Ei Mònica ! , ALERTA ! Plou sobre mullat...

Durant aquests dies de baixa intensitat informativa i mediàtica , la publicació d’un post en el bloc del diputat del PSC al congrés Manel Mas , ha pres una rellevància informativa significativa.

Aquest post – retirat en part , posteriorment - sol·licitava la intervenció del senyor Antonio Bolaño en l’affair , alhora que exigia el cessament de la periodista de TV3 , Mònica Terribas. Aquesta sol·licitud s’alimentava d’un article del periodista i presentador Ferran Monegal , publicat a el Periódico de Catalunya, a on l’esmentat periodista denuncia l’ús de certs mecanismes persuasius subliminals , durant l’entrevista al President de la Generalitat , Jose Montilla. Concretament , el periodista suggereix que puntualment la realització associava intencionalment i de forma subliminal la supeditació ( al juxtaposar la imatge de ZP sobre Montilla) del president Montilla a la del President de L’Estat Jose Luís Rodríguez Zapatero.

Sense ànims de prendre partida per una postura maximalista , intentaré argumentar el possible grau de veracitat o de raonabilitat ( no pas el grau d’oportunitat , la intencionalitat , la finalitat o el desencert d'algunes expressions ) sobre el rerefons del post del senyor Manel Mas.

NOS , Partim de la base que la nostra memòria i els nostres records , no únicament es construeixen amb continguts emmagatzemats de forma conscient , sinó que també es construeix amb continguts inconscients. Aquests estímuls ( visuals , auditius , olfactius o de qualsevol altre mecanisme de percepció ) s’emeten o reprodueixen en format de baixa intensitat - amagat, ocult, semi-ocult o de manera breu - per vorejar la captació conscient de l’individu.

Així , el simple fet d’emmagatzemar aquests continguts en un “ disc dur ocult “ pot generar en un futur determinades reaccions, com a resposta a determinats estímuls.

Aquesta pràctica , molt habitual en el mon publicitari i creixent en la política, es visualitza sovint en els nostres medis: no resulta doncs gratuïta la coincidència entre el fons dels informatius de TVE i els del PP durant l’etapa del seu govern , així com l’ús en campanyes institucionals de grafies pròpies dels partits governants o bé, en l’aparició “presumptament involuntària”, en determinats esdeveniments ( generalment amb audiències massives) o en noticies negatives ( sobre terrorisme ) de les sigles d’un partit polític.

Exemples de propaganda política subliminal : CAS A ( pareu atenció a la imatge del cartell que porta el noi / semblança a Zapatero ) , CAS B ( pareu atenció a l'escut del València / sigles PP).

Cas.PSOE Cas.PP

LA LÒGICA que impera en aquesta estratègia , a més dels elements esmentats anteriorment , es fonamenta en dos variables :

A- La quantitat d’impacte ( en el temps).

B- La quantitat d’impactats ( espectadors).

Aquest conjunt , IMATGE- FONS- LLETRES- MISSATGE , que se’ns presenta familiar i que busca injectar-se de forma inconscient en la nostra ment ( després d’una subtil “pol·linització” de mesos i dies ) configura la base del que es coneix com a Marketing-Manipulatiu. Serveix d’exemple el cas del supermercats: sovint el fet d’escollir un producte no es fonamenta tan en la elecció racional ( no s’exclou ), com en la familiaritat d’un producte ( familiaritat pol·linitzada inconscientment de forma perllongada en el temps i estratègicament posicionada en l’espai / resulta habitual observar com en determinades series o programes apareixen estratègicament posicionats determinades marques o productes de consum).

El RESULTAT d’aquesta estratègia permet que associem de forma inconscient la cara, la imatge, el missatge o les sigles (a on se li suma una càrrega emotiva ) i li atorguem un grau de familiaritat i solidesa a LA IDEA , configurant-la com un CONCEPTE HABITUAL.

Vosaltres jutgeu...