L'ús polític del fútbol

Per tal de vacunar-me front a qualsevol plantejament maximalista sobre els fets ocorreguts durant el partit d’ahir vespre, en relació a la polarització política i instrumental sobre la xiulada a l’himne espanyol en el partit disputat ahir vespre , he tornat a revisar el llibre de John Carlin “ el factor Humà”.

Certament em declaro agnòstic. Agnòstic front a la ortodòxia simbòlica dels dogmes, dogmes sovint vehiculats mitjançant l’ús de les banderes , el sentit místic dels himnes , la revisió historicista dels fets i la construcció martiriològica dels nous “ messies”. No voldria establir categories entre víctimes i botxins , entre bons i dolents , culpables i innocents. No soc aliè a la necessitat simplificadora que requereix l’exercici del poder – poder religiós, polític , econòmic , mediàtic o institucional. Un poder que genera , construeix i dóna relleu a la formulació dels estereotips , prejudicis o relats simplistes.

Probablement , el meu agnosticisme fa que cregui necessari prendre distància en aquesta lluita “ religiosa”. La politització i l’ús que se’n fa de l’esport no és nou ( el futbol “ la religió laica “ segons l’enyora’t Manuel Vazquez Montalban) , de fet , si assessorés a algun dirigent polític futur li recomanaria que no defugis mai la instrumentalització d’aquest potent catalitzador emocional . La història n’està plena d’exemples ( Goebbels , J. Owens , boicots olímpics, Michael Spitz , Sergei Bubka , l’ascensió a l’Everest , el gol de Zarra , Lluís Bassat (PSC) contra La Porta( CIU) , Guruceta , el 0-5 al Bernabeu).

Observem com sovint l’esport esdevé un element instrumental de l’exercici del poder polític , un instrument canalitzador i alhora manipulador de les pulsions socials , una ona que amaga la marea o una religió. Sovint l’ús de l’esport s’articula de les pulsions polítiques d’enfrontament, ara bé , quan com en el cas que recull John Carlin en el factor humà , l’esport canalitza i abona lògiques d’unió, d’amistat , de construcció nacional per fer front a la divisió racial de l’apartheid , benvingut sigui el bon ús de l’esport. Tot depèn de l’ús de l’esport ... del grau teocràtic del que s’alimenta i del pla al que delega a l’ús de la raó .