Sovint Barcelona s’ha embadalit sota el relat meravellós de Thunder Road , la intensitat hipodèrmica del directe de Born to Run i Badlands , la màgia sexual de The River, la festivitat de Dancing in the Dark i Sherry Darling , la força rabiosa del Born in the U.S.A o la festivitat de Rosalita ( come out tonight), però aquesta ciutat no escolta des de l’any 1981 l’escruixidora Drive all Night. Certament , el registre vocal que demanda aquesta cançó dificulta en excés la seva execució habitual, però després de visionar el setlist i les cròniques del concert de Gotteborg, ens assabentem que Bruce recupera aquesta peça màgica i delita al públic suec amb aquesta meravellosa cançó.
Escruixidora, la veu , el solo de saxo de Clarence Clemons , el piano de Roy Bittan o la suavitat del baix de Garry Tallent. Tot plegat, ens ofereix una de les millors peces musicals del Boss, entenc que poc reconeguda – exceptuant als més fidels seguidors- i oblidada en el track 8 del disc segon de The river ( 1980).
Certament , el dia 19 i 20 Barcelona retrà homenatge a Danny Federici, l’ànima de 4th of July , Asbury Park ( Sandy) , i potser el Boss aquest cop pagarà un dels pocs deutes que té amb Barcelona : Drive all Night al camp Nou.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentarios:
DRIVE ALL NIGHT realment fa posar la pell de gallina, amb aquell final on realment sents com s'hi està deixant la pell a cada lletra. Realment és una de les perles de la seva discografia, com tu dius amagada (injustament) al final del The River.
De cara a Barcelona firmo ara mateix que la toqui tot i que hi ha una (i només una) cançó que faria passar davant: The Promise tocada amb tota la E Street Band, res de versions al piano. Potser tindrem sort i sentirem les dues... en aquesta gira, tot és possible!!!
Estic d'acord que DRIVE ALL NIGHT és una millor de les millors cançons del repertori de l'Springsteen. Ara mateix la firmaria perquè la toqués aquest cap de setmana tot i que jo en faria passar només una a davant: The Promise amb tota la E Street Band (res de versions al piano). I si toqués totes dues... potser m'haurien d'enterrar al Camp Nou!!!!
En aquesta gira tot és possible. L'única llàstima és que, en la meva opinió (i tant de bo m'equivoqui), és l'acomiadament de la E Street Band. Clar, tampoc poden ser eterns...
Publica un comentari a l'entrada