Del grec xenos ( estrany) i fobos ( por, fòbia)
El rebuig al que ve de fora per part del grup de pertinença ( generalment ètnic, nacional, religiós o per l’orientació sexual) l’anomenem xenofòbia.
Freqüentment s’associa la xenofòbia al racisme. Certament tot racisme s’alimenta de la xenofòbia , ara bé , no tota xenofòbia es nodreix del racisme.
En aquest punt , els darrers successos ocorreguts en determinats països europeus apunten a l’existència d’una correlació significativa entre l’ intensitat de la crisi econòmica i l’augment de comportaments xenòfobs.
Aquesta evidència em planteja la següent pregunta: Existeix un factor “ natural” en la xenofòbia , que afavoreix la seva producció i reproducció?
Òbviament , la ciència ha demostrat la no presència d’aquest factor “ natural” , no obstant la psicologia social ens diu que en la conducta dels homes s’observa un ethos cultural de “ territorialitat” i d’un “espai personal” que dificulta la cessió d’un espai propi “ natural”.
La cessió d’aquest espai “ natural” legitimat legalment per el ius solis ( nacionalitat, territorialitat) i socialitzat culturalment mitjançant el ius sanguinis ( dret de sang ), tendeix a despertar en èpoques de crisi econòmica i social , un recolliment espaial i la defensa de la privacitat dels espais “ socialitzats com a propis”.
Aquesta reflexió en veu alta no busca justificar la xenofòbia, ans al contrari , neix de la necessitat de racionalitzar i entendre la complexitat dels processos globals i els conflictes comunitaris particulars, per fer front a qualsevol lectura simplista acusatòria : la necessitat d’un boc expiatori ( el que no pertany al nostre grup).
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada