Eleccions Europees II : Catalunya

Per bé que algunes de les reflexions del post anterior són vàlides pel cas català , voldria apuntar certs matisos interpretatius.

Crec que ens trobem en aquest cas davant d’un avís de canvi de tendència . No tant en quan als resultats propis de les eleccions ( solidesa de CIU , pèrdua important de vots del PSC , lleu d’ ERC i ICV ) , com a certs aspectes més profunds.

Si analitzem les dades del CEO sobre l’índex de satisfacció política , observem com progressivament i gradualment l’índex d’insatisfacció creix , i s’eixampla cada cop més la distància vers els satisfet. Alhora , si llegim el subíndex de satisfacció conjuntural ( no així pas l’estructural ) podem també observar com la insatisfacció conjuntural creix. Aquest fet per si sol podria explica una part de l’abstenció , ara bé si agregem a aquest grau creixent d’insatisfacció ( “ aparentment conjuntural per la crisi econòmica “ ) aspectes relatius al context sociopolític i de comportament de vot , podem observar com la tendència és manifesta ( “ lleument , però al meu parer és perceptible “).

Llegint els darrers baròmetres del CEO observem com en resposta a la situació política de Catalunya ( a nivell global ) els problemes principals es manifesten constants ( atur, funcionament economia , sistema de finançament i insatisfacció política ). Si observem la resposta a la pregunta dels teus principals problemes ( a nivell personal ) , veiem com les respostes són similars. Podria resulta coherent que la gent doni la mateixa resposta a les dues preguntes, però no sempre és així. Observem la coincidència dels problemes globals ( poden traduir-se en un vot sociotròpic) i personals ( vot egocèntric) , i també com aquests es correlacionen amb l’alt grau d’insatisfacció política. Aquest tres aspectes en conjunt ( units a la fidelitat del vot, les expectatives i el desig de canvi ) poden marcar una tendència. A més , crec que l’agenda política i òbviament mediàtica futura , vindrà profundament marcada per la resolució dels principals components d’aquest possible vot sociotròpic i egocèntric ( que pot rebaixar la confrontació ideològica i escenificar un enfrontament no pas tan ideològic com racional ) . En aquest apartat , la resolució del finançament , la sentència del TC i la conjuntura econòmica de crisis es sumen a les dificultats del tripartit per establir un relat guanyador .