El principal problema és la manifesta disfunció qualitativa que existeix ( tal com recullen els resultats obtinguts i que venen a confirmar els resultats de l’informa PISA) entre les diverses tipologies d’escoles. Tanmateix, aquesta marcada disfunció en la qualitat de les diferents escoles ( pública , privada i concertada) ens obliga de forma urgent i prioritària a elaborar una nova diagnosi ,i en base a aquesta diagnosi , elaborar un pla de xoc que ens permeti reconduir l’enorme escletxa i la gran disfunció qualitativa entre els nostres centres.
Apunto dos conceptes recollits per Albert O. Hirschman : sortida o exit ( entès com un acte personal de sortida , com el mecanisme per excel·lència de la insatisfacció dins d’un “ mercat” ) i veu o voice ( acte col·lectiu de queixa , orientat cap a interessos comuns col·lectius que volen aprofundir en la recuperació de la qualitat ).
Sobre aquests dos conceptes ( exit o voice / sortida o veu ) observem com davant d’un deteriorament en les condicions generals dels centres escolars públics ( per múltiples raons ; increments d’alumnat amb necessitats educatives, massificació d’aules, implosió d’una nova realitat cultural no homogènia , etc... ) , aquells individus que avaluen la qualitat en un ordre de preferències superior a la resta ( generalment aquesta tipologia obeeix a individus amb un millor status socioeconòmic i amb una formació educativa superior ) optarà per sortir ( exit ) de l’escola pública , si arriben a la conclusió que l’exercici de la veu ( voice ) no genera cap resultat positiu. Aquest fet per si mateix , motivarà que la pròpia escola perdi a aquells individus que en un primer moment volien i varen invertir esforços en l’opció veu ( voice ) , amb la voluntat de reconduir i obturar el descens de qualitat de la seva escola pública.
Sortida o veu . Aquesta reflexió no té sentit per aquells que entenen el sistema educatiu com un mecanisme de mercat. Un mercat competitiu a on els múltiples actors vehiculen les seves ofertes i demandes , en funció de la seva llibertat d’elecció. Però , no resulta fal·laç aquesta lògica ? En primer lloc , aquest “ mercat “ no resulta simètric. És a dir , existeix una asimetria d’informació ( no tots els pares disposen de la mateixa informació ni de l’accessibilitat a aquesta ) , en segon lloc observem com determinats centres concertats ( el privats no reben fons públics ) estableixen barreres d’entrada ( en professor J. Subirats l’anomena Cream Skimming / selecció d’aquells alumnes que volem , la crema ) i finalment generen externalitats ; polarització social , polarització escolar i increment de les desigualtats.
Si l’administració pública no exerceix d’altaveu ( cada cop resten menys veus , i cada cop més ciutadans opten per la opció sortida ) , i no implementa mesures tendents a corregir aquestes disfuncions , ens trobarem al davant d’un sistema educatiu amb diverses velocitats , un sistema educatiu que no aposta fermament per la igualtat d’oportunitats , resumint ens trobarem amb un sistema educatiu que no facilitarà la mobilitat social , l’equitat i en definitiva la justícia social.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada