IU i la Llei Electoral.

Sovint i de forma recurrent en períodes electorals apareix el debat sobre la necessitat de reformar la Llei electoral. Aquest tema , tal com exposa el “Blog Becario en Moncloa”, genera molts tòpics i afirmacions , i no sempre amb arguments fonamentats.

Un dels grups polítics que habitualment posa sobre la taula la necessitat de la reforma és IU. Aquesta formació política defensa revisar un sistema electoral que atorga una prima de representació als dos partits polítics majoritaris , PSOE i PP. Tanmateix, aquesta sobre-representació genera que els partits no majoritaris amb una presència uniforme i constant en el territori ( IU), assoleixin una infra-representació. Alhora , cal apuntar un element , sovint esbiaixat interessadament : si bé és cert que la rendibilitat del vot dels partits nacionalistes és molt elevada, no és menys cert , que és força proporcional. Observem com el model electoral els assigna un nombre d’escons proporcional al seu nombre de vots ( aquesta legislatura varen obtenir el 9,4 % d’escons , en relació a un 10,2 % de vots).

Llavors... ?. La clau la trobem en el tamany de les circumscripcions. NO en la fórmula Electoral ( la coneguda Llei D’Hondt ), ni el Llindar ( actualment el 3% dels vots vàlids emesos ). Així, durant el debat del Procés consuetudinari de la Constitució Espanyola, una de les premisses bàsiques del govern Suarez , va ser la necessitat d’establir una llei electoral que primés l’estabilitat i reduís la fragmentació partidista ( tal com va succeir durant la II República ). Així , el fet de proposar a la província com a circumscripció electoral , atribuint un nombre mínim de diputats per província ( 2 , la resta es prorrateja per població) i configurant un Parlament entre 350 i 400 diputats ( actualment 350 ),va generar un sistema que primava a les províncies menys poblades ( en principi , pròximes a UCD ) i garantia la formació d’un govern majoritari i poc fragmentat.

És lògic llavors que IU sol·liciti una reforma que compensi aquesta infra-representació. Si bé les propostes són múltiples ( reduir a 1 els diputats assignats per província , circumscripció única nacional , o ampliar a 400 el nombre de diputats al Congrés, entre d'altres.. ).

Possiblement la opció més viable – si bé ens planteja dubtes d’inconstitucionalitat / no en relació al nombre ( 400 diputats, ja recollit en la CE ) , si no en tant a l’adscripció dels 50 diputats restants en una circumscripció única nacional – passa per incrementar a 400 el nombre de diputats , i repartir proporcionalment ( en funció dels quocients més alts de les províncies , no assignats ) aquest 50 diputats entre els vots no utilitzats; “ les restes”. Aquest sistema, lògicament assignaria escons als partits majoritaris, però també als mitjans i minoritaris.

Aplicant aquestes regles , el sistema compensaria una mica a IU. Actualment amb un 5% dels vots hauria d’obtenir uns 19-20 diputats ( si fos estrictament proporcional) , i té realment 5 diputats. Amb el sistema proposat de 400 diputats , obtindria 13. Llavors doncs , 5 de 350 0 13 de 400.. ?