José Montilla: "ARA NO TOCA"

El dia 7 de Maig , el diari el pais publicava una carta signada per l’expresident del govern Felipe Gonzalez , anomenada “Crisis y Prioridades”. Sota aquest títol l’expresident del govern argumentava la necessitat de delegar la negociació del nou sistema de fiançament per a un moment posterior. Cal recordar que el propi Estatut recull en la disposició final primera que durant els dos anys després de la seva entrada en vigor -el 9 d’agost de 2006-, la Comissió Mixta d’afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha d’aprovar el nou sistema de finançament català . Com és obvi aquesta data conclou el 9 d’agost de 2008.

En paral·lel a les prensions inferides per diversos barons socialistes ( de forma explicita per el president de la Junta d’ Extremadura , Guillermo Fernández Vara , i del vicepresident segon del govern andalús, José Antonio Griñán) , el Conseller Castells ha establert ponts d’entesa amb CIU i diverses comunitats autònomes governades pel PP ( Balears i País València / avançant-se a una possible negociació del govern amb aquestes ? ).

La lògica que esgrimeixen els diferents agents polítics difereix en funció de dos aspectes: la bilateralitat i el sistema d’anivellament. Pel que fa a la bilateralitat ( tal com contempla el propi Estatut) , aquest àmbit negociador bilateral esdevé un punt polèmic entre Comunitats autònomes , alhora que es planteja com un dels aspectes d’encaix constitucional a resoldre i a interpretar pel TC. Tanmateix aquesta presumpta inconstitucionalitat de la “ bilateralitat “ s’ addueix com una raó més per deferir en el temps la negociació del finançament. Respecte al sistema d’anivellament , la Generalitat defensa limitar l’aplicació dels fons de suficiència , únicament a la salut, l’educació i els serveis socials (Andalusia rebutja aquesta possibilitat, ja que vol que l’anivellament s’ampliï també a habitatge i justícia.) , per bé que introdueix la necessitat de tenir en compte la variable de població i la seva rectificació en funció de la immigració i el diferencial del cost de vida.

Sota aquest marc conflictual , el diari el País publica avui dia 10 de maig , un article d’opinió del President de la Generalitat José Montilla, anomenat “ Falso dilema”. L’èxplicit títol d’aquest article respon de forma categòrica a la proposta d’aplaçament del nou sistema de finançament , propugnada per Felipe Gonzalez i defensada per alguns barons del PSOE. Així el President de la Generalitat articula un text "emocionalment victimista "( apel·la a la coneguda “ desafecció a Espanya “ i inclús subratlla l’article amb la pujoliana “ Ara no toca” ) i projecta – en cas de no resoldre satisfactòriament el desenllaç de la negociació del sistema de finançament - un futur obscur ; camí de fenòmens com la Lliga Nord a bé la reivindicació del concert econòmic.

Que es pot amagar al darrera d’aquesta carta? Entenc que aquest moviment del President de la Generalitat , per bé que irradia efectes en diversos fronts, es construeix com a moviment tàctic, més que no pas estratègic. M’explicaré. Entenen com a tàctic un moviment de curta volada , contraposat a una estratègia perllongada en el temps , el pas donat per Montilla i recolzat per ERC , Iniciativa i CIU !, tanca files front als atacs provinents de l’entorn Moncloa , alhora que escenifica un front comú blindat i sòlid del govern d’Entesa. Aquest moviment tàctic , previ als congressos d’ERC i del PSC , recolza l’aposta dels actuals dirigents d’ERC ( cal recordar que la base del tripartit i el govern d’Entesa es construeix sota el vist-i-plau de Montilla i Puigcercós ) , alhora que articula una concepció estatal federal ( un dels marcs conceptuals de la ponència congressual del PSC , liderada per Miquel Iceta ) i delega a CIU a un àmbit d’actuació secundari, sense possibilitat de marcar l’agenda i dinamitant qualsevol possibilitat d’abandera-se com a “ pal de paller” en la defensa del nou Estatut.

De totes formes, un cop passi l’etapa congressual , s’estableixi el nou sistema de finançament i es pronuncií sobre l’Estatut el Tribunal Constitucional , la tàctica donarà pas a l’estratègia.