir tota la informació segmentada per províncies ( cal recordar que els restos de la circumscripció electoral de Girona i de Barcelona podrien atorgar diferents escons , bé sigui per el PP o el PSC a Girona o per al PSC o CIU-PP a Barcelona ).

En tot cas , defugint l’elaboració - no coneguda - de l’estimació de vot , les dades que ens aporten més informació són les següents : la intenció de vot directe , l'encreuament del record de vot en relació a la intenció de vot ( ens determina les possibles transferències de vot ) i la valoració dels candidats.

Pel que fa al PSC , observem com la intenció directe de vot s’incrementa de forma significativa ( pròxima al creixement de CIU ). Ara bé , aquesta variable ( a diferència de CIU ) no ve acompanyada per el mateix grau de fidelitat del votant de CIU ( la diferència en aquest cas a favor de CIU resulta molt clara , CIU 82 % de fidelitat i PSC 55 ) i per la valoració dels líders ( 5,3 Artur Mas i 5,2 Jose Montilla / però en aquest cas cal restar atents a una dada indirecta : la valoració entre els propis votants és molt superior en el cas dels votants de CIU respecte al seu candidat – 7,1 - , que en el cas dels del PSC respecte al seu – 6,4 ). Atenció a Barcelona ( caldria reforçar la figura de Jordi Hereu / l’efecte capitalitat pot generar atracció o desgast ).

CIU , consolida l’espiral ascendent ( lleu , però continuada , malgrat el possible desgast del no a l’acord de finançament i a l’espera de la sentència del TC ) .Tanmateix CIU assoleix un grau de fidelitat molt elevat entre els seus votants i obté una bona valoració entre els votants del PP , fet que podria mobilitzar cert vot útil per vehicular la no reedició del tripartit. També Artur Mas gaudeix d’una major preferència per a la majoria de votants ( el 34,1 % dels votants el prefereix com a president , a diferència del 29,6 % que es decanta per Jose Montilla).

ERC. Males noticies. L’enquesta recull un pèrdua important d’intenció de vot directa ( caldria valorar la fragmentació entre les diverses corrents satèl•lits de l’espai independentista , CUP i Reagrupament ) que sumat a fràgil mobilització dels seus electors i la baixa valoració del seu candidat ( 5,6 % / una dècima inferior que la que els seus propis votants donen al candidat d’ICV ) generarà una seriosa reflexió.

PP. Estancament. A més se li obre un nou espai de competència en l’eix nacionalista espanyol , concretament amb UPD i Ciutadans ( fet que podria afavorir al PSC en determinades circumscripcions / Barcelona i Girona ). També , el vot útil cap a CIU ( per la no reedició del tripartit ) podria manllevar el vot cap aquest grup.

ICV. Estabilització. Alta fidelitat entre el seu propi electorat , i malgrat el possible desgast que ha generat la figura d’en Joan Saura , la previsible candidatura d’en Joan Herrera ( candidat menys desgastat i amb una bona valoració ) podria consolidar una certa estabilitat en el seu partit. Ara bé , cal restar atents a la possible concentració partidista ( tendència de vot cap a governs forts , en contrapartida a coalicions multipartidistes).