AIR BERLIN.

Robert Heinlein :” no subestimis mai el poder de la estupidesa humana”

La difusió en la revista de la companyia Air Berlin , d’una editorial en la que el seu director , Joachim Hunold , menyspreava a la llengua catalana , ha generat un reguitzell de respostes ; algunes conreades des de la prudència i d’altres paral·leles a la negligència del director de la companyia d’aviació.

Casualment , fa poques setmanes vaig gaudir de la lectura d’ Allegro ma non troppo , del professor Carlo M. Cipolla . En aquest llibre , trobem un breu però magnífic assaig anomenat , “Les lleis fonamentals de l' estupidesa humana”. Les lleis de Cipolla són molt conegudes , però vist el caliu , el nivell de les argumentacions , les accions i respostes de la pròpia empresa alemanya i de persones com l’ex-diputat Joan Puig , sigui bo recuperar algunes notes breus , apuntades per l’autor.

Recullo la tercera llei fonamental de l’assaig : “ una persona estúpida és una persona que provoca un dany a una altra persona o grup de persones sense obtenir, al mateix temps, un profit per si mateix, o fins i tot obtenint un perjudici “.

He agafat aquest criteri de Cipolla i l’he aplicat al cas “ Air Berlin”. Alhora , enquadro els “ conceptes ” declarats per aquests individus , sota el clàssic marc de les coordenades cartesianes , per dotar a l’estupidesa d’un marc visible.

Així , si en l’eix de les X posem l’avantatge ( o desavantatge) que qualsevol persona obté amb les seves pròpies declaracions u accions , i en l’eix Y el benefici ( o dany) a la resta , cadascun de nosaltres pot definir , segons les conseqüències pràctiques d’un comportament , a on es col·loquen cada persona. Resulta evident que els comportaments col·locats en el “ primer quadrant ”( a dalt a la dreta ) obtenen un bon grau d’intel·ligència , alhora que el “ tercer quadrant ”( avall a l’esquerra) assoleix el grau més alt d’estupidesa.

Apareix clar doncs, que el màxim benefici col·lectiu s’obté amb accions intel·ligents , i el màxim dany col·lectiu amb les accions més estúpides. En altres paraules , si cadascú mira en excés el seu interès particular , eludint els efectes de les seves accions sobre la resta , es degraden les relacions , i així aquell individu o grup que es creia “intel·ligent ” esdevé “ estúpid”.