Aquesta expressió llatina arrela el seu sentit , en la necessitat dels emperadors romans d’oferir al seu poble elements de distracció que permetessin mantenir a la població aliena dels aspectes cabdals i controvertits de la política. L’expressió “ panem et circences “ permetia a l’emperador alienar l’esperit crític del “populus urbà o demos urbà ” i vehicular a les masses mitjançant un estomac ple i una ment famèlica d’un entreteniment de baixa qualitat.

Res nou ni estrany . La grandiloqüència propagandística del ministre de propaganda nazi Joseph Goebbels , els fons aportats pel departament de defensa nord americà a la factoria Hollywood durant la guerra freda o l’accent franquista en el folklore i el toreig.

Les masses. Aquesta és la raó de fons , el control de les masses , actualment etiquetada en la marca “ opinió pública”. Una opinió pública que s’informa a través dels mass media ( per bé que s’estan produint canvis importants que reconfiguraran la forma d’informar dels partits polítics) i canalitza el seu missatge en funció del propi codi dels media i del propi llenguatge dels mass media. Uns missatges que anteposen la espectacularitat a la serenitat, el missatge breu i impactant a la raonabilitat reposada , l’eslògan a l’article de reflexió , la imatge a la paraula i l’altaveu amplificador a la mesura del diàleg.

Aquesta campanya europea no s’allunya d’aquests postulats. Observem com els estreteges atien elements negatius i de desprestigi del candidat oponent, enerven ( amb el beneplàcit i posicionament actiu de certs grups corporatius mediàtics / actors polítics ,en tant que conformen l’agenda públics i creen marcs mentals de motivació de vot) del debat polític la reflexió crítica i traslladen la confrontació política a un ring de boxa on predominen els cops baixos.