Moment Estel.lar.

Quan l’any 1955 Rosa Luis Parks es va negar a obeir al xofer d’un autobús públic , per cedir es seu seient -reservat per a una persona de raça blanca a Montgomery (Alabama)- , va obrir una petita escletxa en els drets adquirits entorn de la ignomínia de la segregació racial. En un país , a on fa 40 anys les dones no podien contraure matrimoni amb homes de raça diferent i a on els individus blancs gaudien de drets superiors als negres, aquesta petita però històrica passa per la humanitat, va ser l’espurna que més endavant va articulat el ressorgiment de personatges essencials per entendre la història dels EEUU i del segle XX.

Més endavant, l’any 1963 la història ens va regalar una nova imatge que traspassar les consciències més obtuses . Allí , a Washington , davant del monument Lincoln , durant la marxa pel treball i la llibertat , el pastor baptista i activista pels drets humans , Martin Luther King , va etzibar a la consciència mundial un dels discursos més importants del segle XX. Aquell somni del pastor va vehicular posteriorment moviments i líders polítics afroamericans en la defensa de la lluita dels drets de la comunitat afroamericana i en el reconeixement de la igualtat de drets . Activistes defensors dels Drets Humans , com el líder nacionalista Malcom X o el moviment dels “Black panthers” van abonar la consciència de part del país de la necessitat de deixar enrere la segregació racial.

Però, esdeveniments com els disturbis ocorreguts a Los Angeles l’estiu del 92 , a on la impunitat d’uns agents de policia sobre el noi negre Rodney King ,van escenificar l’evidència de la fractura , encara latent, entre la comunitat afroamericana i una part del sistema . Seria absurd creure que el miratge mediàtic de Barack Obama resol per si mateix els marges mentals ètnics de la societat americana i els vigents desequilibris socials , però la pròpia construcció de la història , sovint s’articula entorn de petits moviments tectònics – o en paraules d’Stefan Zweig , moments estel·lars de la humanitat – que conreen futurs pròspers.

Des de l’altra banda de l’Atlàntic , en un moment en que els marcs mentals de la vella EUROPA construeixen fronteres argumentals que atien l’odi a l’estranger , únicament tenim dues opcions : l’endogàmia còmode de l’espectador passiu o l’obertura mental als nous vents de l’altra banda de l’Atlàntic.