LA IMATGE del meu alcalde.

Determinades llars familiars vigatanes han rebut durant la darrera setmana una trucada telefònica curiosa. Un enquestador ( fins aquí cap novetat) plantejava una sèrie de qüestions , en relació a la figura de l’alcalde de VIC, el senyor Josep Mª Vila D’Abadal.

La veritat és que desconec si aquest exercici resulta habitual en la nostra ciutat; això si , actualment bona part de la pressa de decisions polítiques dels grans governs es fonamenten en estudis demoscòpics orientadors. Certament resulta molt útil ( si bé, una altre qüestió obeeix al tipus finançament i la seva transparència ) alhora d’orientar l’obra de govern , corregir la imatge d’un líder polític o per tal d’accentuar els èxits i diluir els fracassos de la govern.

Sota aquests paràmetres, l’articulació i la formulació de les preguntes formulades per l’enquestador , semblen orientar-se a formular un diagnòstic de la imatge de l’alcalde. És a dir, l’encàrrec sembla buscar establir una diagnosi de la figura del senyor Vila d’Abadal , el grau de visualització de l’alcalde , els punts negatius que percep la ciutadania , els elements positius a destacar o la permeabilitat de determinades campanyes endegades per l’actual equip de govern , durant aquest primer any de govern.

Aquesta auditoria d’imatge i de comunicació , buscaria assolir dues premisses: en primer lloc ( un cop diagnosticats els punts més dèbils percebuts per la ciutadania) millorar la imatge personal de l’alcalde ( en relació a determinats punts , tal com recolliré a continuació ) i en darrer lloc , formula una nova estratègia de comunicació en els mitjans que li permeti capitalitzar i rendibilitzar ( en benefici propi) el càrrec.

Partint de les premisses anteriors i únicament fonamentant la meva opinió en una humil diagnosi qualitativa ( únicament , mitjançant converses amb ciutadans representatius de diversos àmbits de la ciutat), apuntaré la meva opinió entorn a quatre punts : Debilitats / Amenaces / Fortaleses / Oportunitats.

Debilitats: cal corregir la imatge externa de l’alcalde ( resulta inexpressiva i rígida al receptor , transmet poca d’energia al comunicar , no genera empatia ), cal potenciar una major personalització de la figura de l’alcalde ( excessiu protagonisme de determinades figures polítiques de l’equip de govern) que li permeti al ciutadà diferenciar de forma simple i diferenciadora , qui exerceix el lideratge . Alhora cal reconduir de forma urgent l’associació que s’ha establert a la ciutadania entre càrrecs, sous i un determinat “ droit du sang o ius sanguinis”, en detriment i ocultació de l’obra de govern .

Amenaces: tal com he recollit en el punt anterior la principal amenaça es deriva de l’excessiu protagonisme de determinats membres de govern , en detriment d’una major rendibilització del càrrec.

Fortaleses: El fet que la resta de forces polítiques que comparteixen govern es trobin encapçalades per personalitats mancades d’empatia emocional amb el ciutadà de peu , li suposa un cert lleugerament, per bé que cal restar atent. Alhora , cal potenciar a determinats regidors , que sorprenentment han assolit un grau d'empatia i coneixement inicialment no previst.

Oportunitats: cal aprofundir en una major presència mediàtica en determinats mitjans de comunicació ( treballar en profunditat les relacions públiques i “la publicity” ) , tan quantitativament ( tipus de programes, entrevistes, horaris, contactes informals amb líders d’opinió osonencs, etc..) com qualitativament ( millora de la comunicació verbal – empatia, argumentació , preparació discursiva- i no verbal – gestualitat, imatge de vestuari , pentinat , etc..).

En fi, restarem atents als canvis : molts encara recordem , per bé que ningú s’atribueix la paternitat, els comentaris estilístics sobre el canvi d’americana i lògicament d’imatge ( per bé que, l’únic element de trencament i gosadia estètica és significava entorn del tipus de dibuix de l’americana ) de l’antic alcalde Jacint Codina.