En TEO va a un MÍTING.

Els mítings centrals, tot i que no ofereixen els avantatges propis de la comunicació directa ( els famosos “ porta a porta ”o succedanis menys efectius com les “paradetes” , les visites a mercats , la xocolatada pels "menuts i no tan menuts", les "paelles" , els entrepans de botifarra , entre d‘altres més o menys imaginatius ) , gaudeixen d’aspectes molt rellevants ( superiors en àmbits de campanyes d’abast territorial ampli , més que no pas de caràcter local i de reduït tamany ) d’ influencia i difusió mediàtica .

Res s’improvisa en un míting ( observeu el vídeo: com un petit detall pot ensorrar la tasca feta durant molts dies) ; fins i tot el mínim detall tècnic o emocional està planificat : accés dels mitjans de comunicació, emissió i edició de les imatges per equips propis , control de les arengues i el discurs ( previ avís ) per part del líder polític en el moment que entra en directe la “ senyal institucional ” en els informatius , espectacularització escenogràfica (so, llums, banderes, confetti, imatges ), regidors d’escenari , “la grada jove” multicultural i fervorosament activa , etc...

Aquests esdeveniments centrals es planifiquen amb antelació i molta professionalitat, procurant traslladar una imatge cuidada dels elements escènics, materials i sonors, així como el “coachings” estudien i preparen la comunicació verbal, la comunicació no verbal, la imatge i els elements discursius de tots els líders, sota uns paràmetres molt teatrals ; per cert, malgrat el vicepresident Solbes no és un alumne avantatjat en matèria de telegenia – a diferència , per exemple d’Obama - , els assessors del senyor Pizarro no han preparat bé el debat .

Tot això , amb la intencionalitat de persuadir al públic i transmetre als medis la imatge desitjada.

Tots els aspectes exposats amb anterioritat, tenen dues direccions: la mobilització de l’electorat afí (militants i simpatitzants) i l’ús informatiu; que els permet superar les rigideses legals sobre la publicitat electoral televisiva , alhora que els possibilita utilitzar aquests esdeveniments com espots publicitaris ( probablement , tot i que això no els agradar escoltar als militants i simpatitzants , aquesta darrera direcció – la publicitària - té caràcter prioritari , a l’altre direcció ) .