Dos nous cadàvers tornen a engrossir la funesta llista dels botxins de la irracionalitat.
823. Un número. 823 morts sobre la taula. Un pols macabre entre la raó i el dogma. Una nova escena desoladora , inerta d’esperança i rònega de compassió. 823 cossos que busquen expiar la causalitat d’un edifici imaginari. Una arcàdia irrigada de cabals de dolor aliè. Una ona expansiva de dolor , fonamentada sobre la base de 823 persones. 823 víctimes. Una estadística. Un apèndix de la barbàrie humana. Una necrofàgia passiva . La socialització de la por. La obnubilació de la llibertat. El totalitarisme que emmordassa el dret a pensar diferent.
Un autor , una cita , una reflexió necessària : George Steiner, The New Yorker, The Profundis ( 1978 ).
“ Qualsevol indignitat infligida a un ésser humà és irreductiblement singular i irresponsable. Cada cop que un esser humà resulta fuetejat , assassinat , despullat del respecte a si mateix , s’obre un forat negre concret en el teixit de la vida. Resulta obscè despersonalitzar la inhumanitat , amagar el fet irreparable de l’agonia individual o la pèrdua d’un individu , amb categories anònimes d’anàlisis estadístics , recomptes numèrics, teories històriques o models sociològics. Conscientment o no, qui ofereix una explicació diagnòstica , per ben intencionada que esdevingui o fins i tot condemnatòria , aplana cap a l’oblit la irremeiable concreció de la mort....
La santitat o erudició del detall mínim , l’incessant rèquiem de noms i el pogué posar un rostre a les víctimes , ens permet restar atents per fer front a la comoditat de la inhumanitat omnipresent. “
Carlos Sáenz de Tejada Garcia , Diego Salva Lezaún . Un amic, un pare, un fill, un germà , un company , una persona, una vida per endavant... 823 ASSASSINATS d ' ETA
dissabte, 1 d’agost del 2009
Dos nous cadàvers tornen a engrossir la funesta llista dels botxins de la irracionalitat.
823. Un número. 823 morts sobre la taula. Un pols macabre entre la raó i el dogma. Una nova escena desoladora , inerta d’esperança i rònega de compassió. 823 cossos que busquen expiar la causalitat d’un edifici imaginari. Una arcàdia irrigada de cabals de dolor aliè. Una ona expansiva de dolor , fonamentada sobre la base de 823 persones. 823 víctimes. Una estadística. Un apèndix de la barbàrie humana. Una necrofàgia passiva . La socialització de la por. La obnubilació de la llibertat. El totalitarisme que emmordassa el dret a pensar diferent.
Un autor , una cita , una reflexió necessària : George Steiner, The New Yorker, The Profundis ( 1978 ).
“ Qualsevol indignitat infligida a un ésser humà és irreductiblement singular i irresponsable. Cada cop que un esser humà resulta fuetejat , assassinat , despullat del respecte a si mateix , s’obre un forat negre concret en el teixit de la vida. Resulta obscè despersonalitzar la inhumanitat , amagar el fet irreparable de l’agonia individual o la pèrdua d’un individu , amb categories anònimes d’anàlisis estadístics , recomptes numèrics, teories històriques o models sociològics. Conscientment o no, qui ofereix una explicació diagnòstica , per ben intencionada que esdevingui o fins i tot condemnatòria , aplana cap a l’oblit la irremeiable concreció de la mort....
La santitat o erudició del detall mínim , l’incessant rèquiem de noms i el pogué posar un rostre a les víctimes , ens permet restar atents per fer front a la comoditat de la inhumanitat omnipresent. “
Carlos Sáenz de Tejada Garcia , Diego Salva Lezaún . Un amic, un pare, un fill, un germà , un company , una persona, una vida per endavant...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada