RSS

El vot estranger a Vic.

divendres, 6 de febrer del 2009

Font : Idescat

Si tenim present que el darrer regidor de les eleccions municipals de Vic va establir-se sobre uns 600 vots aproximadament, la significació d’un col·lectiu de 1802 persones (les taules anteriors recullen un 90 % del col·lectiu estranger, segons les dades d’idescat) no resulta menyspreable. Així , segons el Pla de Vic per a la convivència, en aquest mosaic trobem un pes clar dels joves entre 15-44 anys.
Per bé que no disposem de forma numèrica i exacte la correlació de dades entre l’edat i la nacionalitat ( per estratificar el grup en funció del dret a vot) , les dades genèriques ens diuen que aproximadament, el 70 % d’aquest col·lectiu es troba en disposició de votar en les eleccions municipals del 2011.
En aquest punt, cal subratllar determinats aspectes: l’exercici del dret a vot en les eleccions municipals s’articula en el principi de reciprocitat , un principi recollit constitucionalment en l’art. 13.2 de la CE , i que legitima a votar als ciutadans d’aquells països que garanteixen l’exercici del dret a vot als ciutadans espanyols. Òbviament , aquest principi opera en la unió Europea. Pel que fa als ciutadans estrangers, no comunitaris, el dret a exercir el vot ha d’operar sota la lògica de la reciprocitat.
En aquest punt, els darrers acords ( en breu i futurs , amb Colòmbia, Argentina , Perú, Trinitat i Tobago i possiblement amb Equador) eixamplen la possibilitat d’aquests segments de població estrangera per exercir el vot ; això si , caldrà que manifestin el gaudi del permís de residència ( 5 anys de residència permanent ), es trobin inscrits en el cens electoral i que existeixi un tractat internacional entre els dos països que possibiliti l’exercici del dret de reciprocitat.
Pel que fa a d’altres col·lectius importants en el nostre àmbit territorial, com per exemple la comunitat marroquí o asiàtica , el fet de que el seu marc no democràtic no possibiliti l’exercici del dret a vot dels estrangers , obtura aquesta possibilitat. Ara bé, algunes veus acadèmiques apunten la possibilitat restrictiva del concepte de reciprocitat ( pels ciutadans estrangers que han nascut en països no democràtics ) i la viabilitat d’anar més enllà d’aquest principi, fet que eixamplaria de forma significativa el nombre d’electors estrangers no comunitaris.

3 comentarios:

Iñaki Escudero Vázquez ha dit...

A mi la reciprocitat que m'agrada és la que faria que un país no-democràtic s'anés transformant en més democràtic.
El concepte de reciprocitat aplicat als ciutadans sense conveni de reciprocitat fa que siguem nosaltres els que ens acostem a la no-democràcia dels països d'origen dels immigrants.
Negar el vot a una persona que resideix i paga els seus impostos és anti-democràtic. Dir-li que li neguem el dret perquè el seu país no té una democràcia plena, és com dir-li que ja que el seu país no és una democràcia plena, nosaltres tampoc li aplicarem els drets d'una democràcia plena. Absurd!
A no ser que per analogia s'apliqui als immigrants l'status de militant de l'esquerra abertzale (democràcia restringida, jejeje).

Salut company! Sempre és interessant llegir les teves anàlisi.

Iñaki
www.iescudero.cat

Domènec Pérez ha dit...

Estic d'acord Iñaki, si la nostra legislació fos avançada en matèria de drets d'igualtat , l'exigencia de reciprocitat a uns ciutadans que exerceixen les seves obligacions de forma manisfesta, resultaria nul.la.

Entenc , que tard o d'hora , s'aprofundirà en el dret a vot de tots els ciutadans amb permís de residència i així és garantirà el ple dret d'un exercici bàsic de qulasevol " democràcia " : LA POSSIBILITAT D'ESCOLLIR I SER ESCOLLIT , per el simple fet de equiparar-se a un ciutadà. Si no anem cap a aquí, establirem una nova democràcia de PATRICIS i de PLEBEYOS.

Salut company!

Anònim ha dit...

Això de la reciprocitat no ho veig gaire clar, què importa si el país X deixa votar a un ciutadà de Jaén, per dir algunca, com també podria dir de la Sènia, Planoles o Monzó, perquè pugui votar una personaque viu aquí.
Per mi el més important i bàsic per obtenir el dret a vot és l'arrelament a la societat d'acollida. La qüestió és com s'aconsegueix demostrar això? amb anys de residència, amb examens de coneixament de la societat d'acollida? com!?