Res nou. Però , sorprenentment avui m’he trobat aturat , de forma inconscient, al davant de la secció “ aceitunas rellenas de anchoa” , i en especial he parat atenció en una llauna concreta . Aquesta llauna metàl·lica , exteriorment molt elegant (sobri , de negre i or), presentava en el seu frontispici la fotografia d’una oliva excelsa farcida d’anxova , acompanyada d’un missatge central : “Aceitunas manzanilla rellenas de anchoa del Cantábrico”.
Llavors , amb la llauna a les meves mans , se’m plantejà un dubte. Realment és d'anxova el farcit de les olives ? Bé , en aquest cas com es farceixen aquestes? Realment existeix un exèrcit d’homes i dones , hàbils i àgils , que de forma acurada i ràpida desossen les olives i introdueixen un tros d’anxova o de pebrot vermell? Ho sento , no és així. De la mateixa manera , no resulta políticament coherent – tant des de el punt de vista de la comunicació política ni de la mesura racional- establir similituds entre un fet tipificat pel Codi Penal com a suborn ( art. 426 del C.P ) i un present donat pel president de Cantabria , en qualitat d’una formalitat institucionalment comuna. Tanmateix , l’equiparació establerta per l’alcaldessa de València resulta tramposa. No cal oblidar que el presumpte suborn del president de
El que s’injecta , com a anxova, és una crema líquida ( aprox. D’un 6 % d’anxova) , barrejada amb additius, concretament alginat sòdic , que fa que la crema és solidifiqui. Així doncs, sra. Barberà no vulgui vendre’ns gat per llebre, no resulta el mateix acceptar un present institucional públic i en certa mesura propagandístic ( anxoves del cantàbric ) del President de Cantabria ( legítimament i democràticament elegit ) , que acceptar uns vestits personalitzats , privats i atorgats per un dels imputats en el cas Gürtel ( per finançament il·legal i tràfec d’influències ).
Ja ho sabeu , ni tot el farcit de l’oliva és anxova , ni el Mar Cantàbric és el Mediterrani. Bon profit.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada