Valoració " Tengo una pregunta para usted".

Èxit. Certament adjectivar sota aquest terme la compareixença mediàtica del president del govern en el programa “ una pregunta para usted”, podria resultar una hipèrbole , però tenint present l’escenari agut de la crisi econòmica i la preocupació social que genera , políticament el desenllaç va resultar positiu.

El president del govern va transmetre el missatge principal . Un missatge efectista , armat en conceptes com la confiança, la responsabilitat i l’esforç. Aquest missatge central , que s’alimenta en bona mesura de la catarsis Obamiana , va aconseguir transmetre’s de forma clara, breu i ferma. Si analitzem objectivament l’iter central del seu missatge estratègic , defugint la espectacularitat dels titulars immediats d’alguns mitjans de comunicació , així com l’oportunitat de certs opinadors públics ( sovint corretges de transmissió d’interessos partidistes ) , Zapatero va articular un debat pedagògic - caracteritzada amb una posada en escena d’honestedat i valentia – i realista. El president va treballar bé l’exposició explicativa de la crisi econòmica , ressaltant l’abast , la profunditat i la dificultat de trobar solucions breus i fàcils , en un context de crisis global.

Emparant-se en la responsabilitat i el compromís , va lligar un missatge global patriòtic , un missatge col·lectiu i d’unitat , escenificant una rendició de comptes pública (accountability) . Oportunament va contextualitzar els ideals socialdemòcrates del seu partit com a solució a la crisis , a vegades acudint a la màxima Kennediana “ no preguntis el que pot fer el teu país per tu...” , o bé posant èmfasi en les teories econòmiques Keynesianes ( xarxa estatal i polítiques socials ) i apel·lant als “ animals spirits ” ( variables psicològiques que generen les expectatives envers el futur) .

L’ enorme accent del debat en la crisi econòmica , alhora no maga un altre èxit de la vetllada : l’ocultisme i nul·la presència del principal partit de la oposició com a alternativa a la crisi, com a garant de respostes , en contraposició al govern.

Pel que fa a la gestió telegènica , el president del govern va transmetre les seves idees de forma pedagògica , pausada i amb un bon control del ritme i el to ( exceptuant l’episodi amb un ciutadà que l’interpel·là per la contradicció entre el seu “ buenismo pacifista “ i l’exportació armamentística ). Aquesta posada pedagògica li va permetre treballar una exposició argumental clara , ben resolta gestualment. Si bé inicialment va gestionar correctament el posicionament en l’escenari , en aquest punt a mesura que avançava el programa va cedir espai i es va retirar a un segon pla ( “ trinxeres” ) , generant una pèrdua de proximitat i empatia .