Estratègia de negociació.

L’estratègia encapçalada i dirigida pel Conseller Antoni Castells , acceptada per la resta de les elits polítiques del govern ( ERC i ICV) i la principal força de l’oposició ( CIU), s’articularà inicialment , sota el marc configurador del ” vell estat nació ”.

Per bé que els posicionaments tàctics de les principals forces polítiques de l’espai català buscaran assolir miratges de protagonisme ( caldrà relligar els missatges adreçats a l’etapa congressual i als nous lideratges ) , resulta obvi per a qualsevol “entomòleg” polític que l’actual procés de negociació del finançament serà conflictiu. De fet, la pròpia natura de la política s’alimenta de la necessitat de trobar solucions al conflicte.

Sota la llarga ombra del “concepte mental ” de l’estat nació , els principals actors polítics , així com bona part de l’estatus socioeconòmic , cultural i periodístic del país, interpreten i tradueixen les discrepàncies conflictuals, en base al codi del llegat cultural nacionalestatista . Així , malgrat la negociació del finançament s’abordi en part sota marcs polítics bilaterals (Comissió mixta Administració Central-Generalitat ) i marcs tàctics on regnen els interessos i a on manca el color polític ( sols així s’interpreta la unitat tàctica negociadora de Catalunya , les Illes balears, Madrid i valència), no cal esquinçar-se les vestidures alhora d’acceptar la porositat de fórmules multilaterals futures de negociació ( sota el marc del Consell de Política Fiscal i Financera). La realitat és aquesta.

Farien bé els actors i elits polítiques d’exposar la realitat de forma transparent i pedagògica . Farien bé els nostres delegats democràtics superar el “vell marc conflictual” nacionalestatista i abastissin la necessitat política de desbordar aquest marc intel·lectual ( que impregna i dona arguments a bona part de la opinió publica ).

Aquesta nova mirada de geometria variable , separadora de la lògica del binomi diferenciador d’ells i nosaltres , pot desarmar l’estratègia de l’altre part negociadora de la taula i permetre’ns llevar la careta a una determinada forma d’entendre “ l’estat nació”.