Bé, el títol és tota una declaració d’intencions.
"La nostra forma de pensar , no és res més que la suma dels nostres prejudicis". Josep Ramoneda.
Que s’amaga darrera d’aquesta cançó? Yes We Can.
El Continent; el clip unifica persuasivament dos ítems culturals d’abast capital: El discurs de Martin Luher King , i trobem similituds amb el “we are the world”. Bé, el subconscient juxtaposa , entenc que en positiu, aquests dos ítems i genera una reacció positiva.
El contingut; tal com recollia l’altre dia en un dels posts , aquest posicionament de "canvi" en la Campanya de Barak Obama configura l'ADN de la seva estratègia ( missatges, eslògans, programa , etc..). Però, més enllà d’aquesta clarividència externa , cal desxifrar les capes geològiques de l’èxit de ” l’efecte Obama” .
La pròpia construcció (storytelling) del personatge de Barak Obama s’alimenta espiritualment , de l’essència del model de construcció de la societat americana; la cultura de l’esforç individual, el compromís amb les causes comunes, la fe i l'esperança ( Hope) en la superació personal , en fi, allò que el clixé defineix com el “ Self-Made Men”.
L’esperit del “Yes We Can” apel.la a la necessitat febril del canvi i a la imperiosa obligació de projectar transversalment – com recordaba el senador T. Kennedy, “ un sol poble, una sola veu, que no divideixi el país entre blaus i vermells”. Tanmateix , aquest canvi fagocita la màxima d’Alexis de Tocqueville ; allò que recull l’obra “La Democràcia en Amèrica “ i que ve a dir que , “ la creença en la força de les idees, i la consideració que la democràcia esdevindrà inevitable , un cop s’accepti la idea de que tots els homes són iguals”.
Alhora, aquest canvi s’arrela en la fe de superar el neorealisme neocon de l’administració Bush i injectar al món unes dosis de l’enyora’t idealisme wilsonià – dilapidat amb el conflicte d’Irak i Abu Grait. És aquesta necessitat de recuperar el “soft power“ que definia Joseph Nye , de forma paral.lela al “hard power”, el que conduirà a EEUU a tornar a ser el mirall del món. Sense obviar , això si, l’enorme dèficit econòmic en que l’administració Bush ha deixat al país.
4 comentarios:
it's brilliant domènec. jo que et conec t'agraeixo els teus comentaris proOBAMA. espero que aquest jove afroamericà es converteixi en el proper president de la superpotència i lideri un canvi de maneres de fer real i vertader a nivell mundial. YES HE CAN.
això si que és política, en majúscules, basada en la meritocràcia i participativa. gent com cal no com aquí!
Hola Domènec, ben retrobat a la xarxa, a veure si algun dia materialitzem un cafè.
Ja et tinc enllaçat al bloc.
En quan a l'Obama, fins a quin punt és fum dialèctic i fins a quin punt és canvi polític?
Estaria bé seguir la seva trajectòria institucional fins ara.
Salut,
Qui voti Obama ho farà votant amb el cor, amb il·lusió i confiança per poder canviar moltes coses. Esperem que no defraudi.
seguir la seva trajectòria institucional? però què dius! Obama és fresc, diu coses noves a gent que estava acostumada a sentir sempre el mateix missatge de guerres per petroli barat. obama és gran i fa sentir gran a aquells qui creuen en ell com a proper president dels estats units d'amèrica. TRAJECTÒRIA INSTITUCIONAL diu... quins collons! tio, apren-ne. sou tots una colla de mediocres. des dels d'esquerra fins als de convergència passant pels sociates dels collons. en aquest país mai tindrem un sistema que engresqui a la gent. i si s'ha d'analitzar alguna cosa als polítics mediocres és la seva declaració de la renda i del patrimoni abans i la seva renda i patrimoni després d'haver fet tot el possible per enriquir-se a costa dels demés. QUINA COLLA D'ARREPLEGATS QUE SOU!
Publica un comentari a l'entrada