Termòmetre Polític Català.

El darrer estudi de maig del Centre d’Estudis d’Opinió ( CEO) , en relació a l’estudi de gener de 2008 ( previ a les eleccions generals) ens ofereix uns indicadors de resultats a “grosso modo” – per bé que no avancen a priori cap moviment rellevant significatiu- de consolidació del suport a l’obra i l'equip de govern.

Una lectura, en base a les respostes obtingudes en el baròmetre de maig del CEO , arrel dels resultats sobre el context sociopolític i l’encreuament per record de vot autonòmic , ens permeten establir les següents aproximacions i lectures polítiques.

- Així pel que respecta al context sociopolític , del conjunt de problemes més rellevants pel ciutadà català , no apareix alteració significativa ( de fet , aspectes com la immigració, l’accés a l’habitatge, l’atur i precarietat laboral o el funcionament de l’economia , es repeteixen) , exceptuant el punt relatiu a infraestructures i problemes amb el transport. Aquest punt , sorprenentment passa del 26,8% al 12,3% , pel que fa al principal problema de Catalunya ( probablement un cop el focus informatiu en l’agenda dels mitjans de comunicació ha manllevat aquest protagonisme, la preocupació ciutadana s’ha reduït ).

- En relació a les possibles solucions als problemes esmentats anteriorment , el PSC apunta un lleuger però marcat increment com agent que pot garantir una solució als problemes; passa del 14,5% al 19,9%. Pel que fa a la resta de forces , sols és rellevant la pèrdua d’ERC, del 4,9% al 3,5% . Aquesta tendència a l’alça del PSC, la fermesa de CIU, el descens d’ERC ( caldrà restar atents a la gestió post-congressual de la nova direcció i les possibles repercussions ) i el difícil equil.libri d’ICV/EUA ( probablement el pròxim baròmetre reflectirà majorment el possible desgast de l’anomenada “crisi de l’aigua” i la necessitat de redireccionar els lideratges interns ) es reprodueix en tot l’estudi.

- D’altra banda , però sota la mateixa lògica apuntada , l’anàlisi dels aspectes referents als valors polítics ens ofereix els següents resultats: en primer lloc pel que fa l’intenció de vot directe en les eleccions autonòmiques , el PSC incrementa de 21,2% a 27,9% ( en part , aquest increment arrossega un percentatge de vot superior no real , de l’efecte “victòria” del PSOE a les generals ), CIU consolida i incrementa en 0,7 %punts , de 20,08% a 21,5% ( probablement atrau part del vot del votant desencisat d’ERC , que és de caire sostingut en els darrers 4 anys , i també part del vot del sector moderat del PP català ) , ERC passa del 10,8% al 9,5% i ICV/EUA perd 0,3 punts ( del 7,9% al 7,6%). Aquestes dades , unides al grau de simpatia ( el PSC incrementa de 24 a 32,3% , CIU + 0,4%, ERC passa de 12,2% a 9,5%, el PP perd 0,9% i ICV/EUA passa del 8,3 al 7,9%), ens confirmen el diagnòstic apuntat en el primer paràgraf.

- Finalment , pel que fa a un dels punts més mediàtics , el coneixement i la valoració dels líders polítics, els resultats millors apunten cap a Carme Chacón ( excel·lent campanya d’imatge pública; en part gràcies al bon ús d’un suport mediàtic ampli i la projecció institucional ) i Duran Lleida ( polític que sempre ha gaudit d’una valoració pública molt elevada), alhora s’incrementa de forma significativa – de 5,14 a 5,48- la mitjana del President de la Generalitat , José Montilla .

- Les mitjanes de valoració són les següents: Josep Antoni Duran i Lleida 6,01 / Carme Chacón 5,97 / José Montilla 5,48 / Artur Mas 5,33 / Joan Herrera 5,07 / Joan saura 4,81 / Joan Ridao 4,81 / Josep Lluís Carod Rovira 3,95 / Daniel Sirera 2,80.