ARENYS DE MUNT

Arenys de Munt.

Cal dir , en primer lloc que la consulta no es pot extrapolar a tot el territori català. La fressa mediàtica ha insonoritzat les particularitats pròpies i contextuals del procés . Un procés alimentat pel desgast estatutari , per la insatisfacció política estructural, envoltat d’una espiral del silenci , alimentat per elements contextuals externs indirectes ( la manifestació de falange , el paper de la judicatura ) i una fratricida lluita en l’eix sobiranista per extreure rèdits polítics.

Ara bé , al meu parer , la consulta ha deixat uns grans damnificats. Els grups polítics.

A darrera de l’èxit popular ( amaga la necessitat d’habilitar nous mecanismes de veu al poble en relació als seus representants ) s’obre una petita escletxa ( tot dependrà del mimetisme d’aquest tipus de consulta ) en el sistema de partits ( monolítics , jeràrquics i poc democràtics ). Davant de les dificultats simbòliques dels grups polítics de liderar la representativitat de determinats sectors de la població , l’efecte mimètic de vehicular ( no únicament propostes d’autodeterminació / aquest efecte mimètic s’inocula en la pròpia forma de pressa de decisions de la ciutadania ) mitjançant la via de fets consumats el seu vot , resulta molt atractiu ( vies de fet vehiculades per la voluntat popular i desproveïdes del control absolut dels partits legalment representatius )i perillós pel que fa al funcionament actual dels grups polítics .

Es a dir, tal com es recull en la ciència política i en paraules de Hirschman , fins ara el ciutadà manifestava les seves opcions polítiques mitjançant la veu o la sortida ( èxit). La veu ( delegada i insatisfeta amb el seu interlocutor ) es manifestava cada quatre anys , i la sortida operava com l’únic canal de insatisfacció ( abstenció , vot nul). Així doncs, tot i que tothom interpreta en clau partidista l’efecte Arenys, caldria que els grups polítics interpretessin el rerefons de l’èxit de la consulta popular - la possibilitat d’exercitar directament la seva veu , davant de la pèrdua simbòlica de representativitat dels grups polítics- : la necessitat de revisar el funcionament , la transparència , la opacitat , la jerarquia i la representativitat simbòlica i interactiva dels representants envers els seus representats. No parlo d’anarquia, parlo de la necessitat de lubrificar un sistema representatiu que cada cop està més distant de la població, i el que resulta més preocupant , pèrdua del valor simbòlic.