El NOU Catecisme del PSC ?

La propaganda clàssica s’aproxima a una escala jeràrquica vertical , a on el receptor assumeix de forma passiva allò que se li diu. Actualment l’evolució de l’art propagandístic es construeix mitjançant una escala horitzontal. Aquesta opera ens dos camps ; un molt conegut com el de les relacions públiques i l’altre menys conegut , però no per això menys interessant: La propaganda xinesa.

La propaganda xinesa horitzontal , segons el propi Mao es defineix com : “cadascú ha de ser propagandista per a tothom. Per tal que això funcioni s’ha de produir la ruptura dels grups a on s’integra originàriament l’individu". Aquesta lògica va etzibar tota la seva força durant la revolució cultural xinesa. Així durant la revolució cultural s’atacava directament a les estructures tradicionals. Al substituir aquestes estructures tradicionals per la massa comuna , aquesta nova cultura assoleix tota la tasca moral i intel·lectual , que amb anterioritat realitzava cada microgrup (esdevé una nova educació política d'un nou catecisme , sota els paràmetres del Llibre Roig).

Aquesta tècnica antiga , s’aplica en el marketing modern ; tot i això , si bé aquest tipus de propaganda es realitza horitzontalment , cal que algú des de dalt inoculi allò que es busca transmetre horitzontalment.

Sota els paràmetres esmentats amb anterioritat , buscarem trobar similituds entre la lògica política del nou govern Zapatero en relació al PSC.

La lectura dels resultats electorals catalans difereix en funció del mapa territorial i dels diferents “aparells” dels partits. Madrid interpreta els resultats com una prolongació de l’efecte PSOE , i alhora aquesta interpretació introdueix una correcció discursiva estratègica: una de les lectures més interioritzades de l’equip de Moncloa , en relació a l’anterior legislatura , associa el desgast de l’electorat de centre (observable i contraposat a l’increment de vots del PP en aquestes zones ; zones com Madrid, Andalusia, Valencia, Murcia) a l’excessiu debat identitari de l’estatut i al protagonisme del “cas Català” en el mapa político-mediàtic estatal.

Sota aquest marc – malgrat el PSC no és troba còmode sota aquest encaix- el govern de Madrid necessitarà articular ponts de diàleg amb CIU (malgrat que aquesta aliança resulti difícil de pair per a la gent del carrer de Nicaragua / de fet tal com recull J. Mercader en el llibre “Mil dies amb PM" , a Zapatero no li tremola la ma alhora de prendre decisions estratègiques en detriment del PSC) o amb el PNV (més complexes). Fets com picar l’ullet a CIU en matèria de l’aigua (Roine), les reiterades desautoritzacions al govern de la Generalitat en relació al transvasament del Segre o les balances fiscals , denoten una ma oberta a CIU, mal pesi a un PSC , que malgrat aixeca la veu i marca paquet en relació a l’èxit electoral del PSOE a Catalunya , veu com l’aposta per la sociovergencia puntua cada cop més a l’alça ; de fet la futura negociació de les matèries estatutàries , donarà més llum que la que li correspon a CIU, en detriment del govern d’Entesa (sols cal parar atenció als nous moviments tàctics i discursius d’ERC i ICV , preparant l’avançament electoral ).

Sota el marc anterior , el PSOE ha articulat un nou moviment tàctic en els darrers dies: el nomenament de Carme Chacon com a cap del ministeri de Defensa i de Celestino Corbacho en el Departament de Treball i Immigració (avís per als navegants més catalanistes del PSC i per aquells dirigents que postulen les vies més federalistes).

Bé, el nou catecisme ortodox del PSOE s’imposa al carrer Nicaragua , i se li etziba de forma contundent a Montilla les noves taules de Moises ,via Mao Zedong .

Amén ( així sigui).