Chris Hughes , estudiant d’història , Universitat de Harvard.
“ pots gaudir de la millor tecnologia del mon , però si no disposes d’una comunitat que vulgui utilitzar-la i es trobi emocionalment compromesa amb aquesta , llavors no té cap sentit “.
Aparentment és una obvietat, però el futur dissenyador de la campanya www.mybarackobama.com creia en aquesta obvietat. Aquest estudiant va generar una xarxa social inicialment universitària , posteriorment inter-universitària , que va evolucionar amb el que avui és coneix com facebook.
És en aquest punt ( si voleu més informació podeu dirigir-vos a la web del politòleg Guillem Lopez Bonafont ) a on la construcció , generació , mobilització de les comunitats de suport, de recerca d’informació , de gestió d’esdeveniments , de la construcció de milers de comunitats de suport al candidat Obama , ha resultat innovadora en quan a l’ús vehicular de les noves tecnologies. Chris Hughes , mitjançant www.mybarackobama.com va generar una xarxa social que fonamentava un canal directe i interactiu amb el ciutadà. Un canal interactiu atractiu, amè , fàcil de gestionar i el que poder és més important, un canal de comunicació que escoltava. Una xarxa que dinamitzava i estimulava a l’altre part a sentir-se part del procés de canvi ( missatge emocional central de la campanya ) . Una xarxa que no era unidireccional ( a diferència de bona part de les eines polítiques de comunicació ). Una xarxa que estimulava als individus ( mitjançant estímuls competitius ) a generar continguts, organitzar events , trobades amb la resta de la comunitat de veïns, mobilitzar a la gent a la busca i captura de nous electors , i tot això sobre la base del respecte al ciutadà , sobre la base de la comunicació dual , sobre la base de un diàleg deliberatiu i respectuós amb el voluntari . Un voluntari que esdevindrà un exèrcit de voluntaris imbatible.
Ara bé, cal entendre que bona part de l’èxit d’aquesta eina descansa en l’ús que se’n extreu; aquesta xarxa de voluntaris ( prèviament organitzats en “ field offices of voluntars” i dirigits en darrer terme per un cap organitzatiu de l’àrea corresponent ) aporta una quantitat de dades molt valuoses. Dades , que posteriorment seran tractades estadísticament amb programes avançats , per extreure les dades més rellevants i concloents ( graus de fidels , indecisos, no recuperables / per barri, zona , trams horaris ,etc..). Un cop disposem de les dades , el treball posterior d’aquest exèrcit es recondueix cap a la mobilització final ( email , record de mòbil, etc..), l’últim pas cap a l’èxit.
Últim pas ? No. Ara l’equip de Barack Obama ( amb aquesta valuosa informació disponible ) vehicula – hàbilment i sota les directrius bàsiques de qualsevol xarxa social viva – a aquest voluntaris i ciutadans afins , cap a una nova direcció : www.change.gov .
Una nova eina ( ara no electoral ) que lis serveix per transferir als seus ciutadans informació actualitzada , segmentada i àgil sobre les seves propostes , el recorregut de les seves fites i el que és més important , la connexió amb la gent .
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada