La Imatge de Zapatero

La imatge d’un líder polític es pot construir, potenciar o millorar gràcies a les tècniques d’assessoria d’imatge , tanmateix aquestes tècniques configuren una determinada imatge als potencials receptors.

En un món a on la videopolítica exerceix un regnat absolut , la imatge d'un líder polític ens construeix i defineix al personatge sobre un conjunt de trets distintius i característics personals ( sols cal parar atenció a les paròdies del programa Polònia de Tv3 ). Aquests trets que configuren una determinada imatge al receptor ( probablement simplista , cert , però no cal defugir la realitat de les campanyes actuals: a on es busca un missatge simple, dicotòmic, diferenciable i de fàcil interpretació per a l'elector ), ens permet diferenciar-los i fer-los certament reconexibles en relació als altres ( de fet, la campanya de la Z de Zapatero i la de les celles beuen d'aquesta lectura ) , però també els pot definir com a objecte d'atracció o de rebuig (en aquest punt, determinades fotografies amb líders mundials, premis Nobels, esportistes d'èlit , víctimes del terrorisme , etc... esdevenen imatges molt buscades i capitalitzades per els propis partits) . Així doncs, la imatge implica no només reconeixement sino també valoració, apreciació de la mateixa i per tant de la persona. Se'ns pot argumentar que la imatge no és la persona, però a efectes pràctics no pot existir una sense l' altre. !Tot comunica! , La imatge és doncs la persona , i la persona és la imatge.

Qualsevol dirigent occidental sense imatge no es podria valorar i veure per la gent , i per tant no podria ser objecte d' integració i d'afinitat electiva. Existeix , no obstant, una certa tendència de tipus negatiu consistent en considerar la imatge una frivolitat i una falsedat . Aquesta idea, malgrat gaudeix d'una certa popularitat , és errònia.

Per contra , la imatge és un important procés de valoració i associació, una referència concreta de el que la resta pensa d' un mateix, una elecció de com volem ser percebuts i valorats i, finalment, una forma de marcar afectes o rebutjos . Posseir una determinada imatge, en definitiva, implica un estatus concret. Així doncs, malgrat l'aparell de comunicació de Moncloa infravalori els fets ocorreguts en la cimera de l' Otan de Bucarest ( si bé determinats mitjans periodístics associen la imatge a la manca d'idiomes de Zapatero , cal i es possible prevenir acuradament determinades imatges. Potser un millor control del timing , de l'agenda , del paper del cos diplomàtic , del company Solana o del ministre d'afers exteriors Moratinos , haurien resultat un bon antidot a la previsible afonia de les relacions exteriors), la gestió de la imatge del President del govern ha resultat manifestament millorable.

En fi, SILENCI..........