MARKETING REÏAL.

Amb la connivència de la cadena Cuatro i els mitjans de comunicació afins, l’equip de comunicació i d’assessors d’imatge de la Casa Reïal i dels Prínceps d’ Astúries estan implementant sigil·losament i de forma intensiva una narcotitzant campanya de promoció . Oblidem-nos doncs de les campanyes vehiculades i hàbilment segmentades en la premsa oficialista , la premsa rosa , la televisió pública o d’altres mitjans de comunicació. Destil·lat en l’oblit l’ós Mitrofan i incoat judicialment l’humor satíric del jueves, qualsevol elecció racional positiva acosenlla doncs, el silenci o l’autocensura.

Passem doncs a analitzar la construcció de la imatge del Príncep i futur Rei d’Espanya , aprofitant la tipologia de Schwartzenberg. Aquest politòleg classifica als “stars” polítics en l’heroi, l’home comú, el pare i la dona. Nosaltres utilitzarem la tipologia aplicable a L’home comú. L’ ham és massa atractiu, milions de televidents i unes quotes d’audiència espectaculars .

La construcció actual del Príncep Felip s’articula sota la imatge d’un home comú, el ciutadà tipus assimilable a l’espanyol mitjà , allunyat del líder altiu i distant. No obstant, cal afirmar que aquesta imatge de normalitat que ens transmeten els mitjans , resulta una imatge construïda intencionalment.

L’home corrent , no busca l’espectacularitat ( ara en aquesta etapa de formació i construcció de la imatge , cal traslladar al receptor signes d’igualitarisme) , més aviat busca traslladar-nos valors fàcilment descodificables ( un home de carn i ossos , el veí del costat , la parella fidel , l’aficionat compromès , etc..) i visualment compartits ( gestualitat, efusivitat controlada ). De fet, busca la NORMALITAT.

L’ actual príncep d’Astúries cultiva una imatge de proximitat , propera i popular , una imatge que el fa aparèixer senzill , natural i càlid. Fins i tot juvenil , des de el punt de vista del lideratge polític internacional ( no cal doncs , encara, suplantar el lideratge institucional del cap d’Estat ) .

Aquesta imatge anirà evolucionant a mesura que s’apropi el relleu institucional. Llavors caldrà articular una nova construcció que el coroni en torn a la figura del “pare”. Un “pare” competent, ferm , enèrgic i si cal autoritari . Bé , un “pare” que tuteli i transmeti una aureola protectora.