Baròmetre VIC 2008

Vic. Baròmetre municipal 2008

Per bé que l’estudi publicat per l’ajuntament de Vic serveix per configurar-nos una “ radiografia instantània” de les aspiracions, els problemes, les inquietuds i les actituds polítiques del ciutadans de Vic, cal analitzar els resultats oferts amb una certa distància analítica i una acurada lectura científica.

Així, aspectes com la planificació de l’estudi , la mostra, la determinació dels objectius, els errors de cobertura del mostreig , la manca de certes variables de control , l’elevat nombre d’indecisos , el vot ocult o el propi formulari , esdevenen claus per rellegir els resultats , més enllà dels resultats exposats.

En aquest punt , cal revisar determinats aspectes:

A- Envers la planificació, inicialment l’estudi requereix una revisió ampliada d’informes previs: informes sobre dades electorals prèvies ( locals , generals i autonòmiques) , estudis socio-demogràfics del territori ( per ex: anuari de la Caixa de Manlleu , d’Idescat ), dades del cens electoral o altres informes ( per ex: Pla de la Convivència ) que ens permetin mesurar de forma més global el conjunt de l’entorn objecte d’estudi.

B- En relació a la mostra , cal subratllar l’error de mostreig. En aquest punt , l’error de mostreig publicat és de +/- 3’5 . Es a dir, si per exemple el punt referent a la intenció de vot directe a CIU és del 19,8 % sobre el total d’entrevistats , cal aplicar una mesura de forquilla entre 16’3 i 23’3.

C- Un altre element que cal recollir , fa referència al procediment de mostreig. Aquest , tal com recull l’estudi obeeix a la aplicació del sistema CATI. Aquest sistema , per bé que resulta coherent i recomanable en l’ús de les entrevistes telefòniques , no soluciona el biaix representatiu dels telèfons mòbils. Així, l’aplicació d’aquest sistema en mostres reduïdes de caire local o autonòmic ens presenta actualment dificultats . D’aquesta forma , la mostra objecte d’estudi discrimina als ciutadans que no disposen de telefonia fixa.

D- En una fase inicial a l’estratificació ( segmentació per gènere, edat, barris, ideologia, grups socials o aspectes culturals ) cal planificar els objectius de l’estudi. Generalment , aquest punt es construeix sobre la base d’una investigació qualitativa prèvia. Investigació que determinarà els elements essencials de l’estudi. Alhora , aquesta prèvia i necessària investigació es tractarà també amb la part contractant ( Ajuntament de Vic). En aquest punt , s’intueix la “ imposició “ en el qüestionari de diversos aspectes recollits en el programa electoral de CIU. Aspectes que no s’extreuen com a problemes , en l’opinió pública de la ciutat, però que s’inclouen en el qüestionari ( percepció i valoració de la Vegueria de l’alt Ter i la capitalitat). La resta ( intenció de vot, valoració i coneixement dels líders, valoració d’aspectes claus, record de vot, satisfacció de l’obra de govern, etc..) resulten adequats.

E- En relació al mètode de tractament de les dades, bona part de l’estudi es fonamenta en l’anàlisi bivariant ( dues variables / ex: home-dona versus intenció directe de vot ). Anàlisi per taules, prèviament segmentades en funció dels targets considerats objecte d’estudi. En aquest punt i a manca de les taules estadístiques , el mètode d’estudi bivariant no ens permet anar més enllà . Llavors doncs, caldria introduir en el tractament de les dades, una tercera, quarta o més variables ( per ex: tractar la intenció directe de vot , en relació a la variable de barris, problemes principals o altres ). Alhora , el fet de no introduir variables de control o bé un anàlisi multivariant , ens amaga la possibilitat de conèixer i discriminar en major mesura i de forma indirecte els grups objecte d’estudi.

F- Pel que fa als ciutadans que no manifesten la seva intenció de vot ( 21.1 % ) en l’apartat de comportament polític , el qüestionari ( al marge de les variables de contrast del record de vot i la valoració i notorietat dels líders ) pateix la mancança de variables correctores suficients . Aquestes variables correctores ens possibilitarien una major discriminació indirecte , i ens oferiria més recorregut de coneixement sobre la seva proximitat partidista. Responen a aquest tipus de variables , preguntes com ; ¿ a quin partit no votaria vostè mai?, ¿ grau de preferència per un o altre partit?, ¿preferència per un o altre líder? , ¿ votarà vostè : segur, no ho se, segur que no?, entre d’altres.

G- Un punt atractiu pels vigatans , es el referent al grup PxC. Aquest únicament disposa d’un 3’8 % d’intenció directe ( molt per sota dels resultats de les darreres eleccions). En aquest punt , cal incidir en l’anomenat vot ocult. Aquesta ocultació de les preferències ( propi dels països llatins i en el nostre context, propi dels partits de dretes i en menor mesura de centre dreta) obeeix a la “ vergonya “ a reconèixer la veritable preferència. Així , per anar més enllà dels resultats obtinguts, caldria introduir un anàlisi multivariant: creuant a la variable d’intenció de vot , variables contextuals ( grau d’insatisfacció envers a un tema, variables ideològiques o sobre el grau d’aprovació sobre la política d’immigració de l’equip de govern ) determinants en la decisió de vot, que ens aportin un major recorregut.

H- Trobem a faltar també , pel que fa a la formulació del qüestionari aspectes relatius a la cultura : aspectes com els hàbits i usos culturals ( tv, ràdio, premsa, Internet, consum cultura, etc..).

I- En paral·lel al grup d’indecisos, destaca el 8,6% de vots en blanc i 11’9% que declara que no votaria; així , el conjunt global supera 40% de la mostra. Resultat molt elevat.

J- Pel que fa a la valoració de líders, rellegir els resultats en funció de la mitjana global , resulta molt mediàtic però poc efectiu a efectes pràctics. Esmento això, perquè una lectura simple ( Alcalde 5.73 – Josep Anglada 3.17 ) resulta poc aclaridora. Així , alhora de llegir les valoracions dels líders , es fa necessari llegir-les en clau pròpia: de fet la bona o mala valoració cal fer-la envers als propis votants. En base això, observem que la valoració de l’alcalde és molt bona en el seu propi votant ( fidelització notable) , la fidelització del votant de la Cup és molt bona , també en el votant de PxC , ICV , menor en el PSC i preocupant en ERC. Tanmateix, caldria observar acuradament els possibles espais de competència entre les diverses formacions ; creuant la valoració dels líders , aspectes claus, eixos ideològics i els principals problemes dels barris.

K- Un altre punt molt interessant a considerar, que denota l’habilitat de l’alcalde en l’estratègia a llarg termini ( que possibilita l’acostament a la majoria absoluta) es llegeix sobre la base de la segmentació dels barris , segments de població i projectes endegats i la relació d’aquesta base amb els problemes que detecten els barris ( urbanisme, pàrkings, seguretat, mancances culturals, etc..) , i en concret determinats barris claus per assolir bons resultats ( districte 2 i 3 / 7104 i 11.329 habitants aprox. ).

En tot cas i a manca de la publicació de les taules estadístiques , el més calent encara és a l’aigüera.

Domènec Pérez. Llicenciat Dret, C.C Polítiques i de l’Adm. , Master en Marketing Polític.