Finalment el Consell de Ministres ha donat llum verda al Reial Decret que autoritza a portar aigua a Barcelona dels mal anomenats excedents o aigües sobrants del regants ( el concepte sobrant o excedent no resulta adient per entendre la funció biològica d’aquestes aigües , alhora de garantir la sostenibilitat del Delta i contenir la força salinitzadora del mar ).
Durant els darrers dies hem assistit a l’intercanviï de retrets entre els partits i líders polítics. Tal com recull el primer paràgraf, bona part de les tesis argumentals eludien parlar del concepte TRANSVASAMENT. De fet, hores d’ara, incloent al propi President de la Generalitat i el Conseller Francesc Baltasar voregen qualsevol acostament a aquest terme.
Certament , és decensisador l’espectacle que ens han ofert durant els darrers dies el Conseller Francesc Baltasar ( la poca transparència informativa , la manca de coherència política alhora d’abordar solucions d’urgència a la crisi de l’aigua ) , l’equip de Govern ( la solitud del conseller denota la primacia absoluta de les tàctiques partidistes, per sobre de l’ interès de país , incloent a ERC i al PSC ) , el paper demagògic de CIU ( atiant de nou i de forma populista i demagògica la proposta del Roina ) i en darrer lloc el paper de la Ministra Elena Espinosa; encara el dimarts afirmava que no compraria aigua dels regants, i avui ens llevem amb la noticia que comprarem drets d’aigua als regants!.
Però alerta! , tot i que sapunta que no es treurà aigua del cabal del riu , si s'extreurà aigua de les sèquies ( canalitzant-les amb formigó ). Aquestes deixaran de cumplir una funció bàsica de sostenibilitat en el Delta: el valor ambiental de l'aigua que es filtra a la capa freàtica i que permet aturar la regressió de l'aigua dolça i l'avanç de la salinització de l'aigua del mar.
Es busca saltar-se qualsevol inerpretació jurídica que ens permeti associar el RD , a la paraula transvasament. Si així fos, s'obririen vies legals per impugnar el Reial Decret , no sols a Catalunya, també L'Estatut d'Aragó recull la negativa a quasevol transvasament. En fi , s'articula una filigrana jurídica , que permeti vorejar "el transvasament" , malgrat la ferida sagnant que li transferim al Delta pugui ser decisiva.
Sovint però l’autoritat científica lleva la careta als actors polítics i ens permet distanciar-nos del combat político-propagandístic . Això va succeir el dimecres al vespre durant l’emissió del programa La nit al dia , presentat per la Mònica Terribas. L’ esmentada presentadora va tenir l’habilitat de convidar al programa al Doctor en Ciències Físiques de la Universitat de Saragossa i guanyador del premi Goldman 2003 ( quelcom semblant al Premi Nobel de medi Ambient ), Pedro Arrojo.
Contundent, pedagògic, clar i transparent .
Conclusions: Tècnicament és un transvasament. Aquest té un caràcter conjuntural , perquè en relació a l’adopció de mesures estructurals , l’antic govern del tripartit i l’ actual govern d’Entesa han abordat seriosament el tema: defugin polítiques transvasites ( no recomanades per la UE ) i prenen mesures adients a la nova cultura de l’aigua. Mesures de dessalobració, eficiència hídrica, estalvi d’aigua, recuperació d’aqüífers , reutilització d’aigües i desalinitzadores.
Així , finalment les mesures adoptades ( desprès de buscar subterfugis conceptuals i solucions científicament raonables ) recullen les idees principals que va oferir el doctor Pedro Arrojo: contractes de cessió amb els regants en dues vessants: contractes amb els regants del canal d’Urgell per tal que no extreguin aigua del riu , la qual cosa garanteix la suficiència i el cabal ecològic del riu Ebre, així com un millor cabal i qualitat de l’aigua , alhora que permet que un cop els regants del Delta utilitzin l’aigua pertinent , la resta d’aigua no utilitzada es transferirà via transvasament conjuntural al sistema Ter-Llobregat , via “CONDUCCIÓ” d’aigua.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada