La Deriva d'Espanya

Sovint els polítòlegs interpretem les estratègies i els moviments tàctics del actors polítics des de l’angle conflictual ideològic, bé sigui entre dreta i esquerra, entre el centre i perifèria o en funció del fet nacional o religiós. L’habilitat de l’Enric Juliana – més enllà de la qualitat argumental i de la “finezza “ analítica dels seus escrits , fora de qualsevol dubte- en aquest nou llibre ( La deriva de Espanya ) , es redueix a un nou plantejament : l’estudi de la conflictivitat autonòmica , sota el prisma de la geografia política. Un concepte aquest , l’estudi regional, de llarg recorregut acadèmic en les relacions internacionals i en menor mesura en l’estudi de la política espanyola. A aquells que sovint tendim a analitzar la confrontació política sota el prisma del combat ideològic, el que exposa l’autor en aquest llibre ens aporta una nova visió. Una visió que pren distància de l’efecte contaminant de les emocions i que ens aporta una visió molt racional sobre la construcció nacional de l’Espanya actual , sobre el paper actual de l’eix radial i la política d’eixos ( radials , concèntrics o regionals ) , o sobre el futur pròxim d’aliances de les diverses comunitats autònomes.

El llibre despulla aspectes del “gran Madrid “, de la “regionalitat” del corredor mediterrani , del nou festeig ibèric- lusità , del “petit Luxemburg “ nord occidental de la península i del devenir del “regne de taifes”. Agut, incisiu , vital i reflexiu. Un gran llibre .