Espectador o Ciutadà ?

En un primer moment , la lectura de la fotografia exposada amunt , ens ofereix determinats interpretacions: la detenció d’un delinqüent ( presumpte o no?, bé tan fa, el judici està fet prèviament...), l’ajuda per part d’un jove immigrant ( però, potser ha nascut en el meu país?, bé tan fa, el judici està fet prèviament... ), certes persones encuriosides observant l’espectacle i finalment dos individus que busquen immortalitzar la imatge per raons diverses.

Durant els darrers dies de precampanya electoral , gran part de la població es veu sotmesa a un allau “ d’informació ” política. Si bé el format de canalització d’aquesta “ informació “ és divers i de divers calat , tal com recullen els estudis d’opinió , la gran majoria de la gent del país s’informa mitjançant els medis televisius ( 79.7 %).

Algun dels seus efectes - reflexionats per alguns autors com Sartori en l’antiga , però vigent obra “Homo Videns”- ens han portat a l’ actual Video-Política. Els efectes de la video-política tenen una incidència enorme. Els codis i els canals de comunicació dels nous mitjans audiovisuals ens ofereixen una nova concepció de la política i dels polítics: els nous ”productes” no ens ofereixen arguments ( prima majoritàriament l’ espectacle , la “ vedettització ” de la política , el “ tertulians-polítics per delegació ” ). La nova política

“ personalitza ” els arguments racionals entorn de la figura “ del Candidat ”. Atorguem molt valor a aspectes com la imatge , els rostres , les emocions , les sensacions, etc.. Els nous formats converteixen al polític en un actor que escenifica públicament les seves propostes, s’exhibeix permanentment , dilueix l’argumentació racional front a la primacia de l’eslògan i els missatges propagandístics breus que resulten més efectius i persuasius emocionalment , i alhora més fàcils i digeribles al ciutadà passiu educat en aquesta nova cultura.

Aquesta cultura de la video-política i la imatge que ha convertit la política racional en política emocional , sense temps per a raonar i argumentar , empobreix la capacitat d’abstracció ( principi a on s’aïlla tota aquella informació que no resulta rellevant a un determinat nivell de coneixement ) que requereix tot procés de comprensió racional.