Espais de Benvinguda Educativa

Arrel de la comunicació de la futura implantació dels Espais de Benvinguda Educativa , s’ha produït un debat creuat força feréstec entre diversos actors que transiten en l’espai polític; principalment entre el diari El País , el Conseller Ernest Maragall , determinats mitjans de comunicació d’Osona i representants polítics del consistori vigatà .

Al marge del litigi argumental sobre l’encert o no del tractament informatiu de la noticia , la raó de fons de la futura implantació de les EBE rau en la seva validesa legal. Així , un cop revisat tot el marc legal que abasta la matèria educativa, tan a nivell estatal com autonòmic i tenint present el marc legal establert per la Constitució Espanyola , l’Estatut , la Llei Orgànica d’Educació ( LOE ) i l'avantprojecte de llei d’educació de Catalunya , entenc que la implementació d’aquest tipus de mesura desborda el marc competencial propi i entra en contradicció amb el marc competencial recollit en la Constitució i desenvolupat en la Llei Orgànica d’Educació ( educació entesa com a matèria objecte de reserva de llei ).

Respectant qualsevol altre interpretació legal competencial, inherent al propi dret , a continuació i amb la voluntat d’incidir en un debat més ampli , exposo el marc legal que al meu parer grinyola en aquest assumpte:

ESTATUT DE CATALUNYA

ARTICLE 111. COMPETÈNCIES COMPARTIDES

En les matèries que l'Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat , corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l'Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d'acord amb la Constitució i amb aquest Estatut. En exercici d'aquestes competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d'una llei les dites disposicions bàsiques.

ARTICLE 131. EDUCACIÓ

2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l'obtenció d'un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l'Estat i amb relació als ensenyaments d'educació infantil, la competència exclusiva que inclou: (...LINK ).

3. En allò que no regula l'apartat 2 i amb relació als ensenyaments a què fa referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant els aspectes essencials del dret a l'educació i a la llibertat d'ensenyament en matèria d'ensenyament no universitari i d'acord amb el que disposa l'article 149.1.30 de la Constitució ( “ Regulación de las condiciones de obtención, expedición y homologación de títulos académicos y profesionales y normas básicas para el desarrollo del artículo 27 de la Constitución a fin de garantizar el cumplimiento de las obligaciones de los poderes públicos en esta materia “), la competència compartida que inclou en tot cas:

a. La programació de l'ensenyament, la seva definició i l'avaluació general del sistema educatiu.

b. L'ordenació del sector de l'ensenyament i de l'activitat docent i educativa.

e. L'accés a l'educació i l'establiment i la regulació dels criteris d'admissió i escolarització de l'alumnat als centres docents.

AVANTPROJECTE DE LA LLEI D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA

Article 62. Criteris que orienten l’organització pedagògica dels centres

1. En el marc de l’autonomia de centres educatius, els criteris que regeixen l’organització pedagògica a cada centre en la impartició dels ensenyaments, han de contribuir al desenvolupament dels principis del sistema educatiu i han de fer possible:

a) la integració dels alumnes procedents dels diversos col·lectius en aplicació del principi d’inclusió;

d) l’adequació al ritme d’aprenentatge individual tot aplicant, si escau, pràctiques inclusives i de compensació i pràctiques d’estímul per a l’assoliment de l’excel·lència;

e) la coeducació que ha d’afavorir la igualtat entre l’alumnat;

Article 65. Necessitats educatives específiques i inclusió

1. L’atenció educativa a l’alumnat es regeix pel principi d’inclusió.

2. Els projectes educatius dels centres han de considerar la participació de tot l’alumnat en els entorns escolars ordinaris, independentment de les seves condicions i capacitats. Així mateix, aquests principis han d’estar implícits en tots els centres i serveis educatius, desenvolupant un treball en xarxa que afavoreixi la coordinació i l’optimització dels recursos.

4. Els centres especialitzats poden desenvolupar serveis i programes de suport a l’escolarització d’alumnat amb discapacitats en centres ordinaris que el Departament determini.

5. L’Administració educativa ha d’establir mesures d’acollida en els centres per als alumnes d’incorporació tardana amb necessitats educatives específiques.

Article 66. Projectes d’innovació pedagògica

1. El Departament ha d’afavorir les iniciatives de desenvolupament de projectes d’innovació pedagògica i curricular que tinguin l’objectiu d’estimular l’èxit escolar de tot l’alumnat, la millora de l’activitat educativa i el desenvolupament del projecte educatiu dels centres que presten el servei públic d’educació. De manera especial, s’han d’afavorir els projectes d’innovació que facin ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’aprenentatge i el coneixe- ment. Els projectes poden abastar un o més centres.

L’Administració educativa ha d’establir línies per a la innovació i articular sistemes d’ajuts que la facin possible.

LEY ORGÁNICA 2/2006, de 3 de mayo, de Educación

SECCIÓN III. ALUMNOS CON INTEGRACIÓN TARDÍA EN EL SISTEMA EDUCATIVO ESPAÑOL.

Artículo 78. Escolarización.

1. Corresponde a las Administraciones públicas favorecer la incorporación al sistema educativo de los alumnos que, por proceder de otros países o por cualquier otro motivo, se incorporen de forma tardía al sistema educativo español. Dicha incorporación se garantizará, en todo caso, en la edad de escolarización obligatoria.

2. Las Administraciones educativas garantizarán que la escolarización del alumnado que acceda de forma tardía al sistema educativo español se realice atendiendo a sus circunstancias, conocimientos, edad e historial académico, de modo que se pueda incorporar al curso más adecuado a sus características y conocimientos previos, con los apoyos oportunos, y de esta forma continuar con aprovechamiento su educación.

Artículo 79. Programas específicos.

1. Corresponde a las Administraciones educativas desarrollar programas específicos para los alumnos que presenten graves carencias lingüísticas o en sus competencias o conocimientos básicos, a fin de facilitar su integración en el curso correspondiente.

2. El desarrollo de estos programas será en todo caso simultáneo a la escolarización de los alumnos en los grupos ordinarios, conforme al nivel y evolución de su aprendizaje.

3. Corresponde a las Administraciones educativas adoptar las medidas necesarias para que los padres o tutores del alumnado que se incorpora tardíamente al sistema educativo reciban el asesoramiento necesario sobre los derechos, deberes y oportunidades que comporta la incorporación al sistema educativo español.