La Bogeria de Catalunya

Per bé que sovint la lectura de Hamlet va associada a la bogeria , el propi cos dramàtic de l’obra de Shakespeare arrela els seus fonaments en el conflicte polític del príncep renaixentista de Maquiavel.

Si establim similituds entre la realitat política actual , en relació al naixement , nus i desenllaç del procés estatutari, des de l’òptica teatral hamletiana , podem transferir certs elements emocionals a la política catalana.

La bogeria de Hamlet s’origina per motius polítics. Un regicidi. Un regicidi que cobreix el regne de Dinamarca sota l’ombra de la sospita permanent. Un regicidi que ambiciona el poder. L’assoliment del poder per si mateix, al marge dels mitjans. Un poder que no adquireix un topònim propi ; Catalunya, Espanya o Dinamarca. Ni uns actors propis ; PSOE , PP, PSC, CIU o Claudi. Un acte conspiratori múltiple . Un acte de conspiració aixecat sobre la dialèctica de l’ocultació i la intriga. Un procés sorrenc. Un eixam d’estratègies i tàctiques maquiavèl•liques. Un destí ; la dolça mel del poder.

Múltiples moviments conspiradors , uns moviments que subterràniament endeguen una batalla d’assalt al tro. Un tro sobirà. Conspiradors legítims ! Cert , però no així la legitimitat ètica dels seus instruments. Instruments com la sospita , la intriga i l’egoisme. Instruments que certifiquen la minsa qualitat de l’escenari polític .

Hamlet o el noble representant del poble embogeix. Assisteix estupefacte a la decadència ètica i política del regne i a la primacia dels escrúpols egoistes. Un camí que convergeix en la necessitat de desllorigar-nos del vincle emocional amb el poder sobirà , un cordó umbilical ara hipotèrmic d’afecte. Un buit de confiança fruit del regicidi al poder.

Dinamarca tenia dos caps, dos reis. La fam de poder i el poble. Un rei mort , el poble o Hamlet , un rei que presagiava i advertia dels vicis del sobirà. L’altre rei, la fam de poder, un poder que conspirava i intrigava per assolir el tro. Incertesa , buit o desafecció s’ha instal•lat a Dinamarca.

Hamlet representa la bogeria lúcida i racional. Una bogeria que despulla i mostra amb tota cruesa les pulsions que antecedeixen l’accés , així com els instruments d’aquest assalt al poder. Una lectura , encara avui contemporània.