Déu meu , Déu meu

Per fer front a la nova creuada de l’església catòlica contra qualsevol mesura que replantegi un nou desenvolupament legal entorn a temes com l’eutanàsia , l’aplicació del quart supòsit en l’avortament , la nova assignatura sobre l’educació de la ciutadania, es necessari socialitzar nous mecanismes laïcistes ( eliminar el paper que l’estat atorga a determinats esdeveniments oficials a on el paper de l’església catòlica gaudeix d’un paper excessiu , com els actes i funerals reials, determinats actes de l’Administració local , les homilies castrenses , el nou finançament de l’església , etc../ aquest paper però no eludeix reconèixer el paper socialitzador de determinades tradicions culturals , malgrat algunes d’elles grinyolen ... ). Els nous temps ens traslladen a una nova societat més secularitzada i informada , a on l’antic paper teocèntric del poder omnipotent d’un determinat Déu ( aquesta reflexió serveix d’igual forma i amb la mateixa contundència per a la religió islàmica ) doni pas a un nou marc , més adaptat a les societats seculars i que delegui l’àmbit religiós a l’esfera privada , a on el relativisme ( concepte que s’erigeix com l’autèntic mefistòfeles de la nova cúria vaticana) crític i un diàleg transformador ponderin el nou sostrat cultural i delegui els dogmes imposats al quadrilàter ( llit , que no pas la pròpia institució matrimonial ) conjugal.

Bé a l’espera d’aquesta Utopia , ens resta el combat punyet del Roto.