RSS

Baròmetre VIC 2008

dilluns, 12 de gener del 2009

Vic. Baròmetre municipal 2008
Per bé que l’estudi publicat per l’ajuntament de Vic serveix per configurar-nos una “ radiografia instantània” de les aspiracions, els problemes, les inquietuds i les actituds polítiques del ciutadans de Vic, cal analitzar els resultats oferts amb una certa distància analítica i una acurada lectura científica.
Així, aspectes com la planificació de l’estudi , la mostra, la determinació dels objectius, els errors de cobertura del mostreig , la manca de certes variables de control , l’elevat nombre d’indecisos , el vot ocult o el propi formulari , esdevenen claus per rellegir els resultats , més enllà dels resultats exposats.
En aquest punt , cal revisar determinats aspectes:
A- Envers la planificació, inicialment l’estudi requereix una revisió ampliada d’informes previs: informes sobre dades electorals prèvies ( locals , generals i autonòmiques) , estudis socio-demogràfics del territori ( per ex: anuari de la Caixa de Manlleu , d’Idescat ), dades del cens electoral o altres informes ( per ex: Pla de la Convivència ) que ens permetin mesurar de forma més global el conjunt de l’entorn objecte d’estudi.
B- En relació a la mostra , cal subratllar l’error de mostreig. En aquest punt , l’error de mostreig publicat és de +/- 3’5 . Es a dir, si per exemple el punt referent a la intenció de vot directe a CIU és del 19,8 % sobre el total d’entrevistats , cal aplicar una mesura de forquilla entre 16’3 i 23’3.
C- Un altre element que cal recollir , fa referència al procediment de mostreig. Aquest , tal com recull l’estudi obeeix a la aplicació del sistema CATI. Aquest sistema , per bé que resulta coherent i recomanable en l’ús de les entrevistes telefòniques , no soluciona el biaix representatiu dels telèfons mòbils. Així, l’aplicació d’aquest sistema en mostres reduïdes de caire local o autonòmic ens presenta actualment dificultats . D’aquesta forma , la mostra objecte d’estudi discrimina als ciutadans que no disposen de telefonia fixa.
D- En una fase inicial a l’estratificació ( segmentació per gènere, edat, barris, ideologia, grups socials o aspectes culturals ) cal planificar els objectius de l’estudi. Generalment , aquest punt es construeix sobre la base d’una investigació qualitativa prèvia. Investigació que determinarà els elements essencials de l’estudi. Alhora , aquesta prèvia i necessària investigació es tractarà també amb la part contractant ( Ajuntament de Vic). En aquest punt , s’intueix la “ imposició “ en el qüestionari de diversos aspectes recollits en el programa electoral de CIU. Aspectes que no s’extreuen com a problemes , en l’opinió pública de la ciutat, però que s’inclouen en el qüestionari ( percepció i valoració de la Vegueria de l’alt Ter i la capitalitat). La resta ( intenció de vot, valoració i coneixement dels líders, valoració d’aspectes claus, record de vot, satisfacció de l’obra de govern, etc..) resulten adequats.
E- En relació al mètode de tractament de les dades, bona part de l’estudi es fonamenta en l’anàlisi bivariant ( dues variables / ex: home-dona versus intenció directe de vot ). Anàlisi per taules, prèviament segmentades en funció dels targets considerats objecte d’estudi. En aquest punt i a manca de les taules estadístiques , el mètode d’estudi bivariant no ens permet anar més enllà . Llavors doncs, caldria introduir en el tractament de les dades, una tercera, quarta o més variables ( per ex: tractar la intenció directe de vot , en relació a la variable de barris, problemes principals o altres ). Alhora , el fet de no introduir variables de control o bé un anàlisi multivariant , ens amaga la possibilitat de conèixer i discriminar en major mesura i de forma indirecte els grups objecte d’estudi.
F- Pel que fa als ciutadans que no manifesten la seva intenció de vot ( 21.1 % ) en l’apartat de comportament polític , el qüestionari ( al marge de les variables de contrast del record de vot i la valoració i notorietat dels líders ) pateix la mancança de variables correctores suficients . Aquestes variables correctores ens possibilitarien una major discriminació indirecte , i ens oferiria més recorregut de coneixement sobre la seva proximitat partidista. Responen a aquest tipus de variables , preguntes com ; ¿ a quin partit no votaria vostè mai?, ¿ grau de preferència per un o altre partit?, ¿preferència per un o altre líder? , ¿ votarà vostè : segur, no ho se, segur que no?, entre d’altres.
G- Un punt atractiu pels vigatans , es el referent al grup PxC. Aquest únicament disposa d’un 3’8 % d’intenció directe ( molt per sota dels resultats de les darreres eleccions). En aquest punt , cal incidir en l’anomenat vot ocult. Aquesta ocultació de les preferències ( propi dels països llatins i en el nostre context, propi dels partits de dretes i en menor mesura de centre dreta) obeeix a la “ vergonya “ a reconèixer la veritable preferència. Així , per anar més enllà dels resultats obtinguts, caldria introduir un anàlisi multivariant: creuant a la variable d’intenció de vot , variables contextuals ( grau d’insatisfacció envers a un tema, variables ideològiques o sobre el grau d’aprovació sobre la política d’immigració de l’equip de govern ) determinants en la decisió de vot, que ens aportin un major recorregut.
H- Trobem a faltar també , pel que fa a la formulació del qüestionari aspectes relatius a la cultura : aspectes com els hàbits i usos culturals ( tv, ràdio, premsa, Internet, consum cultura, etc..).
I- En paral·lel al grup d’indecisos, destaca el 8,6% de vots en blanc i 11’9% que declara que no votaria; així , el conjunt global supera 40% de la mostra. Resultat molt elevat.
J- Pel que fa a la valoració de líders, rellegir els resultats en funció de la mitjana global , resulta molt mediàtic però poc efectiu a efectes pràctics. Esmento això, perquè una lectura simple ( Alcalde 5.73 – Josep Anglada 3.17 ) resulta poc aclaridora. Així , alhora de llegir les valoracions dels líders , es fa necessari llegir-les en clau pròpia: de fet la bona o mala valoració cal fer-la envers als propis votants. En base això, observem que la valoració de l’alcalde és molt bona en el seu propi votant ( fidelització notable) , la fidelització del votant de la Cup és molt bona , també en el votant de PxC , ICV , menor en el PSC i preocupant en ERC. Tanmateix, caldria observar acuradament els possibles espais de competència entre les diverses formacions ; creuant la valoració dels líders , aspectes claus, eixos ideològics i els principals problemes dels barris.
K- Un altre punt molt interessant a considerar, que denota l’habilitat de l’alcalde en l’estratègia a llarg termini ( que possibilita l’acostament a la majoria absoluta) es llegeix sobre la base de la segmentació dels barris , segments de població i projectes endegats i la relació d’aquesta base amb els problemes que detecten els barris ( urbanisme, pàrkings, seguretat, mancances culturals, etc..) , i en concret determinats barris claus per assolir bons resultats ( districte 2 i 3 / 7104 i 11.329 habitants aprox. ).
En tot cas i a manca de la publicació de les taules estadístiques , el més calent encara és a l’aigüera.
Domènec Pérez. Llicenciat Dret, C.C Polítiques i de l’Adm. , Master en Marketing Polític.

2 comentarios:

Josep Mª Reniu ha dit...

Bona anàlisi. Només hi afegiria que en el disseny de la mostra no s'ha tingut en compte ni la distribució de la població a les diferents seccions censals ni tampoc l'estratificació de la població immigrada. Ara descobrim així que el principal col·lectiu immigrant de la ciutat és el colombià!!!

Anònim ha dit...

Gràcies Josep Mª, resulta un plaer tenint en compte el teu capital cièntific en ciència política.

Restarem atents! per dignificar la ciència política i donar eines a la ciutadania per despertar l'esperit crític i la reflexió que defuig els titulars inmediats.

Un plaer.