Durant els darrers dies observem amb atenció la intencional i planificada “Operació Chacón”, tal com recull el magnífic bloc de Juan Varela , però el diumenge el diari El País em desvetllava la dolça son del diumenge en forma de titular :
“La ministra de Defensa, Carme Chacón, que tiene fama de poder con todo, está empeñada en que la sociedad comprenda que el Ejército español es una fuerza de paz “.
Determinades paraules , com guerra, llibertat, justícia, exèrcit, operació militar , etc... exposades de forma unilateral ens estableixen uns marcs interpretatius nítids i intensos. Però , si harmonitzem ( recullin el propi sentit nuclear del verb harmonitzar) aquest substantiu amb un nou concepte o adjectiu ( generalment amb un sentit oposat), reconduíem de forma subtil , conspirativa i maquiavèl·lica el sentit original i nítid del concepte primer. Així reconvertim l’antic terme , en un nou marc interpretatiu conceptual .
Aquesta operació que es coneix en la literatura com OXIMORON ( prové del llatinisme contradictio in terminis) inocula al substantiu un nou valor conceptual , mitjançant l’assimilació a un nou caràcter, ens permet associar a determinats substantius ( guerra, exèrcit, operació militar, llibertat, etc...) , determinats adjectius ( net, quirúrgic, humanitari, preventiu,etc..), revertint el sentit inicial :
- guerra preventiva
- operació militar humanitària
- atac militar quirúrgic
- operació “llibertat duradora”
- bombes selectives
- bombes netes
- exèrcit de la pau o pacífic
Aquest nou tractament del ministeri de Defensa a la tasca de l’exèrcit , opera coordinadament a la implementació de la “operació Chacón “( una nova imatge de la nova ministra que no sols implica un nou estatus i marca de Carme Chacón , a més trasllada aquesta valoració al propi govern i partit que representa , alhora que emmarca sota els nous paràmetres de Lakoff al PSOE: associant uns determinats trets postmoderns al grup polític : modernitat, joventut, compromís amb la pau, feminitat, etc...).
Tal com s’apunta amb anterioritat, la figura literària ( Quevedo : fuego helado, hielo abrasador ) que obeeix al nom d’Oxímoron ,resulta de la combinació en la mateixa estructura sintàctica de dues paraules o expressions de significat oposat, que un cop unificades atorguen un nou sentit conceptual.
Sovint ( principi molt útil en el mon publicitari i en les escoles de marketing polític ) el tractament subtil i persuasiu de les paraules assoleix quotes sorprenents de seducció en el receptor. Cal comprendre que aquesta seducció ( construïda artificial i volgudament) de les paraules no busca trobar la lògica inherent del seu significat, sinó que condueix de forma seductora la mirada curiosa de l’individu cap a un altre lloc, des del qual la nova realitat resulti més adient per als seus propis interessos.
2 comentarios:
Bon post. També recordar-te que el sentit original d'Oxímoron no només associava dos termes donant un caràcter inesperat a la "figura retòrica", sinó que aquests termes havien de ser contradictoris. De fet, era una simple variant de l'antítesis, tot i que aquesta és més entesa en el sentit antinòmic de Kant. En tot cas, oxímorons serien guerra neta, "corto el amor, largo el olvido" de Neruda, o, en aquest cas, LA Ministra Chacón o, fins i tot (provocació!), el PSOE federal.
Salutacions de companys politòlegs!
Toni Rodon
Gràcies Toni. la veritat és que desconexia el vostre blog. Ara mateix l'enllaço i us seguiré amb atenció.
Una salutació des de VIC.
Publica un comentari a l'entrada